Una de les peces clau de la investigació del procés és la figura de Josep Maria Jové. El que era el número dos d’Oriol Junqueras a Vicepresidència i Economia va ser un dels principals detinguts del 20S en la ràtzia del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona. El seu domicili i el seu despatx van ser escorcollats durant hores. Una suposada agenda Moleskine que la Guàrdia Civil hauria trobat a casa seva és un dels documents estrella que Pablo Llarena ha utilitzat per enviar a la presó els líders independentistes i per asseure Jové a la banqueta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un dels elements claus també de la investigació és el telèfon Iphone de Jové. Una veritable pedra a la sabata per la investigació que va haver de picar molta pedra per poder-hi accedir. De fet, hi ha fins a quatre intents registrats dins el sumari del Jutjat 13 de Barcelona. Fins i tot, van crear una tecnologia nova a través d’una reputada empresa israeliana de ciberseguretat.
Els perits informàtics del Grup ‘Informàtica Forense de la Guàrdia Civil no van poder desencriptar-lo, davant la negativa del seu propietari de donar el PIN de l’aparell. Davant, l’entrebancada de la policia per poder continuar la investigació escorcollants wattsapp, telegrams o altres canals de missatgeria, el sis de d’octubre de 2017, el cap de la Unitat de la Policia Judicial de Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, va pregar al jutge tirar de comodí. Un comodí caríssim, per altra banda, utilitzat quan la policia s’ha vist enxampada en un cul de sac com el cas de Diana Quer, la massacre de San Bernardino de Califòrnia l’any 2015 o els mòbils dels gihdistes que van atemptar a Catalunya l’agost de 2017. El comodí és l’empresa Cellebrite, una empresa d’origen israelià dedicada a anàlisi forense digilta i extracció de dates de telèfons intel·ligents.
Baena va demanar permís per tal que els “perits informàtics” de la Guàrdia Civil amb TIP Q05497G i Y55967K com a garants de la cadena de custòdia viatgessin a la seu de l’empresa a Munich, Alemanya, per tal que els serveis de desencriptació extreguessin la “informació que contingués” el mòbil de Jové, amb inscripció “FCC ÍD:BCG-E2946A IC:579G-E2946A”. El magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, ja finat, el 9 d’octubre va autoritzar el trasllat. L’instructor ho va justificar per la gravetat dels delictes del que se l’acusaven, que a més de revel·lació de secrets, malversació, sedició, rebel·lió i afegia “contra la pau i independència de l’Estat”, contemplat a l’article 592.1 del Codi Penal. A més, el magistrat entenia que l’encaparrament de Jové a negar el codi d’accés era un “indici de què la informació conetinguda podria ser d’evident interés per a la causa”.
No va anar bé
Però possiblement, Jovè era més previngut del que semblava a priori. Un informe de la Guàrdia Civil del 15 de gener de 2018 admetia al jutge instructor que les coses no havien anat gaire bé. La policia judicial informava que el mòbil s’havia lliurat a Cellebrite el 18 d’octubre de 2017. Però la prestigiosa empresa de ciberseguretat d’origen israelià va reportar “haver-se trobat un tipus de xifrat que no era per el que tenien desenvolupada la seva tècnica i no havien pogut accedir al telèfon”. Els analistes informàtics del cos armat van haver de retirar el mòbil el 19 d’octubre.
Uns deu dies més tard, segons el mateix informe, el 28 d’octubre Cellebrite va comunicar a la Guàrdia Civil la “disponibilitat d’una forma d’atac al bloqueig del telèfon de Jové, sense necessitat de traslladar l’aparell a Alemanya”. Cellebrite proposava que amb el control directe del laboratori del Grup d’Informàtica Forense i amb un tècnic propi. Però tampoc va anar bé. “Noves comunicacions amb els tècnics de Cellebrite concloen amb la impossibilitat de portar-lo a terme per dificultats tècniques”, reconeix la Guàrdia Civil.
Part de l’informe de la Guàrdia Civil explicant l’aventura del mòbil de Jové Quico Sallés
“Finalment”, continua l’atestat, “Cellebrite sembla haver desenvolupat un nou mecanisme d’atac per aquest telèfon en particular” que això sí “s’hauria de dur a terme a la seu de l’empresa a Alemanya”. “El procés de desbloquejament del telèfon pot durar entre dos i tres mesos aproximadament”, avisa la Guàrdia Civil, “pel que seria necessari depositar-lo al laboratori de Cellebrite a Munich per tot aquest període”. El dinou de gener de 2018 el jutge ho va acordar. Fins a quatre intents. Un operatiu costós que s’integra en un magma de documental que la instrucció ha tallat finet amb caràcter incriminatori.
Una atra part de l’informe de la Guàrdia Civil sobre l’aventura de desxifrar el mòbil de Jové
