Jornada 51. Un dimarts que ha estat un dia clau. Les defenses han començat a presentar els seus informes definitius. Un dia intens i on han la majoria han acceptat certa desobediència però han negat la rebel·lió, la sedició i la malversació. Han estat defenses ben travades, fàctiques, tècniques, amb molta ironia i sobretot, ofici. El procés no ha tingut qui el defensés, però els lletrats d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, el de Quim Forn i el de Jordi Sànchez Jordi Turull i Josep Rull han sortit a mata degolla, a esbudellar el relat de les acusacions.
Andreu Van den Eynde, Xavier Melero i Jordi Pina, i en una mesura més funcional, Josep Riba, advocat de Carles Mundó, s’han arremangat i han estat precisos en desmuntar amb la prova practicada les acusacions i els delictes. La desídia i el loquaç ventrell de la fiscalia encara han embellit més els seus al·legats. Han fet un “a por ellos” contra la fantasia jurídica creativa del ministeri públic. Se n’han sortit.
De fet, tots han fet la feina que els pertocava: fer d’advocats amb el seu segell particular i en defensa dels interessos dels seus representants. Un reconeixement implícit al Tribunal tot i deixar entreveure el biaix polític del judici. En el cas de Van den Eynde, Melero i Pina han deconstruït el relat de la violència que les acusacions han bastit per la rebel·lió o la sedició. Han comprovat la tipicitat amb la prova. Han estat pedagògics i plàstics. Simples en els posicionaments i quan ha calgut han deixat anar algun calbot.
Melero li ha retret al fiscal Javier Zaragoza que refregués Hans Kelsen per la sala. “El primer que en un debat cita nazis, perd”, li ha etzibat mentre el fiscal somreia disciplent. Van den Eynde ha incomodat la fiscalia i la instrucció amb la investigació prospectiva del procés i Pina ha demanat explicacions de com es que citen el rei quan no parla de rebel·lió o s’obliden de Pedro Sànchez condemnant les bufetades del Primer d’Octubre. “És un delicte ser borde amb la policia?”, ha preguntat socràticament Pina per desemmascar l’argument que va ser altiu amb el cap de la Brimo el 20S.
Els advocats han treballat amb decimals dins els marges que els ha permès la matusseria de la fiscalia. Sobretot, pel que fa a la malversació, un delicte complex que en el sumari està absolutament entrebancat. Josep Riba ha estat el més punyent en aquesta acusació, conscient que el seu client ‘només’ es juga la malversació i la desobediència, que també ha negat. Els advocats han estat perspicaços, professionals, curosos però durs. Senzills en retratar els efectes del procés. Ningú ha defensat que allò que va passar tingués cap mena d’efecte. Sobretot, la DUI. “Vam anar a treballar igual”, han resumit.
Melero ha tingut fàcil, ressuscitant passatges del judici que havien quedat soterrats al rebost. La resolució que prohibia el referèndum era d’impossible compliment i, a més, les policies espanyoles van deixar tirats els Mossos perquè ja venien amb la idea d’acuar “unilateralment”. “Hi havia un propòsit polític, impedir que fos considerat un referèndum , ha recordat que va dir José Antonio Nieto, número dos d’Interior, en la seva testifical. L’objectiu ha quedar clar: treure Forn i els Mossos de l’equació.
Pina ha rematat carregant contra la voluntat d’escarment que l’Estat vol aplicar amb els líders socials . Van den Eynde ha reptat a Marchena a triar amb la sentència quin Estat vol que quedi. Podria ser que la resolució del judici del procés fos un “nou codi penal contra la dissidència política”. Possiblement els lletrats han escollit una defensa tècnica per acreditar que no hi ha fets, per tant, no hi ha delicte però sí que hi ha política, sobretot d’Estat.
