Un "exèrcit" contra catalans deshumanitzats

El relat dels testimonis de les defenses crea un contraclima però el Tribunal es desentèn | Quan el poder té la mentida esdevè en una veritat sagrada

 

 

La jornada 38 de la dotzena jornada ha explicat la jornada del Primer d'Octubre des del paradigma català. És a dir, el relat de la víctima d'una gestió pèssima per part de l'Estat al conflicte polític més abrupte al que s'ha hagut d'enfrontar en els darrers 30 anys. La defensa de Raül Romeva i Oriol Junqueras, dirigida per Andreu Van den Eynde,  han preparat amb detall i consciència el reguitzell de testimonis que aquest dimarts s'han enfilat a l'estrada. Alcaldes, senadores, diputats, gent gran, un advocat de Roca i Junyent, un home de l'Ebre sense romanços, una mare de família, una jove o una dona desacomplexada que va dormir a les escoles i que volia entorpir l'acció policial. Ciutadans i ciutadanes que han expressat la seva por, el seu ensurt i el seu astorament per l'actuació policia contra el referèndum

 

 

Del tribunal, només prenia nota el president de la sala Manuel Marchena i el brillant penalista, Antonio del Moral. Les acusacions, pel to i el rostre, miraven els testimonis amb la condescendència amb que es miren els assassins o els traficants confessos. És el resultat d'haver deshumanitzat mediàticament, institucional i social el sobiranisme. Les preguntes del ministeri fiscal i de l'advocacia de l'Estat anaven dirigides a justificar el pals que havien rebut. A normalitzar-los. A recordar que el poder de l'Estat està per això, per fer 'tornar al redil' a la comunitat rebel. I sense romanços, a bufetades. I què passa? Què s'havia de fer? L' A por ellos s'ha posat la toga dels estaments de l'Estat que permeten menystenir i atonyinar allò pel que precisament ha estat pensat l'Estat: protegir la integritat física i moral dels seus ciutadans. Les seves cares ho delataven. També reblava aquesta percepció un dels advocats més veterans en la defensa dels abusos de l'Estat, August Gil Matamala, avui de públic.

 

 

Els testimonis han estat creïbles. Ferms. Convençuts. Tot, malgrat la ignorància de la majoria dels magistrats. "Al Suprem es ve plorat de casa", assegurava un veterana funcionària del Suprem sorpresa per l'emotivitat d'algun testimoni. "Tanta tragèdia em farà absentar", ha deixat caure un dels magistrats. Si el grapat de policies i guàrdies civils van testificar com els catalans com una massa uniforme i adoctrinada, ensinistrada per fer-los la punyeta, els testimonis de les defenses han girat la truita. Els alcaldes de Sant Julià de Ramis i de Fonollosa, Marc Puigtió i Eloi Hernàndez, els han descrit com un "exèrcit". Altres testimonis han descrit el seu caire marcial, el "pas lleuger", disposicions d'atac i ofensives . Tots han coincidit que van actuar sense previ avís. "La Guàrdia Civil va anar a buscar directament els veïns", ha sentenciat amb un coratge xocant. 

 

 

"Venien a per nosaltres", li ha etzibat el primer tinent d'alcalde de La Ràpita, imputat pels Mossos per la seva actuació durant el referèndum. Una resposta directe i sense embuts a la pregunta de la lletrada de l'Estat, Rosa Maria Seoane, sobre si sabia per a què havien vingut els piolins a Catalunya. "Van anar per la gent", ha relatat Ferran Soler, votant de Dosrius que ha apuntat la presència d'un infiltrat que va tirar una cadira als policies. "Era algú que mai ningú no havia vist al poble", ha destacat. "La violència va ser extrema, gratuïta i desproporcionada quan allò era Walt Disney", ha criticat el diputat d'ERC al Congrés, Jordi Salvador, que ha fet valer el seu passat ugetista com a perit de manifestacions i protestes. "Ens obrien els caps", ha subratllat Joan Pau Salvadó de La Ràpita. 

 

 

 

Especialment sorprenents han estat els testimonis de primera hora del matí. Han passat per l'estrada Pilar Calderón, que ha reflectit l'esperit del Primer d'Octubre, i Juli Fernández, primer tinent d'alcalde de Sabadell, tots dos votants a l'escola la Nostra Llar de la població. Tots dos han rememorat al Tribunal que la policia, després d'esberlar tot el que van trobar pel camí i estomacar a tort i a dret, no se'n van endur les urnes. En canvi, es van emportar "joguines, disfresses i menjar per a cel·líacs". Havien de fer veure que havien confiscat alguna cosa. 

 

 

Marchena ha hagut de tallar algunes acusacions pel to i contingut de les seves preguntes. També ha tallat les ales algun testimoni que incorporava alguna falca interpretativa dels fets que evidenciava una brutalitat policial que un Tribunal normal no pot permetre. Els testimonis han dibuixat un altre clima, un escenari de l'1-O diametralment oposat al relat dels policies. Tan diametralment oposat com la veritat i la mentida. Tot i que quan el poder té la mentida, per alguns és una veritat absoluta i intocable. La seva veritat sagrada. 

 

Comentaris