Després dels “són bojos aquests catalans” que les acusacions i Tribunal semblaven dir amb els testimonis de les defenses de la setmana passada, aquest dilluns la cosa ha canviat de signe. La jornada 43 ha estat marcada per la desfilada de 16 testimonis que en la seva línia han ajudat prou a les defenses. Sense sorpreses. amb l’afegit que sovint les acusacions han renunciat al seu torn de preguntes perquè encara els podria empitjorar alguna cosa. És especialment rellevant veure com reaccionen els soldats de l’Estat quan algú els explica de primera mà el setge a la seu de la CUP o les destrosses que les tropes espanyoles van fer a les escoles catalanes. En aquests casos, el “No tinc preguntes, senyoria” de les acusacions és una clamorosa posada en pràctica del “jo acuso” que sovint intenta col·lar la defensa de Jordi Cuixart.
La setmana ha començat distreta amb un testimoni de Villalba Sarrera que ha explicat al Tribunal com per 40 persones davant d’un col·legi van arribar 40 guàrdies civils. “Van arribar i ens van pegar, se’n van endur dues urnes que no eren del referèndum, un ordinador de l’Ajuntament i dos altaveus”, ha explicat el testimoni Albert Nogueras. Li ha faltat dir que també se’n van endur un bon grapat de deslegitimització.
Després d’aquesta entrada ha estat el torn de l’exdiputada Mireia Boya. Fresca i desacomplexada, Boya s’ha vantat d’haver-se enfilat dalt d’un patrol de la Guàrdia Civil el 20S. Ho ha exposat després d’un primer revés propinat a la cara del Tribunal que ha fet mal al principi universal de jutge predeterminat per llei. “Jo estic processada per desobediència i organització criminal al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la causa que vostès van decidir separar”, ha deixat anar amb mala llet. El silenci de la sala ha estat esfereïdor.
No ha quedat aquí l’auxili de Boya a Sànchez i a Jordi Cuixart. L’exdiputada cupaire ha assegurat que es va discutir amb el llavors president de l’ANC per voler desconvocar la concentració davant d’Economia. Ha narrat sense embuts la seva complicitat amb Eulàlia Reguant per discutir-se amb Sànchez. “Vam acceptar desconvocar perquè ens va oferir una protesta a l’endemà”, ha assegurat. Boya però ha estat especialment incisiva en el setge policial del 20S a la seu de la CUP. “Intent d’assalt”, ho ha definit. “Després de 7 hores de setge no van entrar perquè no tenien ordre judicial”, ha remarcat davant les mirades perdudes de les acusacions. Possiblement la vergonya que passen a sala quan es recorda aquell episodi és perquè el setge a la seu de la CUP és la prova del cotó que el 20S era alguna cosa més que una investigació policial. “Posàvem música de Txarango per animar-nos”, ha confessat Boya. Un record que ha fet aixecar els ulls a Marchena i reclamar una altra pregunta.
Boya ha deixat viu lliure a les explicacions. Les defenses estaven satisfetes. Ha estat llavors quan s’han enfilat a l’estrada Francesc Esteve, exsecretari general de Governació i actual director del Gabinet Jurídic de la Generalitat. També està processat, ara al jutjat 28 de Barcelona, per la publicació d’un acord marc per a la compra d’urnes per a les eleccions al Parlament. Esteve ha atacat per quatre fronts. Un primer, deixar pas a la desobediència. Ha admès que els departaments de la Generalitat sabien que el referèndum estava suspès. Però en segon lloc, ha defensat que l’aleshores conseller Jordi Turull, va ordenar col·laborar amb els escorcolls. I en tercer i quart lloc, ha desmuntat bé el relat de la malversació i ha desqualificat l’acusació que el registre de catalans a l’Exterior era una estructura per fer la independència.
El relat contra la malversació, però l’ha travat amb traça i convicció una alta funcionària de la Generalitat, Mercè Corretja, directora de contractació pública de la Generalitat. Amb una pedagogia extraordinària Corretja ha neguitejat les acusacions perquè ha mostrat que és molt difícil fer martingales amb les finances de la Generalitat. Fins i tot, ha ironitzat amb l’acusació de Consuelo Madrigal. “Això que em diu no pot ser”, li ha etzibat quan la fiscal li preguntava si la Generalitat pagava factures d’Òmnium que amagava dins un procediment administratiu.
El que sí ha pogut ser ha estat un altre testimoni que ha deixat bocabadats a les acusacions. La secretària general d’Ensenyament, Núria Cuenca, ha xifrat en 268.000 euros el cost de les destrosses que van patir les escoles durant el Primer d’Octubre. “Coincideixen en ser les que van actuar les policies”, ha subratllat. Cuenca també ha pronunciat una màster-class de com funcionen les titularitats dels centres de Catalunya per situar al Tribunal en la realitat de com es gestionen les instal·lacions escolars catalanes.
També ha estat oli en un llum per la defensa, la declaració de l’inspector dels Mossos 1522, cap de la policia catalana que negociava amb l’ANC i Òmnium els dispositius de seguretat de les manifestacions. Els ha deixat a l’alçada d’un campanar com a model d’ordre i civisme. A partir d’aquí ha anat tot molt rodat. Han declarat en favor de Dolors Bassa, el secretari General d’UGT a Catalunya, Camil Ros, que ha emfatitzat que van cridar a la protesta el 20S; i el secretari general d’UGT a Espanya, José Maria Álvarez. El líder sindical espanyol ha estat un testimoni tècnic i efectiu per fer un cop de mà a Bassa. Els serveis mínims de l’aturada de país van ser com són habitualment. Álvarez era allà incòmode per hi era per ajudar a una antiga camarada. Eren dos testimonis que fregaven el pal i que han tensionat Marchena perquè al capdavall acrediten que allò que té entremans és un judici polític.
Qui ha verbalitzat sentir-se “incòmode” ha estat el diputat electe dels Comuns, Jaume Asens, per les preguntes de Vox. “Doncs, sentis còmode i respongui”, li ha replicat amb ironia Marchena. Asens ha estat fi en el relat de la seu de la CUP -“ningú volia mediar amb nosaltres” -i concloent en el que va passar el 20S. “Sense constància” de cap incident ni de cap efecte a la via pública d’aquell dia. Asens ha defensat l’1-O com un “exercici legítim” davant d’un “abús de dret” i el “trencament del pacte territorial”.
El ja exvicepresident d’Òmnium Joan Vallbé ha fet sortir el Marchena més recalcitrant contra la concepció autonòmica de l’Estat. “Vostè no tria enraonar en castellà, ho fa per imperatiu legal”, li ha etzibat el magistrat quan Vallbé reclamava el seu dret a utilitzar una llengua oficial. Ricard Font , secretari d’Infraestructures i Mobilitat, ha fixat el rumb en el vaixell dels piolins. “No van fer cap petició formal d’atracament”, ha aclarit amb fermesa en una declaració que ha coincidit amb el president de Ports de l’Estat. Un bon dia per a les defenses que han vist com Marchena havia d’aguantar que a la seva sala Txarango i la UGT fessin un cop de mà als presos.
