Roig: "La unitat d’Espanya no està per sobre dels drets fonamentals"

La lletrada de Cuixart fa una defensa basada en els llibertats públiques

“Llei, democràcia i constitució”. Aquesta ha estat la divisa de l’informe final de la defensa de Jordi Cuixart que ha obert la darrera jornada del judici del procés, la 52. La lletrada Marina Roig ha llegit un informe espès, detallat i dens basat en la defensa dels drets fonamentals, com el de reunió o manifestació, més enllà del dret a l’autodeterminació per després constatar-ho amb la prova practicada. “L’apel·lació  a la unitat d’Espanya no pot enterbolir l’enteniment sobre cap dret fonamental, no es pot ponderar entre la unitat d’Espanya i l’exercici dels drets fonamentals”, ha advertit Roig al Tribunal. "No hi ha Constitució sense democràcia i no hi ha democràcia snse participació col·lectiva dels ciutadans”, ha afegit.

 

 

 

La lletrada ha començat en el pla teòric del dret comparat, recuperant les interpretacions internacions de les llibertats públiques, del concepte reunió pacífica i del dret legítim de la protesta. D’entrada, ha acusat a l’Estat de considerar les manifestacions una “amenaça” no com un instrument legítim de canvi polític. De fet, considera que es “criminalitza la protesta”.  En aquest sentit, ha desvirtuat el concepte de violència utilitzat per les acusacions per justificar la rebel·lió i el paper que les acusacions imputen a Cuixart. “L’acusació contra Jordi Cuixart es basa en la mobilització ciutadana”, ha remarcat. “El relat dels fets no s'ajusta a la realitat ni a les proves presentades perquè s’ha volgut fer encaixar l'acusació als delictes imputats a Cuixart”, ha remarcat.

 

Una de les curiositats de la seva exposició ha estat que és l’única defensa que ha utilitzat la resolució del Tribunal d’Schleswig-Holstein que no va permetre el lliurament de Carles Puigdemont a Espanya per rebel·lió. "No podem parlar de violència en els termes del delicte de rebel·lió", afirma Roig. "Criminalitzar la mobilització popular és un error que pot portar irremeiables conseqüències per a l'exercici del dret de manifestació a Espanya”, ha afegit.

 

Sobre el 20S

 

Roig ha emfatitzat que el seu client sempre va fer crides a la calma davant la conselleria d’Economia. En aquest punt ha subratllat que l’escorcoll no es va veure interromput -fet que desvirtuaria la sedició de l’advocacia de l’Estat- i ha denunciat les “irregularitats” comeses per la Guàrdia Civil durant el registre. Roig ha insistit que Cuixart en cap cas va animar a impedir l’actuació judicial sinó “a protestar, igual que és legítim protestar contra el poder legislatiu o l’executiu”. Una acció  protegida pels drets fonamentals de reunió, manifestació i llibertat d'expressió.

 

Pel que fa a una de les proves estrelles -les tres vehicles de la Benemèrita danyats- Roig ha explicat que no poden servir per “retirar la qualificació de manifestació pacífica de la protesta. “Els fets esporàdics de violència que passin dins d'una manifestació que es planteja com a pacífica no haurien de privar a la resta del dret de manifestar-se pacíficament”, ha al·legat recorrent al dret internacional.

 

Cap de les actuacions de Cuixart, ni de Jordi Sànchez, ni de la gent concentrada pot encaixar, segons Roig,  en els tipus de la rebel·lió –que requereix de violència i alçament públic- ni tampoc de sedició, perquè creu que no es va alterar greument la pau pública. Ans al contrari, Roig ha reblat que el seu client   “va exhortar expressament a la ciutadania a no comportar-se de manera violenta” i ha rememorat que va demanar a la gent “marxar cap a casa”.

 

 

El paperot de la Guàrdia Civil

 

Per altra banda, ha criticat la pell fina de la Guàrdia Civil. Si en un primer moment es parlava de les protestes per la seva actuació com “actes de desafecció" cap a l’institut armat després van ser mostres de violència per a la rebel·lió. "Basar la rebel·lió en mostres de desafecció hauria quedat descafeïnat, però el nom no fa la cosa, les paraules queden buides de contingut si les contrastem amb les proves del judici", ha remarcat. En aquest sentit, ha recriminat a la fiscalia que utilitzi els conceptes expressats pel tinent coronel Daniel Baena, el responsable de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, que va introduir conceptes com “període insurreccional” que va ser autèntic viagra per les acusacions.

 

També ha acusat la Guàrdia Civil de desconèixer el paper de Mediació dels Mossos i de la feina de l’ANC en aquest tipus de manifestacions. Roig ha argumentat que el 20-S la Guàrdia Civil va partir d'una "desconfiança absoluta" cap a la posició de l'ANC i de l'aleshores president de l'entitat Jordi Sànchez, i que va fer una "mala interpretació" de la seva voluntat per organitzar la concentració que hi havia fora d'Economia.

 

 

Una flor no fa una rebel·lió

 

Roig ha estat especialment incissiva en la defensa del Primer d’Octubre com un acte d’expressió política. Ha argüit que no s’ha vist cap prova de “violència generalitzada” durant la jornada. En aquesta línia ha menystingut penalment ”els insults després de l'actuació policial o que individus aïllats tiressin una cadira o donessin una puntada de peu no converteix els fets en violents”.

 

La lletrada ha posat en valor la “resistència pacífica en 35 col·legis que no volien impedir l'actuació policial, sinó protestar" i, en alguns casos, “endarrerir-la”. Per Roig, "no és possible sostenir" que l'1-O hi va haver "la violència que es requereix per doblegar la voluntat de l'estat i posar en escac l'ordre constitucional". En aquest sentit, ha parlat de gent asseguda a terra, amb braços alçats o entrellaçats i ha dit que són "tècniques de desobediència civil". “Només en dues escoles no es van emportar el material”, ha recordat.

 

 

Cuixart i el referèndum

 

 

Pel que fa a l'actuació de Cuixart durant el Primer d’Octubre l’ha circumscrita en l’exercici dels drets fonamentals. Per al lletrada, la gent concentrada davant els col·legis electorals"se'ls ha d'atorgar la protecció del dret de reunió”. Precisament en aquest punt, ha criticat l’actuació de les policies espanyoles i la desproporció de la seva actuació.  Per altra banda, sobre el repetiti concert entre Govern, Parlament i entitats, Roig l’ha desacreditat perquè “no s'ha practicat prova d'un concert estratègic més enllà de compartir desig autodeterminació”.

 

Comentaris (2)
La unitat d’Espanya es un dels drets fonamentals dels espanyols Fa 2 mesos
Catalunya és una regió d'Espanya, i, per tant, també a Catalunya la unitat d'Espanya és un dret fonamental, com molts d'altres.
Qué equivocada está Marina Fa 2 mesos
No para de invocar lo de la "violencia suficiente para poner en peligro el estado". Eso no está en la legislación española, está en el delito de "alta traición" en Alemania. Le quiere colar a Marchena la resolución de Schleswig-Holstein. Pero no colará, no ha lugar.