El Tribunal Suprem no accepta lliçons de ningú. Aquest posicionament suprem es pot constatar avui mateix en la seva darrera resolució per que denega, per enèsima vegada, la llibertat els presos polítics. La Sala que presideix Manuel Marchena al·lega la “salvaguarda” de judici per justificar la decisió. Ara bé, aprofita la interlocutòria per carregar sense embuts contra l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries (WGAD) de l’ONU que reclamava la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Una carregada que recorda al lema que va utilitzar l’Estat espanyol quan l’ONU va negar la seva entrada. “Si ells tenen ONU nosaltres en tenim dos”.De les 13 pàgines de la resolució, deu estan dedicades a carregar els neulers contra aquest dictamen.
La sala, en la interlocutòria, no s’està de romanços. D’entrada li nega el valor vinculant que les defenses dels activistes reclamaven. De fet, l’acusa de emetre el dictamen “d’esquena” a la prova practicada durant els quatre mesos de judici oral. A més, titlla “d’ignorant” el WGAD perquè esperona al govern que adopti les mesures necessàries per alliberar Sànchez i Cuixart quan una de les “notes essencials de qualsevol Estat de Dret és la que impedeix al poder executiu dirigir instruccions i ordres als tribunals de justícia”.
En aquest sentit, la Sala del procés recorda que tant el Ministeri Fiscal com l’Advocacia de l’Estat també van deslegitimar l’informe. Per una banda, la fiscalia emfatitzat que WGAD és un “grup purament auxiliar i informatiu d’eventuals i futurs posicionaments del Consell de Drets Humans de Nacions Unides”. I de l’advocacia de l’Estat, la Sala destaca que ha recorregut el dictament per “manca d’imparcialitat i objectivitat dels membres que formen part del Grup de Treball”. En aquesta línia, ressalta que un dels advocats de Cuixart havia estat relator de Nacions Unides fins el 2017 i hauria desenvolupat una “actitivitat concomitant amb dos membres del grup de treball”.
Una imatge del lema del franquisme contra l’ONU
“Motius de discrepància”, “ínsidia” i “extravagàncies”
La Sala tampoc s’està de carregar contra els motius de fons del dictament. “Hi ha raons de fons que devaluen l’abast de l’informe”, apunta. Fins i tot, assevera que “hi ha motius per la discrepància” i que “no té cap sentit la seva enumeració”. Tot i així n’apunta algunes. Una de principal, sobre el referèndum del Primer d’Octubre. Si bé el dictamen remarca que el referèndum a Espanya no és pas il·legal, el Tribunal li recorda que havia estat “expressament prohibit pel Tribunal Constitucional i per la resolució de TSJC”.
“Una valoració a cegues d’elements probatoris la veritable realitat no ha pogut ser apreciada pels redactors de l’informe”, indica la interlocutòria. “No falten en el dictamen afirmacions extravagants, mancades de tota lògica i d’impossible encaix en el nostre sistema processal”, carrega la sala.
Cap coacció a l’independentisme
També el Suprem s’ofèn amb el dictament perquè aquest apunta coaccions als acusats, com Quim Forn, per tal que deixi de banda el seu independentisme i així sortir indemnes del judici. “Només a partir del desconeixement de la nostra realitat política i jurídica, poden subscriure missatges d’aquesta naturalesa”, critica. “El procés penal no inclou entre els seus fins coaccionar o impedir que els líders polítics que volen dur a terme un programa independentista”, al·lega. “Aquesta línia argumental prescindeix del fet que les idees polítiques fetes valer per alguns dels acusats són les mateixes que identifiquen els partits polítics que sostenen l’actual govern de la comunitat autònoma de Catalunya”, es defensa el Tribunal. Fins i tot, es vanta del tracte “protocolari” que han rebut les autoritats autonòmiques durant la vista.
