Matí energètic en la jornada que enceta la darrera setmana de la vista oral del procés. El primer en obrir el torn dels informes de les defenses, ha estat el lletrat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, que ha carregat generosament, i amb certa ironia, contra el relat, els arguments i la manca de prova en els informes finals de les acusacions. El lletrat ha dividit la seva intervenció en deu capítols entrellaçats amb traça. Ha estat un informe dur, desacomplexat i vehement. Ha criticat sense embuts la instrucció, que ha titllat “d’investigació prospectiva” contra l’independentisme i la ridiculesa de la prova practicada pel nivell i penes de les acusacions que es demanen contra els seus representats.
En aquesta línia ha recomanat al Tribunal delicadesa i professionalitat en l’aplicació de la llei perquè la sentència “generarà codi penal aplicable a la dissidència política”. “El tribunal haurà de dir quina resposta penal s’ha de donar a una proposició que neix d’un Parlament feta per diputats inviolables, quina resposta penal té fer un tuit que genera insurrecció popular o una entrevista a un mitjà de comunicació”, ha afegit. L’intent de l’advocat era mostrar la feblesa de la prova vers la duresa de l’acusació.
Al capdavall, Van den Eynde ha recitat un informe travat entre la defensa tècnica i fàctica i la política, que no s’ha estat per romanços. El lletrat considera que les acusacions confonen la rebel·lió i la sedició amb una desobediència de manual. De fet, ha subratllat que ni la fiscalia ni l’advocacia de l’Estat es posen d’acord en la violència que hi va haver. També ha remarcat que el procés ha dinamitat la pressumpció d’innocència dels acusats i el model d’Estat en criminalitzar la protesta. L’advocat ha insistit en l’aplicació del dret penal de l’enemic i oblidar el principi d’intervenció mínima. “El nostre sistema no es pot basar en el terror penal”, ha sentenciat. “Ens trobem en la desafecció de Montilla però evolucionada”, ha conclòs.
Antiavalots sense avalots
L’advocat ha entrat al detall de la prova per esfilagarsar la tipicitat dels delictes que s’acusen als seus representats. S’hi ha abonat en el de rebel·lió. El defensor ha emfatitzat que en cap moment del relat hi ha hagut armes, ni aixecament. “Només una protesta per anar a votar”, ha destacat. “La rebel·lió és un delicte militaritzat”, ha assenyalat. La inexistència de violència tot i els esforços del “soroll” de les acusacions ha estat la munició del seu informe. Fins i tot, l’ha canviada de bàndol. “La gent no va anar a parar la policia, la gent va a votar, és la policia la que va a parar la gent, això és una desobediència de tota la vida”, ha remarcat. “Els agents antiavalots actuaven on no hi havia avalots”, ha disparat per ressaltar la tesi que si hi va haver violència va ser la de l’Estat.
Una causa general que ve de lluny
Van den Eynde ha centrat la pilota dibuixant primer el camp de joc. Un terreny que ha desfigurat a través de la instrucció que ha titllat de “causa general contra l’independentisme” que es va encetar el 2015 a través d’una circul·lar de la fiscalia. Una guia que permetia investigar sense control el moviment independentista. “Van investigar el Govern”, ha denunciat.
Una investigació que es va portar a terme “fora de qualsevol sistema de garanties” i en una “acció coordinada” amb la Guàrdia Civil. Ha estat aquí quan ha carregat amb ferotgia contra Baena, a qui no ha dubtat d’acusar-lo de ser Tàcito de Twitter -un troll antiindepdentista. “L’atestat de Baena del 2016 comença amb la mateixa frase exacta que l’escrit d’acusació del fiscal d’aquesta causa”, ha rememorat “no és una coincidència, és el tallar i enganxar d’una acció coordinada entre els dos”. Una investigació, al seu parer, amagada durant la vista.
En la mateixa narració, el lletrat ha recordat que es va buscar l’empara del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, des d’on “s’han generat el 90% de les proves que s’han vist en aquest judici”. “No havia vist mai que vingui un policia i digui que no recorda a qui s’intervé el telèfon i per què”, ha remarcat amb sorpresa per fer veure al tribunal que l’investigació es basava en el dret penal de l’enemic.
“Soroll” i ús del “vocabulari”
“Soroll” i “exageració”, dos conceptes que l’advocat ha utilitzat per retreure el “vocabulari” que utilitzen les acusacions. “Tenim dos cotxes i és l’apocalipsi, no els agrada la realitat, els agrada la por”, ha dit, “quan un mosso truca per telèfon no truca per telèfon, usa la clau 51”. L’advocat creu que aquest “biaix i exageració” els resta “credibilitat”. Al igual que el sentit de la prova, com Enfocatsque ha qualificat de “pamflet” i “fum”. “Em posaria a riure si el fet no fos tan greu, és un compendi de llocs comuns, fantasies i màrqueting que ningú sap qui ha escrit, que no està en boca de ningú i que es decomissa en un escorcoll que no està signat pel seu autor”, ha descrit. Per Van den Eynde, “la força d’enfocats és haver dit el seu nom mil vegades, perquè és fum”.
L’oportunitat
L’advocat de Junqueras i Romeva ha esperonat al Suprem a fer “la millor sentència” possible i a prendre-se-la com una “oportunitat” per “tornar la pilota a la política” i que es “resolgui el conflicte”. Al final del seu informe, Van den Eynde ha dit que “la política no desapareixerà” perquè la gent “quan no hi ha negociació, ni política, no deixa de protestar” i “s’indigna”, fent referència a la “desafecció evolucionada” que ja el 2010 l’aleshores president de la Generalitat, José Montilla, va advertir. “Estem amb la mà estesa per solucionar aquest conflicte” i ha instat el tribunal a fer una sentència que el resolgui, cosa que creu que és un dels valors més honestos que té la justícia.
