Marchena al país del goril·la blanc, la Mare de Déu negra i el CNP independentista

La setmana 13 del judici del procés descarna les realitats paral·leles sobre el Primer d’Octubre

El darrer testimoni de la tretzena setmana del judici del procés ha estat la cirereta del pastís. L’últim detall que rebla la sensació que l’Estat desconeix la complexitat del moviment sobiranista. I, de retruc, el referèndum del Primer d’Octubre, entès com el paradigma de tot plegat. S’ha enfilat a l’estrada un home amb cara de jubilat afable. Era en Nemesio Fuentes, un agent del Cos Nacional de Policia retirat després de 25 anys de servei. És de Sant Joan de Vilatorrada, (Bages), el poble on hi ha Lledoners i on la Guàrdia Civil s’hi va abonar amb garbo a repartir mastegots entre els votants.

 

Nemesio s’ha assegut i amb la veu serena ha criticat com el cos armat va actuar a l’Institut Quercus de la població. No van dir res i van trencar els vidres a cop de mall. “Si ens haguessin preguntat, els hauríem dit que les portes s’obrien cap a fora”, ha ironitzat l’expolicia. “Els meus dos fills van resultar lesionats”, ha remarcat. Nemesio ha explicat que si  els agents haguessin explicat que havien d'entrar se'ls hauria permès l'entrada.

 

 

El ministeri fiscal s’ha posat en guàrdia. S’ha esmerçat en l’interrogatori. Un dels seus ha canviat de bàndol. Igual que van pensar quan dilluns van veure a l’estrada el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, defensant Jordi Cuixart i les protestes del 20S. El fiscal diesel Javier Moreno ha insistit en la cadira que van tirar i que hauria fet caure un Guàrdia Civil al vestíbul de l’Institut. “Per mi que va caure en relliscar amb els vidres trencats de la porta que havien trencat”, ha replicat Fuentes. La situació a sala era kafkiana. Un venerable policia retirat renyant la brutalitat de la sacrosanta Guàrdia Civil. Inintel·ligible per a l’imperi.

 

 

L’últim testimoni no ha estat el darrer protagonista del dia. Un matrimoni de Prats de Lluçanès s’han acomiadat de Jordi Cuixart amb un “Força” i un “Pit i collons”. La policia els ha fet fora. Hi ha hagut embolic. Cada cop que hi ha trapelleria, els funcionaris de les Saleses fan care de dir “Són bojos aquests catalans!”. Les mateixes cares que les advocades de l’Estat.

 

 

Rosa Maria Seoane s’ofèn cada cop que un testimoni li explica que no en té ni la més remota idea de com van arribar les urnes. A més, ho expressen amb un to de ‘ni ho sé, ni m’interessa i si ho sapigués tampoc li ho diria’.  Xavier Figuerola, un enginyer que ha declarat aquest matí ha assegurat que les va portar un “senyor disfressat”. I tan ample. L’esperit anarcocarlí, de tinglado confederal, de comissió de festa major, de societats corals, recreatives i culturales La Verbena; d’Ateneu, de Mútua i d’organitzacions tan peculiars com la CUP, té aquestes coses.  Coses treuen encara més de polleguera a l’altra advocada de l’Estat, Elena Sáenz, nascuda a Lliçà de Vall. Sáenz renega públicament, fa cares i escarafalls i replica visiblement els testimonis. El “sí, hombre” és constant així com “l’anda ya” o les rialles d’incredulitat faltona.  Seria un cas gairebé de manual d’autoodi.

 

 

Cada vegada que un testimoni -i ho fan tots- parlen “d’autoorganització”, els fiscals -possiblement el poder més immune i inviolable de l’Estat- es posen les mans al cap. Forjats en una estructura vertical on l’Estat és l’origen i destí de la seva existència i on fins i tot els whatssap de Nadal entre ells semblen formularis comprats en un estanc, menyspreen els testimonis. És a dir, menyspreen una jornada de desobediència col·lectiva que només saben interpretar com un delicte. Al capdavall, si tinguessin més capacitat tècnica i logística no els hi tremolaria el pols de processar tots els jubilats, mestres, farmacèutics, administratius, jardiners, paletes o llauners que han passat per l’estrada. Una mena de companyia de La Cubana però amb convicció. “Sabíem que estava prohibit, però votar no és un delicte”, ha estat l’argument més repetit.

 

 

 

Fins la moment han passat per l’estrada sis testimonis que han estat processats per delictes com desobediència -insubmissos militars- o manifestació no pacífica. D’aquests, uns quants salvats del Tribunal d’Ordre Públic o de les seves sentències per l’amnistia del franquisme blanc. Només haurien de veure l’expressió dels magistrats quan algú pronuncia el TOP a la sala. Hi ha coses que la memòria més val que restin amagades quan intentes fer valer que la teva justícia és democràtica i fiable.

 

 

La sessió d’avui també ha estat ha contraposat “l’a por ellos” amb el “nosaltres”. Un testimoni, Antoni Altaió, s’ha disculpat al tribunal per utilitzar la fórmula "nosaltres" en parlar del Referèndum perquè va ser una "fita col·lectiva". "Obstaculitzàvem la feina dels policies era un exercici de desobediència és legítima", ha asseverat. Figuerola també ho ha utilitzat. Un altre testimoni de Badalona n’ha fet la mateixa apreciació. “Nosaltres havíem de col·laborar”. La primera persona del plural també l’ha usat en Nemesio. El fiscal Fidel Cadena no ha pogut més i ha etzibat: “Però qui era aquest nosaltres?”. “Doncs, nosaltres!”, ha estat la resposta. En termes castellans, seria “Fonteovejuna, senyor”. Però, si tu ets el rei, és difícil d’entendre els fuenteovejunosEl president del Tribunal, tingui o no tingui mig redactada la sentència, es troba astorat davant d’un país  tan estrany que té un goril·la blanc, la Mare de Déu negra i, ara,  un agent del Cos Nacional de Policia independentista.

 

Comentaris