Fiscalia considera que els Mossos no van atonyinar prou l’1-O i s’oblida del ridícul de les urnes

Les conclusions definitives de la fiscalia mostren l’obsessió amb la BRIMO i en canvi passen per alt l’aparició de les urnes

Una de les obsessions del Ministeri fiscal al llarg de les 49 jornades de vista oral del judici del procés ha estat el paper dels Mossos. No només el Primer d’Octubre, sinó des del 20 de setembre o fins el dia del referèndum. Però lluny de valorar la intel·ligència de la policia catalana per intentar trobar les urnes abans de la consulta, la fiscalia només posa l’ull en l’ús de la força. Concretament, en la manca de ferits que van provocar tant entre ciutadans com en les pròpies files dels uniformats.

De fet, de l’escrit de conclusions definitives signat pels quatre fiscals de sala del Tribunal Suprem, una mena de generals en la carrera jeràrquica de la fiscalia, no es fa cap referència a cap mena d’investigació per trobar les urnes. Cap retret al fiasco policial. Només insisteixen en què no se’n van confiscar en la ronda de binomis que van passar pels col·legis electorals hores abans de començar la votació.

En aquesta línia, l’escrit de conclusions obvia que les urnes van aparèixer tot i la mobilització extraordinària de les unitats d’informació i intel·ligència no només del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil, sinó també del Centre Nacional d’Intel·ligència. La misteriosa aparició de les urnes és un fet que el ministeri fiscal aïlla de l’acció policial.

En canvi, els fiscals Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno i Fidel Cadena sí que emfatitzen “l’acció ineficaç dels Mossos” durant la tardor de 2017. A l’escrit de conclusions retreuen que “les unitats d’ordre públic denominades ARROS (sic) són ARRO- (Àrea Regionals de Recursos Operatius)  i els efectius de la Brigada Mòbil van ser destinades a d’altres tasques”. En aquest sentit, cal destacar la relació detalladíssima que consta al sumari de les feines que tenia destinada aquesta unitat integrada per uns 480 efectius i de la qual n’estava disponible un 70%.

En conclusió, la Fiscalia considera que l’actuació de la policia catalana va ser “determinant per la celebració del referèndum”. Com a prova de càrrec, inclou com a novetat en l’escrit de conclusions: que “no consta cap enfrontament entre efectius de Mossos i els ciutadans que impedien el seu accés als centres de votació, de manera que no va resultar ferit, lesionat o contusionat cap membre d’aquest cos policial”.

 

BRIMO i ARRO, explicades pel comissari Ferran Lòpez 

 

Des de Mossos recorden que les ARRO van intervenir 109 vegades durant el referèndum. La Brimo no es va utilitzar en l'operatiu directe dels centres de votacions. Aquell dia estava operativa el 70% dels indicatius. "També hi ha un 31 de setembre i un dos d'octubre" va recordar el comissari Ferran López al Suprem. 

La Brigada Mòbil va mantenir una reserva operativa com estableix el protocol de seguretat i més en un nivell 4 sobre 5 d'alerta terrorista. Els antiavalots van protegir dues manifestacions que podien haver acabat com el rosari de l'aurora: una convocada per Falange i una anarquista. A més, es van mantenir les unitats de protecció habituals i les que Diego Pérez de los Cobos va demanar per a Hisenda, Delegació del govern espanyol o comissaries de policia o a la comandància de la Guàrdia Civil a Travessera de Gràcia a Barcelona. Així mateix, va estar cobrint el partit Barça-Las Palmas, on l'equip canari va sortir a jugar amb una bandera d'Espanya. 

 

 

 

Comentaris