Dia estranyíssim al Tribunal Suprem. Dos dels advocats, Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, han arribat amb el mòbil carregat de bateria. Han baixat fins la sala on s’esperen els seus clients. Els presos polítics esperaven amb fruïció els aparells per poder enviar missatges i ordres. Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull eren congressites electes i Raül Romeva senador. Una situació inèdita. Tan inèdita que Lluís Llach, exdiputat i cap de files de JxSi a Girona, hagi hagut de recordar a Manuel Marchena que l’interrogaven dos tipus que ahir van sortir escollits diputats, en molt bona part, perquè tenien el protagonisme del judici. “La frase sóc homosexual i independentista i no estic d’acord en què m’interrogi Vox”, ha sonat com un calfred a la sala. La magnitud de la tragèdia que Marchena s’ha esmerçat a justificar, que no raonar, i ha admès amb resignació del cantautor. Un secret a veus pel Suprem. Marchena va tenir una nòvia catalana que li feia escoltar les seves cançons.
La jornada 37 del judici ha estat molt diferent a la 36. I només han passat tres dies. Però en tres dies, tot ha canviat molt i amb intensitat. El Tribunal, els funcionaris, els advocats de k’Estat eren conscients abans d’entrar, just al davant de la màquina de cafè, que la situació havia canviat. Cinc dels acusats havien ampliat la seva condició de presos a electes. Els set magistrats s’han trobat a la banqueta dels acusats no només quatre diputats i un senador electes, sinó que també el líder del partit més votat a Catalunya. Un líder a qui li reclamen 25 anys de presó per rebel·lió narrada a través d’informes de la Guàrdia Civil.
La situació extravagant i embolicada és tot un estrès test pel sistema i per la xarxa legal del Règim del 78. Un règim que sembla haver estat desterrat a Catalunya i a Euskadi. Els resultats electorals així ho indiquen. La dreta moderada de la transició s’ha vestit d’una mena d’exèrcit contra “la Antiespaña” a Catalunya i ha mobilitzat sectors socials autoexclosos del catalanisme. I a Euskadi han desaparegut del mapa electoral. El mapa de la pell de brau i els colorets ensombrien la sala de plens del Suprem.
Possiblement per aquest motiu, Marchena s’ha obligat a encara lligar més curt els visitants internacionals, observadors -segons la banda- que han vingut a explicar el seu referèndum experience al judici. Com que són testimonis de part, el president del Tribunal ha posat en marxa contramesures. Marchena ha tallat en sec qualsevol resposta que fes olor de valoració política. Els antics companys de Romeva o els polítics que van venir a observar el referèndum han pogut colar algun missatge, però Marchena ha estat ràpid en disparar. Ha suat la cansalada. Aquí s’expliquen fets i “no solucions polítiques a un suposat conflicte” ha advertit Marchena a la concurrència. Un argument estrany quan tens persones a la banquesta que els han votat 1.700.000 ciutadans. I més quan és l’endemà d’una jornada electoral, marcada, precisament, per l’origen d’aquest judici.
Amb els lletrats fent càbal·les i desgranant estratègies amb les actes de diputat, el Tribunal ja assumia que els hauran de deixar anar a recollir l’acta. Però, en qualsevol cas, seran suspesos en aplicació de la doctrina Llarena amb els electes del Parlament. La decisió de l’instructor de suspendre l’acta de diputat del Parlament de Junqueras, Romeva, Toni Comín, Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Tull i Josep Rull torna a emergir. Pel poder judicial són uns processats per rebel·lió i, per tant, han de passar per l’adreçador.
Mentrestant la Junta Electoral Central ha reblat el calu prohibit Puigdemont, Clara Ponsatí i Comín concórrer a les europees. Tot unes hores abans de registrar les candidatures. L’Estat no juga als daus i, a sobre, ho fa amb males arts i mala llet.
El batibull l’ha rematat Lluís Llach. L’exdiputat, l’únic de JxSí -l’únic independent que es vantava de no ser un “independent de partit”- ha explicat en primera persona el que va veure i viure el 20S a Economia. Llach ha admès que va ser ell qui va esperonar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a enfilar-se als cotxes de la Guàrdia Civil. Llach ha detallat la concentració. Però sobretot, l’esforç que van fer tots plegats per asserenar una protesta que cada cop justifica menys la presó de Sànchez i Cuixart. Llach ha evidenciat la injustícia de la seva presó i el 28A, la dels líders de l’independentisme institucional.
