En una biosfera política esfilagarssada i l’Estat en mans del Tribunal Suprem, aquest migdia han arribat els presos polítics a Lledoners. Rebut per centenars de persones, alguns -com els Escamots de la llibertat- els han acompanyat des de Soses, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull han arribat en furgonetes sense logotipar dels Mossos. Portaven gairebé dos dies de viatge passant per tres centres penitenciaris. El seu retorn ompla un quadre en què a Madrid encara es negocia si fer o no una investidura i a Catalunya, els socis de Govern es tiren els plats pel cappúblicament i amb alegria . Tot està en mans del Tribunal Suprem que ajudat pels altres poders de l’Estat tenen prou estòmac com per intentar desautoritzar els grups de treball de l’ONU com ara el de Detencions Arbitràries que reclama la posada en llibertat de Cuixart i Sànchez.
L’onada de calor s’ha deixat notar a Sant Joan de Vilatorrada, el municipi del Bages, on hi ha instal·lada el centre penitenciari on els presos polítics hauran d’esperar les decisions del Manuel Marchena i el seu tribunal. Un municipi que les darreres eleccions ha deixat un acord entre una franquícia de Demòcrates i el PSC, sector 155. En el pacte, l’actual alcalde, Jordi Solernou, i sobretot el seu equip d’Alternativa per Sant Joan, “de la qüestió del país” no en vol ni sentir parlar.
A Lledoners, però, la majoria de funcionaris els esperen i tot està a punt per rebre’ls. S’estaran al Mòdul 2 i a les mateixes cel·les on van ser instal·lats l’estiu passat quan van arribar-hi després de la instrucció de Pablo Llarena. De tota manera, hauran de fer noves coneixences perquè la gran majoria de companys de mòdul ja han sortit amb permisos penitenciaris o rebaixes de grau de la pena. Fins i tot, el professor de ceràmica de Cuixart ha estat traslladat a Lleida.
Els presos han arribat a Catalunya, que no a casa, després d’una veritable gimcama administrativa que els ha portat per tres centres penitenciaris en 48 hores abans d’arribar al definitiu. Un viatge estranyament allargat per Madrid que ha empipat famílies i defenses que no els havien advertit d’horaris i que a tot estirar els havien informat que només farien una pernoctació abans d’arribar a Catalunya. No ha estat el cas. De Soto del Real a Valdemoro, les dues a Madrid; Valdemoro a Zuera (Saragossa); i de Zuera a Brians, on han passat a custòdia dels Mossos, fins arribar a Lledoners. Les preses polítiques, Carme Forcadell i Dolors Bassa, en canvi faran el viatge directament. En canvi els presos, han realitzat un periple per etapes dins un bus de la Guàrdia Civil escortats per un monovolum sense logotipar de l’institut armat.
L’arribada dels presos coincideix amb un ambient polític esberlat i enrarit. A Catalunya, la divisió de facto i de projecte entre els socis de Govern, ERC i JxCAT, es fa cada dia més evident. Ahir mateix, se les tenien amb vehemència i públicament per una Iniciativa Legislativa Popular per aixecar el veto a la Declaració d’Independència desestimada per la Mesa del Parlament. Els junters en volien el tràmit i els republicans, no. I no hi va haver acord. De fet, el que hi va haver es fer constatar el desacord. Per altra banda, a Madrid, Pedro Sánchez, encara no té la investidura assegurada. Tant PP, com Cs com Podem, li han deixat clar el seu no. Una interinitat a Barcelona i, de moment, a Madrid, que només aguanta el poder de l’Estat. Un poder que allarga el trasllat dels presos i que gosa desautoritzar el Comitè de Detencions Arbitràries de l’ONU que reclama la posada en llibertat de Sànchez i Cuixart.
Aliens a aquesta biosfera, CDR i altres col·lectius, així com membres d’Òmnium i de l’ANC s’han aplegat a Lledoners per donar la benvinguda als presos. La “socialització de la presó” a la que va fer referència Sànchez en el seu al·legat final al judici del procés, no ha fallat i com un clau estava davant el centre. Han fet cas als desitjos de la família i dels mateixos presos, benvingudes sí, protestes les justes i, si de cas, un cop ja estiguin a Lledoners. Com l’estiu d’ara fa un any.
