“Los otros menesteres”. Aquesta és la frase que la Fiscalia del Tribunal Suprem utilitza per carregar contra la prefectura dels Mossos per haver aturat les seves unitats d’ordre públic com la Brigada Mòbil -BRIMO- o bé reduir la seva capacitat operativa. Però els números diuen una altra cosa ben diferent. Un informe que consta al sumari del procés contra el Major del cos, Josep Lluís Trapero, a l’Audiència Nacional, assegura que lluny de neutralitzar la Brigada Mòbil, la direcció dels Mossos va incrementar els operatius més d’un 25% per la jornada del referèndum.
Segons aquest document, al que ha tingut accès El Món, en total es van mobilitzar fins a 302 efectius distribuïts en 43 equips. Tots en diferents torns de treball per garantir la presència dels Brimos a Barcelona entre les vuit del matí del Primer d’Octubre fins 1/4 d’1 del dos d’octubre. Una xifra que suposa més del 25% més que els operatius habituals, que se situa en els 239.
El document, signat pel cap de l’Àrea, indica que els efectius total de la unitat el Primer d’Octubre eren 475 membres. Durant el setembre i octubre del 2017, arran de l’operatiu Àgora de seguretat que canviava els quadrants per quatre jornades més dues de descans, estaven operatius 299 policies. Un xifra a la que cal restar un 20% d’incidències habituals com baixes, permisos, vacances o indisposicions. Així, normalment un cap de setmana de servei amb un operatiu de màxima seguretat com és l’Àgora hi treballen uns 329 policies de la unitat d’elit antiavalots.
Part del resum de l’informe operatiu de la Brimo durant el Primer d’Octubre
Aquestes xifres contrasten de nou amb el relat de la fiscalia que acusa la prefectura de limitar aquest cos per no complir les ordres judicials que prohibien el referèndum. Però a més dels números, els serveis compten. A part de les unitats fixes en monuments com la Sagrada Familia, Port de Barcelona, la Rambla o l’aeroport de Barcelona en funcions de compliment de l’alerta de nivell 4 sobre 5 antiterrorista, els Mossos van destinar diversos equips a la protecció d’edificis institucionals de l’administració espanyola i dels cossos policials estatals que van actuar durant el referèndum, tal i com explicava el Mon arran dels correus electrònics entre el comissari Ferran Lòpez, mà dreta de Trapero, i el coordinador de l’operatiu policial contra l’1-O, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Perez de los Cobos.
En el mateix informe es fa referència a la convocatòria de dues manifestacions: una de caire anarquista i una altra de caire espanyolista contrària al referèndum. Dues convocatòries on s’hi podrien registrar incidents. En el full de serveis de la Brimo també s’hi comptava una concentració de Falange a la Plaça Sant Jaume, just al davant del Palau de la Generalitat. Així mateix, el partit del Barça contra Las Palmas, on els canaris van decidir cosir-se una bandera espanyola a la samarreta, i una “concentració que es preveia molt majoritària a la Plaça Catalunya convocada per l’ANC per donar publicitat als resultats del referèndum. A més, els Mossos recorden que cal tenir present que és necessari tenir reserves d’unitats d’ordre púlic en una jornada on era plausible que es podien registrar incidents, calia una reserva de forces”.
