“Era un quart de deu del matí, va arribar la Guàrdia Civil, amb males maneres, no van dir res, anaven amb bonia, i després van arribar amb cascos i porres, ens picaven a la panxa, a les cames, i quan estaves ajupit et picaven al cap, obrien els caps”. Aquest ha estat una part del colpidor relat de Joan Pau Salvadó aquest matí al judici del procés, un testimoni com a votant ferit durant el Primer d’Octubre al pavelló firal de Sant Carles de la Ràpita.
El testimoni s’ha emocionat en rememorar les imatges. “Vaig veure amics íntims, carnissers, pastissers, pescadors, gent del poble que cridava, tenien por. Jo tenia por”, ha ressaltat. “La gent cridava des de darrera perquè sortíssim”, ha detallat. “Vaig seure a terra però no m’hi vaig estar gaire.. pel que va servir”, ironitza.
El testimoni ha destacat que a quarts de nou del matí l’ambient era festiu i “emotiu”. Ni va veure que la guàrdia civil advertís de res, ni cap agressió a la policia. De fet, només ha assegurat que va sentir “assessins” després d’obrir caps i “fora forces d’ocupació”. “No vaig sentir cap amenaça”, ha tancat. El testimoni ha remarcat que la guàrdia civil anava contra la gent i no contra la porta per entrar. “Em van pegar a la cama fins a adormir-me-la i vaig caure a terra. Em van haver d’aixecar. Vaig anar a l’ambulància quan la Guàrdia Civil ja reculava, però estava ple de gent, vaig veure molta sang, i em van dir que era millor que anés al CAP“, ha descrit.
