Jornada 36. Manuel Marchena ha arribat al Tribunal Suprem aquest matí de més bon humor que ahir però disposat, sense deixar el somriure, de marcar el pas a les parts. El magistrat no s’ha estat per brocs i alertat que passarien per l’estrada un bon grapat de juristes no volia que els testimonis es desmarxessin. Així com el personatge d’Eduard Manstisores, ha retallat els marges dels interrogatoris i no ha permès cap vel·leitat jurídica. Fins al punt que s’ha ofès amb Benet Salellas quan ha interpretat que a les preguntes al constitucionalista Enoch Albertí era “donar lliçons de drets constitucional al tribunal”. “Això és un insult”, ha sentenciat. Marchena tampoc ha acceptat l’esmena sobre l’ordre dels interrogatoris que ahir va sol·licitar Jordi Pina.
El matí ha estat distret i entretingut per les intromissions de Marchena en la feina dels defensors i acusadors. Ha estripat interrogatoris i ha fet centrar la pilota als mateixos testimonis quan aquests s’entretenien en qüestions històriques. La tocada de crostó de Marchena a Gerardo Pisarello ha estat memorable quan el regidor barceloní s’ha remès als temps d’Azaña i el debat del dret a l’autodeterminació. “Si comencem amb Azaña….”, li ha deixat caure el magistrat.
De fet, els testimonis -tots requerits per les defenses- han vingut a explicar les funcions del Diplocat, la trajectòria pacífica i pacifista de Raül Romeva, el paper del Consell Assessor per a la Transició Nacional i les bondats d’En Peu de Pau. Tots instruments que interpretats per les acusacions formarien part de l’entramat institucional i civil de la rebel·lió. Però ni els fiscals ni l’advocacia de l’Estat han pogut aprofundir. Marchena ha aplicat encara amb més rigor les tisores i ha podat el camp en que fins ara jugaven a plaer les acusacions.
Pisarello, Toni Millet, Jacint Jordana o David Tenorio s’han enfilat a l’estrada com a membres del patronat del Diplocat. Han estat els responsables d’explicar que el consorci feia diplomàcia pública i en cap cas, “diplomàcia governamental”. En qualsevol cas, tots han coincidit a assegurar que el Diplocat no va variar la seva activitat -també convidar “visitants internacionals”-durant el 2017 a causa del referèndum. S’haurien fet els mateixos debats, programes, col·loquis i convidar a visitants que en anys anteriors. Una conclusió que ha quedat gravada arran de les concises preguntes de Judi Gené, advocada de Meritxell Borràs.
El fiscal Jaime Moreno, però, ha enxampat el representant d’UGT, David Tenorio, explicant actes posteriors a quan va deixar de ser membre del Patronat. El fiscal Fidel Cadena s’ha embolicat amb el pagament dels visitants amb targetes de crèdit del Diplocat. Cap dels testimonis ho ha posat en dubte perquè és una pràctica habitual d’aquestes institucions.
Pel que fa al Consell Assessor per a la Transició Nacional han testificat els catedràtics de Dret Constitucional, Enoch Albertí o Joan Vintró qui, a més, és exlletrat del Parlament. Tots han recordat que mai van percebre ni un euro de la seva participació i que l’organisme era més d’estratègia política que no pas una altra cosa. “És un document acadèmic, d’anàlisi jurídica, és una hipòtesi d’escenaris”, ha reblat Vintró.
L’advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, també ha estat víctima de les tisores de Marchena quan intentava aprofitar la presència de Vintró per bastir la defensa de l’expresidenta del Parlament a través de la immunitat parlamentària. Marchena ha cortocircuitat el guió i no ha permès Arderiu introduir un peritatge jurídic sobre un dels punts claus de la seva defensa.
Fèlix Martí i Jordi Armadans han defensat la trajectòria pacifista de Romeva tot al·legant la seva tasca a la Guerra de Bòsnia. El punt més polític l’ha posat l’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Mayte Aymerich, que ha descrit el paper d’Oriol Junqueras durant el Primer d’Octubre. Ha destacat les seves crides a la calma i al civisme i que els Mossos no el van deixar votar en el seu col·legi electoral. Aymerich ha patit també les tisores de Marchena quan intentava col·lar l’ideari de Junqueras.
