Les acusacions reclamen a Marchena que vagi “a por ellos”

La fiscalia, l’advocacia de l’Estat i l’acusació popular qualifiquen els fets com a cop d’Estat, alçament, insurecció o subversió

De nou, a la sala de plens del Tribunal Suprem, hi havia la famosa xarxa de wifi “aporellos”. Tot un senyal del que ha estat la jornada del judici del procés d’aquest dimarts. Un dia on les acusacions havien de treure punta al llapis i afinar -en termes de fiscalia- les seves acusacions. Dia dels informes. Un pas processal on se suposa que les parts han de ponderar la prova realitzada i adaptar-la a les seves peticions de pena. O a l’inrevés. Les exposicions del ministeri públic, de l’advocacia de l’Estat i de l’acusació particular de Vox no s’han bellugat ni un mil·límetre de les penes demanades en començar la vista. La fiscalia i Vox han articulat, segons les defenses, veritables “mítings polítics”. L’informe més professional, el de l’advocada de l’Estat, Rosa Maria Seoane. Tots han coincidit en la malversació i la desobediència.

 

Ara bé, tos han demanat sentències dures per uns fets que les defenses no veuen delictius per enlloc. “Cop d’Estat”, “insurrecció”, “subversió”, “alçament” o “atac execrable a l’ordre constitucional” han estat les definicions de les acusacions d’uns fets que les defenses qualifiquen de protestes o del lliure exercici de drets individuals. Fins i tot, han reclamat a Manuel Marchena una sentència exemplar per “dissuadir” futurs independentistes. Els poders de l’Estat han demanat al Suprem que apliqui als presos polítics la versió judicial de l’a por ellos.

 

 

La fiscalia i el cop d’Estat

 

La vista matinal l’ha començada el fiscal de sala, Javier Zaragoza. Aquest fiscal té el cas al cap i ha tornat a demostrar ser el cervell de l’operació. Autor de la instrucció de la fiscalia que va modificar la interpretació d’aquests delictes quan estava de cap a l’Audiència Nacional, Zaragoza s’ha mostrat encantat amb ell mateix. Ha articulat una exposició absolutament política. De fet, ha començat la seva intervenció recriminant a les defenses que titllessin el procés judicial com un judici polític.A partir d’aquí, ha reflexionat en veu alta sobre el delicte de rebel·lió. Amb domini escènic i de subjecte, verb i predicat, Zaragoza ha fet una parandinha per regalar el titular: “Va ser un cop d’Estat”.

 

“Com diria Hans Kelsen, va ser  la substitució d'un sistema polític per un altre per mètodes il·legals", ha reblat. "Es van mobilitzar 6.000 policies per impedir el referèndum i això i no és normal; el rei va haver de pronunciar un discurs d'enorme calat, no és normal i, a més, es va haver d'aplicar un 155, tampoc és normal: és un acte contra l'ordre constitucional, no contra l'ordre públic i per tant, no és una sedició",  ha aclarit amb una vehemència extraordinària. En aquesta línia, ha centrat la causa en Oriol Junqueras i Joaquim Forn a més del “processat rebel” Carles Puigdemont.

 

Zaragoza, crescut amb el sobrenom d’El Tigre de las Salesas, ha apuntat que la violència que li cal a la rebel·lió no és armada ni greu, sinó que només cal que sigui intimidatòria. Ara bé, no ha aprofundit més i ha deixat que Jaime Moreno, el seu número dos, es dediqués a detallar com havia estat la violència. Moreno ha asseverat que la violència havia estat “suficient”. Una qualificació que ha bastit amb un repàs de tuits i dels hits de la fiscalia com els insults a la Guàrdia Civil, la cadira de Sant Joan de Vilatorrada, cops de pedra als cotxes policials o enfilar-se dalt del patrol de l’institut armat. Fins i tot, la fiscalia ha parlat de “violència normativa” en relació a les lleis ‘sobiranes’ que anava aprovant el Parlament. Morena ho ha dibuixat tot com una “insurrecció”, manllevant les paraules de tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena.

 

Ha rematat el concepte de violència, el fiscal Fidel Cadena. Li han deixat el paper més teòric. És més home de papers que d’expressió oral. Cadena ha redactat tot un nou concepte de violència necessari per a la rebel·lió amb una comparativa absolutament esquizofrènica. “Segons les defenses, el 23 F no seria una rebel·lió perquè hi va haver una sacsejada i una traveta al general Guitérrez Mellado -que en pau reposi-“, ha explicat obviant que hi van haver trets i carros de combat pels carrers. Per Cadena, “la rebel·lió es va consumar perquè el 27-O la Constitució espanyola va ser derogada de fet i de dret a Catalunya”. “No hi havia ningú que defensés Espanya en aquell territori”, ha afegit.

 

Per tots tres, la violència va ser preparada utilitzant la gent per tal d’encarar-se amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat el Primer d’Octubre i el 20S. “Catalunya estava en un estat d’excepció des del 9 de novembre de 2015, quan es va aprovar la declaració de sobirania amb el full de ruta”, ha assenyalat Zaragoza. Una violència que, a criteri del ministeri públic, els presos polítics sabien que es produiria perquè la prefectura dels Mossos la van avisar en sengles reunions amb el nucli del Govern el 26 i 28 de setembre. “Podien haver desconvocat i no ho van fer”, han repetit per justificar que van permetre el ball de bastons que es van registrar pel referèndum. A la sessió de la tarda, Zaragoza ha anat a visitar la premsa ja vestit en format casual, com una mena d’esbarjo un cop complerta la missió.

 

 

Advocacia de l’Estat: “No era una violència estructural”

 

En canvi, l’advocacia de l’Estat s’ha mantingut ferma en la posició de sedició previst als articles 544 i 545 del Codi Penal p. Si bé ha admès que hi va haver violència, aquesta no va ser prou per una rebel·lió. Rosa Maria Seoane ha defensat la sedició perquè la “violència com instrument estructural” que necessita la rebel·lió no ha quedat acreditada.

 

La lletrada ha estat l’acusació més professional amb un relat fàctic i una interpretació allunyada de soflames patriòtiques. De fet, l’única vel·leïtat que s’ha permès ha estat retreure a en Jordi Cuixart i Jordi Sànchez que s’enfilessin a un patrol de la Guàrdia Civil per “esperonar les masses” quan tenien un escenari amb una bona megafonia. Seoane ha superat el tràngol d’un cas que li va venir rebotat d’Eusebio Val, el lletrat de l’Estat que es va encarar al govern de Pedro Sánchez quan aquest li va ordenar que rebaixés de rebel·lió a sedició. L’embolic que li va caure a Seoane es va fer sentir en les primeres jornades del judici amb algun sonor teva meva amb Marchena.

 

 

Una malversació de 3 milions

 

 

De les acusacions qui més s’ha esmerçat a identificar la prova de la malversació ha estat la fiscal Consuelo Madrigal. Amb una exposició poc escenificada i embolicada, l’exfiscal general de l’Estat ha afinat poc i ha anat pel broc gros. Ha xifrat en “uns tres milions d’euros” el preu de “l’execrable atac a l’ordre constitucional”.

 

Madrigal ha arribat a fregar el pal de Vox en apuntar que tots havien actuat com una “organització criminal” que apliquen la llei del silenci amb els implicats. Dins la xifra ha incorporat un dels grans misteris de la causa, el paper d’Unipost, uns 900.000 euros. També hi afegit el cost de l’obertura de noves delegacions de la Generalitat i  la presència "d'observadors internacionals" que “eren observadors ni científics” a la cartelleria del referèndum, les pàgines web o el valor dels edificis usats per a les votacions l'1-O. Tant l’advocacia de l’Estat com Vox han comprat les conclusions de la malversació de Madrigal.

 

 

Vox: pal i míting

 

Pedro Fernández i Javier Ortega-Smith, els advocats de l’acusació popular i diputats de Vox, han tancat la sessió vantant-se de ser els impulsors del judici. Patien per si havien d’omplir hores de dicció. Però la feina de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat els ha afavorit. S’han tret de sobre les puces d’haver de filar la prova amb els delictes de rebel·lió o malversació. La curiositat ha estat que sense aportar cap prova documental han intentar articular l’acusació d’organització criminal de l’article 570 del Codi Penal, amb poca traça i amb to de míting de campanya.

 

“Ha estat un novedós i sofisticat cop d’Estat”, ha assegurat Fernández. Ortega, al seu torn, ha estat l’encarregat de venerar les baixes espanyolistes del procés i divinitzar les forces i cossos de seguretat i de demanar a Marchena un pal que deixi estabornit l’independentisme per molts anys. “Aquestes penes hauran de complir la finalitat del càstig, però també la finalitat dissuasòria perquè mai ningú més s'atreveixi a atemptar contra l'ordenament constitucional”, ha conclòs Ortega. Vox, amb la complicitat de la Fiscalia, ha reclamat a Marchena un “ a por ellos” amb totes les de la llei, encara que aquesta s’hagi de forçar.

 

 

Comentaris