Una de les obsessions de les acusacions al judici contra el procés al Tribunal Suprem és l’operatiu dels Mossos durant el referèndum del Primer d’Octubre. La tesi de la Fiscalia o de l’advocacia de l’Estat és que va ser un plantejament tou i pensat per facilitar la celebració del referèdum. Ara bé, a mida que han avançat les declaracions s’han aclarit algun dels detalls que desmunta el relat de les acusacions contra els Mossos com els canvis d’horari per garantir tenir més efectius. La testifical d’aquest matí del comissari Emili Quevedo, responsable de Planificació dels Mossos, ha estat contundent: “Encara que s’haguessin mobilitzat tots els agents disponibles no s’haurien pogut tancar tots els col·legis.” “Ni buidant els carrers”, ha sentenciat. El cas de la Brigada Mòbil, la unitat d’ordre públic de la policia catalana, n’és el paradigma. La Brimo surt a col·lació cada dos per tres per les acusacions a fi i efecte de reclamar saber on paraven aquell dia.
Quevedo ha concretat al fiscal de sala, Javier Zaragoza, que la Brimo, que compta amb uns 480 efectius, tenia un ampli llistat d’actuacions, sobretot a la ciutat de Barcelona. D’entrada hi havia convocades dues manifestacions: una de caire anarquista i una altra de caire espanyolista contrària al referèndum. Dues convocatòries on s’hi podrien registrar incidents. En el full de serveis de la Brimo també s’hi comptava una concentració de Falange a la Plaça Sant Jaume, just al davant del Palau de la Generalitat. Així mateix, el partit del Barça contra Las Palmas i una “concentració que es preveia molt majoritària a la Plaça Catalunya convocada per l’ANC per donar publicitat als resultats del referèndum. “A més cal tenir present que és necessari tenir reserves d’unitats d’ordre púlic en una jornada on era plausible que es podien registrar incidents, calia una reserva de forces”, ha sentenciat.
En la mateixa línia, Quevedo ha defensat l’operatiu dels Mossos pel Primer d’Octubre. El comissari encarregat de la planificació ha replicat un dels arguments de les acusacions que assenyalaven que hi havia destinat menys agents que una jornada electoral comuna. Segons Quevedo, aquell dia es van activar 7.800 efectius, quan en una jornada normal electoral s’activen entre 2.500 a 3.500. “Vam activar gent de gabinets i oficina, d’Afers Interns i d’investigació criminal que normalment no va uniformada”, ha concisat. “Es van afegir 800 efectius més i vam llogar vehicles”, ha afegit. De fet, es van llogar segons l’informe del sumari, 75 vehicles.
Per a Quevedo era impossible activar els 16.800 agents. D’entrada, n’hi ha 800 que tenen segona activitat sense capacitat operativa. Una xifra a la que s’hi ha d’afegir entre el 10 i el 12% d’absentisme, a més no es poden abandonar els serveis ordinaris com trànsit. “No es pot destinar la totalitat del cos a fer complir un mandat judicial”, ha indicat. A més, Quevedo ha recordat que cal tenir present que et calen efectius per abans i després de l’operatiu i calia tenir un relleu. En aquest sentit, ha enfatitzat que el dispositiu Àgora passava per anar a tots els col·legis electorals i advertir-los de les conseqüències. “Es van aixecar 4.000 actes i es van fer 2.000 identificacions”, ha concretat. La idea segons Quevedo era tenir informació de tot arreu i esmerçar esforços en una presència policial que “havia de tenir una mínima capacitat dissuassòria”. Quevedo ha assegurat que, en les reunions prèvies, ni fiscalia ni Guàrdia Civil ni Policia Nacional van qüestionar el binomis.
“El plantejament era tenir menys presència policial en tots i cadascun dels centres de votació, ja fos amb dos o tres agents uniformats, sent conscients que en molts, alguns o pocs casos -desafortunadament va ser en molts casos- aquests agents no serien capaços de dur a terme la missió que tenien encomanada, però vam creure que aquesta realitat, el fet de tenir presència en tots i cadascun dels centres, ens donava una informació veraç”, ha remarcat.
“A part que en els casos en què es pogués fer ja podien complir el mandat judicial, ens donava una informació veraç i directa de quina era la situació en cada centre i on era més factible poder enviar un altre tipus de recursos per procedir a complir el mandat de l’autoritat judicial”, ha justificat. “A partir d’aquí, si calia, s’activaven altres recursos, tot del cos de Mossos d’Esquadra i subsidiàriament dels cossos de seguretat de l’Estat, que havien enviat 6.000 homes”, ha volgut assenyalar per incorporar la idea que pensaven en les unitats espanyoles com a reforç. D’aquesta manera, Quevedo entenia com un tot l’operatiu dels tres cossos policials.
