L’exconseller d’Interior Jordi Jané s’ha esmerçat en fer les giragonses més recargolades per evitar admetre el motiu pel que va plegar del Govern de Carles Puigdemont. Però al final se li ha vist el llautó. En la seva testifical davant del Tribunal Suprem ha assegurat que va plegar després d’assolir celebrar la Junta de Seguretat de Catalunya, i per motius personals. Ara bé, davant la insistència de la lletrada de l’Estat, Rosa Maria Seoane, ha admès, amb certa resignació, que “un altre motiu” va ser el “supòsit de futur” que es produís una “situació de no acord” amb l’Estat.
“Si es donava aquesta situació, i havent complert els meus objectius, vaig preferir no continuar”, ha assegurat per no dir que va saltar del barco. Jané ha explicat que en aquell moment pensava que “al final s’arribaria a una solució acordada” i que no es plantejava la possibilitat d’un referèndum no pactat. “Sempre havia defensat i defenso que s’ha d’arribar a l’acord per la via del diàleg, del pacte”, ha reblat.
El conseller, que ha rebut alguna tocada de crostó del president del Tribunal, Manuel Marchena, per la seva capacitat explicativa, també ha reconegut que va proposar Pere Soler com a substitut d’Albert Batlle, a la direcció general de la Policia.
