El paper del Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, es va aclarint a mida que s’ha clos la vista oral del judici del procés i avança el seu judici per rebel·lió a l’Audiència Nacional. Un dels punts àlgids de les declaracions dels comandaments de la policia catalana davant el Tribunal Suprem, així com del mateix Major, va ser l’avís que com a caps policials van fer a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Quim Forn que hi podien haver batusses entre policies i votants durant el Primer d’Octubre. Tot indica que l’avís va ser doble, en sengles reunions del 26 i 28 de setembre, tres dies abans del referèndum. A més, un avís fonamentat en idèntics arguments als utilitzats per la defensa de Jordi Cuixart, en el seu informe final.
Però aquest avís també va ser bidireccional i en les mateixes dates. Així es constata al Sumari de l’Audiència Nacional contra la Prefectura d’Interior, que també consta al sumari del judici del procés, a través d’una carta que el Major Trapero va remetre el 27 de setembre a l’aleshores Fiscal en Cap de Catalunya, José María Romero de Tejada. El document, al que ha tingut accés El Món, Trapero anal·litza la Instrucció 6/2017 de la Fiscalia dirigida a les policies per tal d’impedir el referèndum.
A més d’alertar que hi ha mesures de difícil compliment com és el tancament d’espais públics com CAP, llars d’avis o casals així com espais de titularitat privada, el Major també mostrava altres preocupacions menys prosaiques i més importants. D’entrada, recordava a la Fiscalia que per tancar espais i requisar material, calia un “manament judicial”. Així mateix reclamava més concissió pel que feia a la identificació de persones per evitar “un excès policial” i “garantir l’homogeneïtat en l’actuació de diferents locals del territotori”.
Un cop exposades aquestes preocupacions, en la carta Trapero anava més enllà i advertia al Ministeri Públic que hi hauria aldarulls durant el referèndum. D’aquesta manera alertava que “independenment de la consideració jurídica que tinguin i les responsabilitats que puguin acabar generant, el que indubtablement comportaran és la presència massiva de ciutadans, incloses famílies al carrer”. “Aquesta circumstància i el risc que suposa per a la seva seguretat qualsevol actuació policial que pugui comportar l’ús de la força és la que obliga a qui subscriu a posar de manifest que el Cos de Mossos d’Esquadra aplicarà les mesures adoptades d’acord amb els esmentats principis d’actuació policial, en el benentès que la responsabilitat d’aquest Cos no només es cenyeix a exercir les funcions de policial judicial, sinó també a la de garantir la seguetat ciutadana i l’ordre públic, sense que en cap cas la seva actuació pugui comportar un mal major al que es pretén evitar”. Trapero es referia a “ser especialment exigent i curós” en aplicar la Instrucció en base els “principis d’oportunitat, proporcionalitat i congruència que exigeixen qualsevol actuació policial”.
Part de l’informe de Trapero on avisa a la Fiscalia de la vulneració de drets fonamentals Quico Sallés
En el mateix document, el Major assenyalava que si bé fins al moment les manifestacions havien tingut un “caràcter pacífic” “llevat d’algun incident que ha comportat danys materials”, és una “circumstància que no pot ser menystinguda a l’hora d’executar policialment les mesures adoptades per aquesta Fiscalia, especialment pel que respecta a aquelles que es duguin a terme ja ala via pública”. Amb aquest avís Trapero ja albirava que l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat no treballarien amb decimals i per això demanava a Romero de Tejada que anessin amb cura amb els ciutadans que fins ara havien estat pacífics.
Així concloïa: “que l’estricta aplicació d’aquestes ordres podria comportar unes conseqüències no desitjades per ningú en relació a la seguretat ciutdana i el més que previsible risc d’alteracions de l’ordre públic que se’n puguin derivar”. El mateix avís que al Govern, però si a aquest li proposava que aturès el referèndum al Ministeri Públic que vigilés l’actuació policial. De fet, va escriure el mateix concepte que va exposar a Puigdemont, segons la seva declaració davant de Manuel Marchena: “la situació de tensió que s’està generant”.
Drets de reunió i manifestació
El Major acabava la missiva afegint una argumentació jurídica en base els drets fonamentals. De fet, va usar el mateix marc jurídic que la defensa de Jordi Cuixart, a veu de Marina Roig, va fer anar en el seu informe de conclusions finals en el judici del procés. Roig va argüir que el president d’Òmnium només va exercir els seus drets de protesta, manifestació i reunió que el judici volia criminalitzar. Trapero va argüir el mateix a la fiscalia: “Poden entrar en joc altres drets fonamentals com són el dret de reunió i manifestació o el dret a expressar-se lliurament, la protecció i garantia deIs quals, d’acord amb l’article 104 de la Constitució, es configura com a principal missió de les Forces i Cossos de Seguretat, juntament amb la de garantir la seguretat ciutadana, circumstància que s’ha de tenir especialment present alhora d’implantar les mesures acordades per la Fiscalia i encomanades a aquest Cos dins les seves funcions de policia judicial”.
Part de la carta de Trapero a la Fiscalia advertint de la “tensió que s’estava generant” Quico Sallés
