La defensa de Joaquim Forn ha tancat el primer matí d’informes de les defenses. Xavier Melero ha vingut amb els deures fets, amb l’aire desmenjat, amb un punt de detectiu Colombo i amb un fi sentit de la ironia. Ha vingut a parlar del seu llibre i ha complert la màxima que una defensa fàctica també és una defensa política. Al capdavall, hi ha res més potent que desmuntar penalment unes acusacions falses que mostren que són acusacions polítiques sense haver-ho de dir? Melero fins i tot ha arrencat aplaudiments de la sala de premsa al final de la seva intervenció. La seva base aprofitar la prova practicada per treure els Mossos de l’equació, de retruc al seu client, i acusar l’Estat de buscar una “pretesa actuació unilateral” per menystenir el referèndum. Ha acabat citant “Amanece que no es poco”, tota una declaració d’intencions. “No hi va haver cap concert entre els Mossos i el Govern”, ha conclòs.
Melero ha començat la seva intervenció amb una doble estirada d’orelles a les acusacions. Primer, per utilitzar la Kelsen -“qui primer cita els nazis, perd”- . En segon terme, per banalitzar la violència. Un cop repartida l’estopa pertinent, Melero s’ha tret el xandall d’escalfament i ha desgranat la defensa fàctica i tècnica per advertir que si alguna cosa hi va haver el Primer d’Octubre va ser un “propòsit polític”. “Els policies van patir un gravíssim dèficit d’organització pretès i buscat des del 6 de setembre amb el propòsit d’actuar unilateralment”, ha assegurat. Així ha recordat la declaració de José Antonio Nieto, l’exnúmero dos d’Interior: “El propòsit era que el referèndum no fos homologable políticament”. “Els membres de les policies espanyoles no en tenien ni idea que s’havien de coordinar amb els Mossos”, ha ressaltat.
L’advocat de l’aleshores conseller d’Interior ha recordat que en cap cas l’Estat va tèmer per al seva integritat. Per acreditar-ho, s’ha vantat que mai es va mirar d’aplicar un dels estats d’excepció o alarma ni de reforçar les estructures crítiques o tantmanetix permetre que els Mossos compressin armes llargues. No hi va haver cap temor per part de l’Estat si ja veia feia tres anys en els documents del Govern i del Parlament el perill d’una secessió. En aquest sentit, ha recordat que l’exfiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va assegurar que no posaria cap querella si el 27-O no hi havia declaració d’independència.
Així, Melero ha recordat que el Govern va incomplir les seves pròpies resolucions i els seus objectius polítics. “El govern de la Generalitat incompleix la proclamació de resultats, incompleix la proclamació de la independència i adequa i vota una resolució que uns particulars, uns diputats representants del poble de Catalunya, van elaborar”, ha descrit. “Voten com a part declarativa una proposta de resolució, aquest text elaborat per tercers; ningú diu res, ningú vota res i tothom se’n va a casa. No s’arria la bandera, no es comunica res al cos diplomàtic, no es dicten decrets ni lleis de desenvolupament, i tothom s’adapta a l’aplicació de l’article 155”, ha denunciat. Per rematar amb una crítica sotarrada: “Insisteixo que sé que a algú pot molestar aquesta versió dels fets. Però això és el que va passar i és el que està documentat.”
De los Cobos, ni un bidell
Especialment dur s’ha mostrat amb el coordinador policial contra l’1-O, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. “Si se li pregunta al senyor Pérez de los Cobos què feia, ens adonem que feia menys coses que el bidell d’un Ministeri”, ha ironitzat Melero. En aquest sentit, ha rememorat que si es contraposa la seva declaració amb la del comissari dels Mossos Ferran Lòpez, respecte la coordinació algú menteix llevat del seu client. I sigui qui sigui qui menteix, “tot malament”.
Una resolució judicial d’impossible compliment
Melero ha aprofitat el seu torn per mantenir la seva tesi que les resolució judicial del 27-S i les instruccions de la fiscalia eren d’impossible compliment. Com a mostra, les diferents instruccions de la fiscalia sobre el precinte dels col·legis electorals. Tot i això, algun comandament dels Mossos ho va intentar. Però la resolució del Tribunal Superior de Justícia encara era més de difícil compliment perquè fins i tot, Nieto va arribar a parlar de 90.000 efectius policials necessaris per fer-la acatar.
20-S, errors de planificació
Melero també s’ha referit breument als fets del 20S davant la conselleria d’Economia. Ho ha fet abaixant la trinxera dels delictes que es reclamen. Per una banda, ha començant “lliurant la trinxera de la desobediència al Tribunal Constitucional” del seu defensat. Una fórmula que ha utilitzat per descriure la protesta davant l’escorcoll d’Economia. “Potser hi va haver un delicte de desordres públics i que algunes persones potser van cometre un delicte de resistència a l’autoritat, no ho nego, de fat, vaig portar al cap de la Brimo, Carles Hernàndez, perquè ho ratifiqués”, ha relatat.
Però també, en la seva defensa, ha utilitzat la ironia. “Què haurien d’haver fet els Mossos a la concentració de 40.000 persones davant la Conselleria d’Economia? Disparar a matar?”, s’ha preguntat. “Potser hi va haver una mala previsió i mala planificació del dispositiu de la intendent de la Intendent Laplana per no calcular les dimensions de la manifestació i que no es protegissin els vehicles de la Guàrdia Civil”, ha apostat. “Potser la Guàrdia Civil no va fer bé de no avisar de l’escorcoll, però això no és rebel·lió ni és cap delicte”, ha defensat.
Els ciutadans “no exercien un dret fonamental”
Sobre l’1-O, Melero ha sostingut que els ciutadans “no exercien un dret fonamental” quan anaven a votar durant la jornada del referèndum, però que al mateix temps “no feien res il·lícit”. “No se’ls podia perseguir ni detenir pel fet d’acudir a la votació”, ha dit. Sobre la possible participació del seu representat, ha dit que no va tenir “cap intervenció ni ingerència”.
Resta importància a la reunió del 28 de setembre
Sobre la reunió del 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat dels principals comandaments dels Mossos amb Puigdemont, Junqueras i Forn, Melero ha recordat que els comissaris van declarar que el que la informació que es va donar en aquesta reunió és la mateixa que es va tractar en una reunió de la Prefectura a mitjans d’octubre. “I el 13 d’octubre es diu que hi havia una coincidència entre els tres cossos policials de la possible resistència pacífica en les sortides massives dels ciutadans”, ha dit, en contrast amb l’avís del risc de violència que sosté la fiscalia.
Sense malversació
Melero també ha defensat Forn de l’acusació de malversació de fons públics amb l’argument que és “l’únic” acusat que té un acord del Consell de Ministres, del 28 de febrer, en què “valida la despesa de la seva conselleria”. A més, ha dit veure “complicat” que se’l pugui acusar d’aquest delicte com a “coautor” amb la resta de processats.
