Una pericial avisa a Llarena que ni Cuixart ni Sànchez van “instigar cap insurrecció"

Dos experts d’anàlisi estratègica també afirmen que l’1-O hi va haver una “estricta contenció per la part desarmada” de la població

Ni insurrecció, ni conflicte violent i ni Jordi Cuixart ni Jordi Sànchez són cap mena de líders rebels que alenen a les masses. Així de contundent ho escriuen dos sociòlegs de reconegut prestigi internacional, John Paul Lederach i Jesús Castañar Pérez, en un “informe pericial d’anàl·lisi estratègic del procés” que les defenses de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han volgut incorporar al judici del procés.

L’estudi està “centrat” en “l’aportació de Jordi Cuixart i Òmnium Cultural sota la perspectiva de la resistència no violenta” que, de retruc, també analitza el comportament de Sànchez. Al llarg de 126 pàgines, Lederach i Castañar repassen la trajectòria del moviment sobiranista. Fins i tot, es remunten històricament al darrer terç del segle passat  on destaquen que es va “generar un rebuig social a la violència com instrument polític dels grups nacionalistes”. Una característica que contraposen a les tendències violentes al País Basc o d’Irlanda.

Els pèrits fan un exhaustiva anàl·lisi de documents aportats per Òmnium i d’altres que estan incorporats al sumari i en treuen conclusions directes, clares i contundents. En un primer terme, detallen el relat del que va passar durant la jornada del 20 de setembre de 2017 davant el departament d’Economia i en treuen una opinió diametralmen oposada a la de les acusacions. “No es pot considerar als líders d’Òmnium i l’ANC com a instigadors d’una insurrecció que no es va produir”, sentencien. I afegeixen que tant Jordi Cuixart com Jordi Sànchez “van fer tot el que van poder per influenciar l’actitud i les accions de la multitud”.

També són clars respecte la jornada del Primer d’Octubre. Lederach i Castañar el defineixen com “un acte de desobediència civil massiva”. Un acte en que es ”vulnera conscientment, pacífica i pública una prohibició i s’accepten les conseqüències penals per assolir un canvi en l’opinió públicaque permeti avançar cap a la reorganització política d’una part del territori que demana el moviment independentista”.

 

A més, els analistes carreguen contra el dispositiu policial i l’utilitzen com a mostra que no hi va haver cap tipus de violència per part dels votants. “Resulta impossible  imaginar que un conflicte violent entre 6.000 policies i dos milions de persones se saldi amb tantes poques víctimes a no ser que hi hagi una política d’estricta contenció per la part desarmada”, emfatitza l’informe pericial.

 

 

 

Comentaris