Com el títol d’un telefilm de diumenge a la tarda es pot explicar què se n’ha fet dels vídeos de les unitats antiavalots espanyoles que van actuar el Primer d’Octubre. Aquesta tarda han tancat una llarga sessió del judici del procés al Suprem dues testificals importants però enterbolidores que no han pogut respondre amb claredat a les preguntes de les defenses. Així per l’estrada han passat el comissari en cap de la brigada Provincial de la Policia Judicial de Barcelona del Cos Nacional de Policia, ara ja jubilat, el TIP 15031 , i l’inspector del mateix cos 76.074.
Tots dos van participar en l’elaboració dels atestats on s’hi expliquen i s’escullen les imatges de càmares gopro que la Unitat d’Intervenció Policial, els antiavalots de la policia espanyola. Cap dels dos ha aclarit amb quin criteri es van seleccionar les imatges recollides. De fet, s’han entortolligat amb la percepció de despistar les defenses per no admetre que la selecció va ser absolutament buscada i proselitisra. Tampoc han pogut aclarir on estan la resta de les imatges i com és que no es van aportar vídeos de les seves accions a Lleida i Tarragona.
Tant el comissari com l’inspector han assegurat que el bolcatge de les imatges va a càrrec de la policia científica, que fa una tria -una mostra de les imatges que consideren oportunes per a la investigació-. Ara bé, no han dit perquè d’algunes actuacions només hi ha alguns segons de gravació i no l’actuació sencera. Només s’ha pogut concloure que es van visionar 66 vídeos de 12 actuacions a Barcelona i a Girona. “Sobretot a l’Escola Ramon Llull”, ha destacat l’inspector per emfatitzar el cas de Roger Español. “No sé el motiu del per què no hi ha imatges de Tarragona i Lleida”, ha asseverat el comissari responsable de l’informe.
Aquesta selecció capciosa de vídeos és el que les defenses volen desacreditar sobretot pel fet que no hi han les gravacions senceres. Seria una prova diabòlica per les acusacions aportar unes imatges on es podria acreditar el nivell de violència policial per respondre a la resistència de la població. Les defenses interpreten que aquestes imatges no se sap on són perquè mostrarien que l’actuació policial va ser desproporcional, i el que és més important, que no hi havia la violència necessària, per no dir inexistent, que entrés en la redacció dels delictes de rebel·lió i sedició.
