La ganduleria dels fiscals demostra que l’única violència va ser la dels policies

El ministeri públic emet vídeos sense ordre i sense haver-los vist prèviament que afavoreixen la defensa | La rebel·lió s’evapora| L’ombra del Tribunal d'Schleswig-Holstein cau sobre el Suprem | Bufe

Tothom sap que no hi va haver cap rebel·lió. Però aquest dimarts, les imatges -que sovint valen més que mil paraules o milers de folis escrits per la Guàrdia Civil- han desconcertat als mateixos magistrats del judici del procés. El ministeri fiscal ha fet visionar els vídeos que va aportar a la causa. Les cares de les defenses ho deien tot. Jaime Moreno, Fidel Cadena i Javier Zaragoza, primers espases de la fiscalia de sala del Suprem, han aportat videos sense ordre, ni concert, ni sentit del relat i fins i tot, enredant amb les dates.

 

Uns videos que, com fins i tot convenien els periodistes espanyols que informen de la vista, només ajudaven a les defenses. Imatges que mostraven que les úniques bufetades venien les policies espanyoles o que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez es feien pesats de tant cridar la calma. Un secret, són els mateixos videos que l’Estat va enviar al Tribunal d'Schleswig-Holstein per reclamar l’entrega del “procesado rebelde” Carles Puigdemont. I tothom sap com va acabar. No ha estat l’única alegria pels defensors. El president del Tribunal, Manuel Marchena ha rebutjat els informes valoratius del Tinent Coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena. I avui no hi han hagut problemes per utilitzar el català a la vista.

 

 

Sense cara a cara i sense informes d’intel·ligència

 

La 48 jornada de la vista del procés ha estat un bon dia pels presos polítics. De fet, a primera hora del matí, el president del Tribunal ha decidit rebutjar l’acarament entre el comissari dels Mossos, Ferran López, i el coordinador de l’operatiu policial de l’Estat contra el Primer d’Octubre, Diego Pérez de los Cobos. La petició era de la defensa de Joaquim Forn. L’advocat Xavier Melero volia desemmascarar les contradiccions entre les versions policials. La seva intenció era reblar la seva tesi que el judici va sobre el fiasco policial d’una resolució judicial d’impossible compliment. Se n’ha sortit. Melero sabia que era un win-win. Si li donaven el cara a cara, podia acreditar la seva tesi. En cas contrari, es pot entendre que el Tribunal dóna per bona que la versió de López, més professional i menys agre que la de Los Cobos.

 

També Marchena ha decidit incorporar com a prova l’agenda Moleskine de Josep Maria Jové, el número dos d’Oriol Junqueras a la conselleria durant els fets d’Octubre així com el famós power point que tothom sembla desconèixer d’Enfocats. Ara bé, Marchena ha estat caüt i ha expulsat del sumari els informes i atestats de la Guàrdia Civil que els explicaven. Els considera “documents valoratius” que no aporten res a la causa. Una bufetada amb tota regla als atestats de la intel·ligència policial que han servit per justificar les presons preventives dels acusats. En la mateixa línia, ha foragitat de la prova documental -seguint criteris d’Estrasburg- els informes de les policies espanyoles sobre la suposada passivitat dels Mossos durant el Primer d’Octubre.

 

 

Vídeos de la fiscalia per a la defensa

 

Aclarits els termes de la prova de les acusacions -que es donen per “conegudes” més que per “reproduïdes”- i certificades les protestes ha començat l’emissió de vídeos de la fiscalia. Ha estat un veritable festival. D’entrada, la projecció ha començat sense informar de quin dia i d’on era el vídeo. El fiscal Moreno ha admès que li “encantaria poder dir-ho” però que no ho sabia. Una explicació que ha deixat perplexos no només a les defenses sinó també als magistrats. La ganduleria de no mirar-se els vídeos abans ha certificat que l’única violència que es va registrar la tardor del 2017 va ser per les tropes espanyoles. I les úniques cares d’odi, la dels policies que s’abraonaven contra escoles com si fos un pis franc de gihadistes a Bagdag.

 

A més, els vídeos eren repetits o fins i tot editats. De fet, fins i tot hi havia alguna noticia d’informatius de cadenes espanyoles amb peces editades on s’hi barrejaven imatges del Major dels Mossos Josep Lluís Trapero com si hagués estat present durant la concentració del 20S. A més, s’hi aportaven vídeos com una tertúlia del programa “El gato al agua”. Vídeos que no aportaven res i que feia la sensació que cap fiscal havia visionat prèviament. Val a dir, que potser s’han refiat d’una llista elaborada per un Guàrdia Civil amb la relació dels vídeos i el seu pertinent comentaris descriptiu que consta al sumari. Uns epígrafs que ben poc s’assemblaven a la realitat que mostraven les imatges.

 

A mida que avançava el visionat dels vídeos, les defenses i la premsa al·lucinava una mica més. Ni es contextualitzaven el lloc i dia o el que és més greu, intentaven donar garsa per perdiu. El ministeri públic ha aportat vídeos de les protestes de la vaga general del 8 de novembre com si fos de l’aturada de país del 3 d’Octubre. Un bou per bèstia grossa degudament alertat per Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart. O bé vídeos enregistrats per les gopro de les unitats antiavalots on s’hi veia clarament la violència gratuïta dels agents i la resistència pacífica dels concentrats.

 

 

Ha clamat al cel el vídeo de l’actuació suposadament refinada de la Guàrdia Civil a Sant Martí de Sesgaioles.La fiscalia ha tallat just en el moment de l’actuació deixava de ser refinada i el que és més interessant, els comentaris dels policies assegurant que “havien ficat la porra com si no hi hagués un demà” tot vantant-se d’haver pogut trencar les costelles a algú. Possiblement, no recordaven que a l’inici del vídeo el cap del destacament alertava als seus agents que hi havia nens i persones grans. Les actuacions policials que han aportat com a l’escola Mediterrània de Barcelona feien esgarrifar a magistrats i les defenses que no entenien la intenció dels vídeos sinó era per fer un cop de mà a les defenses.

 

 

El fiscal Moreno ha justificat el desordre al·legant que només volia acreditar el “clima general” que existia aquell temps per Catalunya. Una apreciació no només connecatada amb el “ambient insurreccional” que descrivia Baena. Però també en franca connexió amb la tesi de Marchena expressada en la sentència dels acusats pel setge del Parlament quan va articular la condemna en base “cert clima de violència”. Tot i això, els únics episodis de pretesa violència que s’han vist són les ja famoses caigudes de guàrdies civils pel llançament d’una cadira a Sant Joan de Vilatorrada i per un noi a Sant Esteve de Sesrovires. Així com els insults de “fills de puta” o “assassins”. Si això fos prova de rebel·lió tots els conductors espanyols estarien passant la vida a Soto del Real.

 

 

L’advocacia de l’Estat exclou la desconvocatòria

 

Menció a part mereixen els vídeos aportats per la fiscalia i no aportats per l’advocacia de l’Estat per inculpar Cuixart i Jordi Sànchez. Totes les imatges certificaven que els líders civils quan agafaven el micròfon o el megàfon era per demanar “calma” o “serenitat”. I això que els demanen 17 anys de presó. Jordi Pina, gat vell, ha fet concretar als fiscals a quina franja horària responien els vídeos del 20S perquè no era el mateix el que deien, ni el lloc on ho deien,  a les set de la tarda que a les 12 de la nit quan desconvocaven. Elena Sáenz, l’advocada de l’Estat, ha reconegut que renunciava a un vídeo perquè era en el que “desconvocaquen a la concentració d’Economia”.

 

La metàfora de tot plegat ha estat un vídeo aportat per l’advocacia de l’Estat d’Oriol Junqueras en la concentració de la subseu d’Economia a la Gran Via de Barcelona. La comitiva de la protesta que l’acompanya s’atura i espera que el semàfor de vianants es posi en verd. Estranya rebel·lió on els rebels s’aturen a un semàfor.

 

 

Comentaris