La Moleskine de Jové recull com Junqueras explicava a Puigdemont com “ampliar la base”

La famosa agenda del número dos de Vicepresidència, prova de càrrec al Suprem, detalla una reunió on s’explicava la fórmula per “ser més” que ha triomfat a ERC

moleskine23

La plana de la Moleskine de Jové on s'explica la reunió i Junqueras explica com ampliar la base Quico Sallés

 

Des que ha començat el judici del procés, a la sala de plens del Tribunal Suprem ressona una prova de càrrec constant: l’agenda Moleskine de Josep Maria Jové, l’exnúmero dos d’Oriol Junqueras a Vicepresidència i Economia durant la tardor de 2017. Aquest document, incautat en els escorcolls del 20 de setembre i que s’aportarà en fase documental, ha servit a la Guàrdia Civil per escriure el seu propi relat del procés sobiranista abans del referèndum del Primer d’Octubre. Una agenda que en un dels seus capítols desgrana un dels mantres que ERC i, en concret, el seu president Oriol Junqueras, ha repetit contínuament des del fiasco del 27-O i que ha posat en pràctica per guanyar les batalles electorals espanyoles i municipals: “ampliar la base”.

 

 

 

L’anàl·lisi de l’agenda, però, no destaca per ser un desllorigador dels misteris del Sant Grial, sinó que és un recull d’anotacions de diverses reunions en les que participava Jové. Reunions de caràcter polític, governamental o de partit així com d’estratègia del procés. Ara bé, una de les trobades que explica amb més fruïció l’exsecretari general de Vicepresidència és una pluja d’idees que es va celebrar el 23 de febrer de 2016 amb el títol de “reunió full de ruta”. Una reunió interessant i transcendental perquè denota que no hi havia una intenció rebel sinó de pressionar l’Estat fent veure que s’arribava al final per acordar un referèndum i que calia ser més independentistes.

 

 

En aquesta trobada hi participaven, a més del vicepresident Oriol Junqueras i Jové, el president Carles Puigdemont, l’aleshores consellera de Presidència, Neus Munté, el llavors conseller Raül Romeva, el cap de gabinet del President, Joan Vidal de Ciurana, el president de JxSí i la seva portaveu, Jordi Turull i Marta Rovira i  l’expresident Artur Mas. Tots analitzaven la conveniència d’arribar al 50% de suport a la independència i quin era el millor camí per fer-ho, si referèndum o plebiscitàries. En definitiva, si hi havia prou suports i en cas negatiu com s’havien d’assolir.

 

 

En l’ordre del dia Jové assenyala que hi havia les “fases i seqüències de les lleis de transitorietat i procés constituent, la declaració d’independència, eleccions constituents o referèndum constitucional”. Així mateix apunta el concepte de “proclamació” i posa sobre la taula si “el darrer pas (desconnexió) es pot fer amb eleccions”. En aquest debat entra Junqueras i avisa que “comptar-nos amb un 50% només pot ser en un referèndum, en unes eleccions parlamentàries, encara que siguin de caràcter plebiscitari, es compten escons, no pas %”.

 

 

En aquest sentit, Junqueras assenyala el camí i emfatitza la solució: “On som molt potents és al camp social, on podem ampliar la base”. “Posem temes de caràcter social i que l’Estat reaccioni perquè així la gent veurà que ni referèndum ni res”, afegeix per detallar que si hi ha lleis socials que l’Estat les tomba, menys voldrà negociar una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

 

 

 

Davant aquest argument, i segons les anotacions de Jové, Puigdemont contesta a Junqueras que “a nivell internacional ens demanen un 50% per fer passes que semblin definitives, sense el 50% no serà entés”. “La mà estesa pel referèndum sempre hi és”, afegeix Puigdemont, “i tot el que sigui ‘rebaixar’ el full de ruta’ està incentivant a què a l’altra banda hi hagi algun tipus de moviment”.  Una reflexió que amplia Mas subratllant que el “50% no era necessari per a continuar (diputats) però no per culminar”. Una opinió que Junqueras, aquest cop amb l’ajuda de Rovira, aprofundeix al·legant que “ampliar l’espai ho farem ampliant el consens en tot allò que anem fent (comissió d’Estudi -la que es feia sobre el dret a decidir o procés constituen al Parlament- i que no totes siguin ‘nacionals’”.

 

En aquest sentit, Junqueras i Rovira sentencien que “un referèndum no pactat (unilateral) no té sentit, ja ho hem fet”. Tenim un contracte que és el programa electoral. No tenim dret a modificar-lo”, escriu Jové a la seva agenda atribuint les paraules a Rovira i Junqueras. També Munté i Romeva hi diuen la seva. L’aleshores consellera de Presidència proposa posar en valor que més enllà de no tenir el 50%  la “majoria parlamentària”.

 

Romeva, en la seva intervenció, desmunta el relat creat per les acusacions . L’aleshores responsable d’Exteriors insisteix que la “legitimitat ja la teníen, tenim el 80% a favor del referèndum, a nivell internacional només ens escoltaran si veuen que anem seriosament fins al final”. “L’única manera perque des de fora pressionin a l’Estat perquè accepti un referèndum és que anem fins al final”, conclou. Per això reclamana mantenir amb “fermesa el full de ruta” -aprovat en la declaració del 9N de 2015- i els “decrets exteriors”. És a dir, Romeva explica que defensar la Declaració del 9N i el full de ruta per pressionar l'Estat. Mas, de nou, avisa que “l’Administració no seguirà perquè és impossible tenir-ho tot preparat”. Una situació que Junqueras descriu com una “profecia d’autocompliment”. “Quan passarà quan estigui tot preparat o quan ho sembli?”, es pregunta.

 

 

Comentaris