La Fiscalia utilitza Trapero, Baena i Felip VI contra els presos polítics

Els fiscals del Suprem incorporen al seu escrit de conclusions definitives la reunió de la prefectura dels Mossos amb Puigdemont, detalls de la malversació i el “clima insurreccional” de Baena

Va ser una declaració estrella. Possiblement de les més esperades. Les explicacions davant el Tribunal del Suprem del Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, durant els dies previs al referèndum s’han aportat com a prova de càrrec de la rebel·lió dels acusats en l’escrit amb què fiscalia eleva les conclusions provisionals a definitives. Concretament, les dues reunions que va mantenir el 26 i el 28 de setembre al Palau de la Generalitat, amb Carles Puigdemont i membres de la Prefectura de la policia catalana per demanar-li que desconvoqués el referèndum del Primer d’Octubre pel risc de violència.

 

El relat d’aquestes trobades va ser imposat pel mateix president de la Sala, Manuel Marchena, en base a les facultats que li atorga la llei  per aclarir aspectes controverits de la causa, encara que les parts no ho hagin preguntat. A més, els fiscals de sala fixen la malversació en 979.661’96 euros que Unipost va facturar per la tramesa de les cartes dels membres de les meses electorals del Primer d’Octubre. Una altra de les novetats que incorporen és subratllar la “situació clarament insurreccional” que segons el cap de la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, va existir a Catalunya entre el 19 de setembre fins al 27 d’Octubre. També utilitzen com a munició el discurs del rei espanyol el 3 d’octubre.

 

En l’escrit, que contenia errors com ara augmentar la petició de penes a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el ministeri fiscal continua titllant l’operatiu dels Mossos “d’ineficaç”. Ara bé posa en valor les dues reunions de Trapero amb els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero, amb Puigdemont i l’aleshores conseller d’Interior, Joaquim Forn, el dia 26. I afegeix, la del 28 de setembre a la que s’hi van afegir els comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo, i el vicepresident Oriol Junqueras. Un reunió en la que destaquen que Carme Forcadell, tot i estar convidada, no hi va poder assistir. Els fiscals remarquen que els Mossos van avisar al govern de “situacions violentes a l’enfrontar-se la gent amb les forces policials encarregades de complir el manament judicial que prohibia el referèndum”. Per això, demanaven en la desconvocatòria.

 

“El Govern va ser seguir endavant amb el referèndum”, insisteix la fiscalia “donant instruccions als comandaments dels Mossos d'Esquadra perquè facilitessin la seva realització tot i la seva manifesta il·legalitat, i perquè s'acomodessin seva actuació al compliment d'aquest objectiu”. “En acabar la reunió, el processat rebel, llavors president de la Generalitat, va manifestar a tots els presents que si l'1 d'octubre havia violència declararia la independència”, emfatitza el ministeri públic rememorant les paraules de Lòpez.

 

Baena, de nou

 

La fiscalia també compra i inclou el concepte “insurreccional” pronunciat pel tinent coronel Baena, responsable dels informes d’intel·ligència i atestats de la causa contra el procés. Així, l’acusació assevera que “durant el període temporal comprès entre el 19-20 de setembre i el 27 d'octubre la situació a Catalunya va ser clarament insurreccional”. Tantmateix argüeix que es van registrar “aproximadament 80 incidents amb enfrontaments i hostilitats” durant el Primer d’Octubre i “47 actes d'assetjament a casernes de la Guàrdia Civil, 23 actes similars en comissaries de Policia i edificis públics de l'Estat, 11 a allotjaments i hotels de funcionaris policials, 47 atacs a seus del PSC, i els greus incidents que es van produir els dies 19 i 20 de Septembre”.

 

 

Felip VI, també

 

No només dels testimonis viu la fiscalia, sinó també del comodí reial. Així aporta com a prova de càrrec del relat el discurs del monarca espanyol Felip VI el 3 d’Octubre. En aquest sentit, bateja com a “aixecament generalitzat” la situació social a Catalunya “esquitxat d'actes de força, agressió i violència”  per tal d'aconseguir “la secessió”. Una circumstància que segons els fiscals va obligar a actuar al mateix rei d'Espanya. “Felipe VI, en el legítim compliment de la seva funció com a Cap de l'Estat i primer garant de l'ordre constitucional, va dirigir un missatge a la nació en què, constatant el trencament dels principis democràtics de l’Estat de Dret, la profunda divisió i fractura que s'estava produint a la societat catalana, i l'enorme risc que s'havia generat per a l'estabilitat econòmica i social de Catalunya i de tot Espanya, va reclamar dels legítims poders l'Estat l'assegurament de l'ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions, la vigència de l'Estat de Dret i de l'acte govern a Catalunya, basat en la Constitució i en el seu Estatut d'Autonomia”, escriuen. I recorda que el monarca “va qualificar de deslleialtat inadmissible el comportament de les autoritats de Catalunya, instant els poders de l'Estat al compliment de les seves responsabilitats i a garantir la convivència democràtica”.

 

 

Unipost i la malversació

 

Per altra banda, la fiscalia incorpora a les seves conclusions definitives detalls sobre els testimonis d’Unipost per argüir la malversació. En aquesta línia, xifra la despesa pública compromesa en 979.661’96 euros per remetre 5.346.734 cartes ordinàries i 56.000 cartes certificades, als que havien d’integrar les Meses electorals. La fiscalia interpreta que el Govern va repartir la despesa entre cinc conselleries i es va aprofitar de la malmesa situació econòmica de l’empresa. També inclouen una intepretació de l’embolic comptable amb què van justificar la despesa en el sistema financer de la Generalitat.

 

 

 

Comentaris