L’excap de la BRIMO embolica la troca al judici del procés

Comandaments de Mossos exoneren Forn però a l’intendent Hernàndez el supera la seva mania als independentistes

La setmana treze del judici del procés ha començat aquest dilluns desconcertant les defenses. Sobretot, la de Jordi Sànchez. La testifical del cap de la BRiMO durant el 20S, l’ara intendent d’Informació, Carles Hernàndez, ha llençat un atac gratuït a l’aleshores president de l’ANC acusant-lo “d’altiu, prepotent i complicada”. Les defenses han intentat corregir el tret del comandament que mai ha tingut bones relacions amb l’independentisme.

 

 

Una sotragada que ha enganxat amb el peu canviat a les defenses. El dia també ha enfilat a l’estrada Xavier Trias per defensar el pacifisme de les protestes, comandaments de Mossos que han afavorit a Forn i el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, que ha fet esclatar una enganxada sonora entre Manuel Marchena i Marina Roig. Només ha faltat la resolució judicial que permetia Carles Puigdemont ser candidat per esberlar una jornada que havia de ser de trànsit.

 

 

Hernàndez, amb TIP 5422, ha arribat amb les idees clares i els adjectius a punt. Ha narrat la seva experiència durant el 20S, a la que es va incorporar a partir de les cinc de la tarda per un compromís familiar. A les primeres de canvi, ha carregat contra la primera trobada amb Sànchez a la seu d’Economia. “Sànchez es va comportar de manera altiva, prepotent i complicada”, ha etzibat. Ha emfatitzat que davant seu va trucar al “president” o a algú perquè “Trapero s’havia begut l’enteniment per haver enviat la BRIMO”. “Ja pot trucar al Papa de Roma que jo no me’n vaig”, li va replicar Hernàndez.

 

 

Segons el seu criteri, Sànchez volia que marxés. Després s’ha autoesmenat i ha afirmat que en la segona trobada les coses van anar millor i es van acabar intercanviant el mòbil. De fet, ha ressaltat que els va intentar ajudar a fer un passadís i netejar la gent que hi havia pel mig per tal d’afavorir la sortida de la comitiva judicial. Però la primera impressió és la que queda per a tothom. Fins i tot, pels magistrats i sobretot per les defenses que han quedat descol·locades.

 

L’agressivitat expressiva de l’actual intendent -promocionat a informació- ha tingut un caire gratuït contra algú a qui li demanen 17 anys de presó. Hernàndez però ha manifestat amb vehemència que es va haver d’esperar al final per actuar perquè “era impossible actuar”. “Ni amb el setè de cavalleria”, ha ironitzat. I tot i que va veure motius raonables per desenfundar les defenses no ho va ordenar per tal de no provocar un efecte allau que comportés alguna desgràcia.

 

 

La sorpresa d’Hernàndez ha arribat després d’un preàmbul còmode. Els dos primers testimonis, el comissari Sergi Pla i l’intendent Jordi Guillot, han desvinculat el conseller Forn de l’actuació dels Mossos. Tots dos han assegurat que va deixar clar als comandaments que una cosa era la política i una altra l’acció policial. “Forn feia retòrica política”, ha conclós Guillot. “No hauríem permès mai instruccions polítiques”, ha garantit Pla que ha recordat a la fiscalia com qui no vol la cosa que també és inspector del Cos Nacional de Policia. En la mateixa línia s’ha expressat el sots inspector de la BRIMO 3404 que ha detallat la tramoia de l’operatiu del 20S i el cap de l’àrea de contravigilància dels escortes dels Mossos, el sergent TIP 5834.  Tots dos han mostrat respecte per la feina de l’ANC i han tret de l’escenari a Jordi Cuixart.

 

 

 

Per la defensa de Forn, tots contents. Per la desaparició de Cuixart s’ha alegrat la seva defensora, Marina Roig. Però poc li ha durat l’alegria perquè al darrer testimoni de la tarda, el secretari general de CCOO Javier Pacheco, li ha causat una sonora esbroncada amb Marchena. Al Tribunal no li ha fet gota de gràcia que un sindicat d’abast estatal seiés a l’estrada per criticar la “democràcia espanyola”. Marchena ha emès diversos avisos a Roig i aquesta no s’ha arronsat. Topada i tupinada de Marchena davant un testimoni incòmode. Finalment, la discussió ha pujat de to i les preguntes s’han hagut de quedar al calaix.

 

 

La resta de testimonis com l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, o el diputat de JxCAT, Antoni Morral, han servit per reblar de part el pacifisme de les mobilitzacions independentistes i caràcter cívic dels objectius polítics de l’ANC. Trias ha servit sobretot per mostrar l’ampli espectre independentista rememorant la seva estada al setge de la CUP. Ha estat força interessant Pere Miralles, l'expert SWAT de l'ANC, un bomber i director de seguretat encarregat de l'ordre de les mobilitzacions. Miralles ha explicat desacomplexament la seva feina durant la concentració. Ha resultat més convincent i més professional mediàticament parlant que molts mossos que han desfilat pel Tribunal. Sense cap recança ha detallat com va bastir els cordons de seguretat que "sobretot eren perquè la policia fes el seu". 

 

 

El dia ha deixat tocades les defenses. S’acosta el final de la fase testifical i encara hi ha garbuix. De fet, molts lletrats admeten que encara no tenen la mida presa als pensaments dels magistrats i veuen cops de timó de les acusacions. Encara queden testimonis de la defensa. Concretament fins el dia 20. Però tot just continuarà la fase pericial, documental, conclusions, informes i darrer torn de paraula dels acusats. Res encara està clar.Només potser una concepte, que els magistrats desconnecten quan algú s’explaia en la violència policial. Les temptatives, les conspiracions o les consumacions encara resten obertes. Ningú no es refia de ningú. Potser a partir d'avui ni les defenses dels uns amb els altres. 

 

Més informació
 

Comentaris