La jornada de testimonis internacionals d’aquest matí al judici del procés no ha sortit gaire rodona a les defenses. Sobretot, amb l’eurodiputat alemany Andrej Hunko que va visitar Barcelona i Girona durant el Primer d’octubre. A preguntes de la defensa proposant, Andreu Van den Eynde, lletrat de Raül Romeva, ha assegurat que no va cobrar res, ni li van pagar “les despeses del viatge”. “Viatjar de Colònia a Barcelona no és gaire costós”, ha puntualitzat al Tribunal. Així mateix ha aclarit que va fer de “visitant” però no pas cap tasca d’observació internacional.
Ara bé, a preguntes de l’advocat Quico Homs, a la defensa dels consellers del PDeCAT, sí que ha admès que “dues nits d’hotels no les va pagar”. “La resta sí i m’hi vaig estar fins el cinc d’Octubre”, ha escatit. Concretament li van abonar les dues primeres nits d’hotel. Ha assegurat no saber qui el va pagar. “a l’Hotel em van dir que ja estava pagat”, ha emfatitzat. El diputat però ha normalitzat aquest tipus de situacions perquè “és habitual en aquest tipus de viatge”. De fet, Albert Royo va admetre en la seva testifical que s’havien abonat nits d’hotel a membres del programa de visitants internacionals.
Prèviament també ha relatat que no es va reunir amb membres del Govern de Catalunya. Ara bé, en torn de les acusacions han aprofitat aquestes dues escletxes per collar el testimoni, mentre les defenses empassaven saliva. La fiscal de sala Consuelo Madrigal ja s’enllaç a la jugular per intentar esbrinar de qui va rebre la invitació. Una pregunta que l’eurodiputat ha mantingut sense resposta. Ha explicat que la va rebre per correu electrònic i que no recorda qui li va enviar ni pot assegurar que provingués del Diplocat. Assegura que va rebre la invitació pocs dies abans de la celebració del referèndum. Una visita que s’havia de fer amb altres eurodiputats.
En el mateix punt s’ha entortolligat amb l’advocada de l’Estat. El diputat alemany ha insistit que no recorda cap nom en concret dels que van pactar el viatge. Ha al·legat que estava en campanya i que la comunicació la portava la seva secretària. “Només volia saber qui eren els altres visitants per assegurar-se que venien d’organitzacions democràtiques”.Tampoc no ha recordat que qui va pagar un dinar concret amb altres visitants. Tot i que ha insistit que es va pagar els menjars.
Més informació en breu
