Embolic de Sánchez amb el director del CNI arran del ridícul de les urnes

El 5 de juliol acaba el mandat de Félix Sanz Roldán i la seva substituta va ser la que va garantir que no hi haurien urnes l’1-O | El magistrat del procés que controla els serveis d’intel·ligència esp

 

Primer embolic seriós sobre la taula de l’executiu de Pedro Sánchez. El president espanyol en funcions albira ja un primer entrebanc en el futur més immediat. Una traveta que embolica la troca de la més alta seguretat de l’Estat, el Centre Nacional d’Intel·ligència. El proper 5 de juliol ja farà cinc anys del darrer nomenament del Director del Centre Nacional d’Intel·ligència -els serveis d’informació espanyols- el general amb rang de secretari d’Estat, Fèlix Sanz Roldán.

 

Un nomenament que Sànchez no podrà ratificar ni canviar. La llei és molt clara, un govern en funcions no pot nomenar un nou director del CNI. El problema rau en què no li està permès per llei un govern en funcions. A priori, no hi ha més alternativa que sigui la número dos del CNI, Paz Esteban, que faci les seves funcions. Esteban va ser qui va garantir a la Moncloa que el Primer d’Octubre no hi hauria urnes. De fet, en va ser l’encarregada de la investigació.

noemnal

El nomenament d'ara fa cinc anys del director del CNI 

No va ser la seva primera experiència amb un referèndum. Com a encarregada de la informació exterior va preparar els documents per a la Moncloa de cara el referèndum de l’OTAN que el govern de Felipe González va organitzar l’any 1985. Curiosament, porta als serveis d’intel·ligència de l’Estat des que té 25 anys. Hi va ingressar el 1983 al Centro Superior de Información de la Defensa (CESID).

 

 

El fiasco amb les urnes del Primer d’Octubre ha fet que tingui força enemics dins La Casa i que si havia de ser el relleu natural, un cop el Govern no estigui en funcions i pugui nomenar, no surti ara com la millor posicionada. En qualsevol cas, Sanz roldán després de les filtracions del comissari Villarejo ha quedat tocat i es fa difícil la seva continuïtat. De fet, és dels 39 militars en actiu que segons les darreres dades de Defensa van entrar abans de 1979 a la carrera militar.

 

Judici i CNI

 

Aquesta no és l’única relació del judici del procés amb el CNI. Un dels dos magistrats del Tribunal Suprem nomenat pel Consell General del Poder Judicial per conèixer les activitats del CNI és Andrés Martínez Arrieta. Un dels set integrants del Tribunal que jutja el cas del procés que presideix Manuel Marchena. Va ser nomenat fa any i mig en substituir Julián Sánchez Melgar, quan va ser nomenat Fiscal General de l’Estat en substitució de José Manuel Maza, mort sobtadament, fiscal que va signar la querella contra els presos polítics.

 

Comentaris