Passats els 300 testimonis, el judici del procés comença a dibuixar diversos escenaris. El Tribunal que presideix Manuel Marchena ha calculat que el 20 de maig acabi la fase testifical, just quan han començat a enfilar-se a l’estrada els testimonis de les defenses. Aquesta fase de la prova, però, ja ha apuntat per on van les conviccions dels magistrats. Un dels principals maldecaps de Manuel Marchena és el magistrat Luciano Varela, a qui se li ha prorrogat la data de jubilació, i el que dissimula menys la mandra que li fa escoltar les proves de les defenses.
Varela es troba en una situació especial. És el seu darrer judici. Amb la sentència acabarà la seva carrera judicial. N’és conscient de la seva força per fer baixar al fang a Marchena. El president del Tribunal està obsessionat en aconseguir una sentència per unanimitat. Marchena n’és el ponent i la negociació a Varela li pot sortir dura. El magistrat gallec ja té la feina feta i la seva manca d’expectativa de futur li permet agafar una posició de força que no tenen la resta de magistrats. Així que té números d’imposar la seva llei. O si més no, la seva interpretació dels fets.
La prova de la seva influència va ser la incorporació en la interlocutòria de de conclusió del procés la conspiració per la rebel·lió. Varela va influir tant en Marchena com en l’instructor Pablo Llarena. La seva idea, reflectida en la interlocutòria de 9 de maig de conclussió del sumari, és que “tot i que el procés no s’hagués orientat a una declaració unilateral d’independència sinó a forçar l’Estat a modificar la realitat constitucional, el fet que l’exercici il·legal de les seves funcions de govern, al costat de la desobediència institucional i al context que l’alçament violent pogués emergir com a condicionant essencial, tampoc exclouria una acusació per delicte de conspiració per a la rebel·lió”.
Llarena va incloure aquest paràgraf i el va reblar Marchena en la desestimació dels recursos que van presentar les defenses. De fet, Valera va insistir en entendre que no hi va haver la violència necessària, però sí que hi van haver actes preparatoris per portar a terme la independència. Per això Varela no s’està mai de recordar les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament de Catalunya el 6 i 7 de setembre de 2017. Per al magistrat són la prova definitiva, documental i de càrrec, que hi havia un pla per assolir la independència. Una altra cosa és que no es va complir, però sí que els processats, van posar negre sobre blanc el pla preestablert per arribar a la independència.
Precisament, per aquesta convicció d’origen de Valera, el magistrat difereix d’altres togats de la sala en valorar el nivell de violència que es va registrar el Primer d’Octubre o el 20 de setembre. Per a Varela no deixa de ser circumstancial i més tenint present que els certificats de les actes de les reunions del Consell de Ministres confirmen a la sala -a petició de Xavier Melero- que mai va haver la intenció de declarar l’estat d’excepció o de setge o aplicar la Llei de Seguretat Nacional. En aquestes circumstàncies, Marchena ha de lluitar la seva desitjada unanimitat amb un magistrat que té molt més que clara la seva postura.
