És ben bé que les coses són els ulls que s’ho miren. Fins i tot, aquelles que són evidents. Ho demostra el fet que la Guàrdia Civil va incorporar al judici del procés com a prova de la conspiració per la rebel·lió un obligat “permís a l’Estat” per emetre deute. Una prova que ha estat acceptada en el sumari de la instrucció i que intenta acreditar un pla del Govern per buscar finançament per una suposada independència. Però, la realitat és ben diferent. I contrària.
Són uns mails del mes de deeembre de 2016 de l’staff de l’aleshores secretari d’Economia, Pere Aragonès, per tal de valorar la possibilitat de demanar permís al llavors ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, per emetre un deute d’uns 500 milions. A més, una plantejament basat en la recomanació de les agències de rànting per tal que les autonomies espanyoles busquessin vies de finançament alienes al Fons de Liquiditat Autonòmica. De fet, els correus interpreten aquesta petició com una jugada política que fins i tot, els podria “donar credibilitat de cara a un referèndum”. Mai se’n desprèn que aquests diners siguin per finançar, ni de bon tros -és “demanar permís a l’Estat- per finançar una hipotètica república catalana.
Concretament, es tracta d’un mail de 2 de desembre de 2016 de la directora d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat, Natalia Mas, a Arargonès. L’alt càrrec explica una reunió “cordial” amb uns fons d’inversió. Detalla que la trobada “ha anat bé”, però
alerta que “sembla clar que l’únic motiu que els impedeix posar-nos a grau d’inversió és el risc polític pel referèndum”. “L’assignació asimètrica d’aquest risc continúa sent molt injusta però lluitar-ho no crec que porti a cap millora del nostre rating sinó si de cas a una reducció del de l’estat i per tant ja no sé si val la pena”, lamenta Mas. Un retret a com l’estat repartia el risc de l’autonomia.
A continuació, Mas afegeix la “reflexió” sobre “el fet que crec que seria molt bo demanar a l’Estat permís per fer una petita emissió de deute”. La directora considera que seria “win-win, sobretot de cara a guanyar confiança de la gent pel referèndum”. Argüeix en una doble direcció. En primer terme que “si l’Estat diu que SI: perfecte, ens introduïm al mercat amb una emissió petita (500 milions o menys), a un preu probablement raonable per l’acord amb l’Estat, demostrem a la gent que tenim un bon accés als mercats (probablement PIMCO compraria) i ho comuniquem com un primer pas per guanyar la nostra independència financera”.
Per altra banda, Mas afegeix l’escenari contrari. “Si l’estat diu que NO: perfecte també perquè tindria un missatge molt potent mediàticament”, ressalta. “Mentre l’estat permet a les comunitats com Astúries, Castilla la Manxa, etc… emetre deute compatible amb continuar al FLA i també els permet fer-ho al 0,50, a nosaltres ens tracta com uns menors tutelats i no podem actuar ja no com un país normal sinó com una regió normal”, remarca.
“En els dos casos, l’efecte envers les agències de rating crec que seria positiu”, subratlla. “Fitch, en un informe recent diu que espera que las Autonomies siguin capaces d’aprofitar fonts de finançament diferents al FLA”. De fet, Mas recorda que segons l’agència el FLA només hauria d’actuar “únicament com a mecanisme de liquidesa temporal enlloc de ser un mecanisme permanent per finançar les despeses operatives”. “Demanant permís per emetre mostrem voluntat per aprofitar just el que comenten”, conclou.. I s’acomiada :“Com ho veieu vosaltres? Subratllo que sobretot caldria pensar si això ens pot ajudar a guanyar confiança pel referèndum i jo crec que la resposta és que SI en qualsevol cas….”.
El més sorprenent és la resposta d’Aragonès una hora després: “Pensem-hi. Sobretot hauríem de tenir algú que estigués disposat a ajudar-nos a col·locar-la. Aquest hauria de ser el requisit previ”. Una prova que l’únci que acredita és quye el Govern va pensar finançar-se més enllà del FLA però amb el permís i la benedicció de l’Estat. Una estranya manera de conspirar. I que deixa en evidència els analistes de la Guàrdia Civil.
