Unipost, Can Seixanta

El director financer explica al Suprem el desori de l'empresa que té la clau de volta de la malversació

 

 

 

Un dels misteris del judici del procés el conformen cinc factures proforma d'Unipost que mai es van pagar. Uns documents que s'enfilen gairebé a un milió d'euros i que no es van abonar. Aquests documents conformen una de les bases principals de les acusacions per acreditar la malversació. Ara bé, després de tot el reguitzell de testimonis de l'empresa que han passat per l'estrada l'únic que han demostrat és que Unipost era Can Seixanta arran de la seva situació en concurs de creditors. I no s'ha aclarit res sobre les factures. 

 

 

En qualsevol cas, cap d'aquestes proformes va esdevenir factura ni es va cobrar i sigui quin sigui el motiu pel qual es va aturar l'enviament, no es va comprometre el patrimoni públic. Dels testimonis dels seus responsables també se n'ha desprès un desconeixement profund de les acusacions sobre el funcionament comptable d'una societat anònima.  

 

 

Un dels testimonis claus d'aquest dimecres ha estat Xavier Barragan, el cap financer de l'empresa. Barragan ha descrit amb tota la naturalitat  el 'campo de Agramante' que era Unipost. "La gent no cobrava, marxava", ha confessat. Per això, havien de contractar gent d'administració que provenia d'Empreses de Treball Temporal que fallaven més que una escopeta de fira. "No hauria de ser així, però era així", ha admès. "Hi havien errors, i no només amb la Generalitat", ha lamentat.

 

 

 

 

Barragan ha exposat  amb naturalitat les errades que cometia el seu departament comptable que confonia factures proforma en factures normals. De fet, ha interpretat que una factura que es va emetre es va anul·lar i es va convertir en proforma, va ser perquè no sabíen fer un pressupost. "No era un problema amb la Generalitat només, ens passava amb molts clients", afegeix. "Estàvem agafats amb pinces", sentencia. El desori comptable feia que el mateix Barragan s'autodefinís com a cap de "tresoreria" perquè tot el dia feia mans i mànigues per pagar i cobrar. 

 

 

 

 

Fins i tot, el responsable financer ha explicat el truc que utilitzaven per tenir finançament amb les factures de la Generalitat. Com que el Govern trigava a pagar les factures mensuals -per imports que oscil·laven entre 250.000 i 300.000 euros- i no podien accedir als bancs, es finançaven a través d'un fons d'inversió. De tant en tant, introduïen factures amb una lletra afegida, per fer una pilota i poder demanar finançament. Després treien la factura del sistema i cobraven la bona, la que tenia número sense lletra. 

 

 

 

 

La versió de Barragan coincideix amb la del tècnic del departament de Treball, David Bassa, que ahir va estripar contra el sistema comptable de l'empresa. "Sinó cada mes feien errors cada dos mesos", va insistir. Igualment, un altre dels resposables de l'empresa, el cap de Zona de Barcelona, David Ramírez,  també ha volgut justificar la feina que pretenia fer l'empresa. "Com en fiquem en aquest embolic en la situació en que la estem, posava en risc els clients de tot Espanya, i de Catalunya", ha contextualitzat. Davant aquesta pregunta, però, s'ha respost a ell mateix argüint la situació dramàtica de l'empresa. "Hauríem enviat qualsevol cosa, si hagués estat verí, també", ha conclòs. 

 

 
 

Comentaris