La 34 jornada del procés ha servit per posar a l’aparador un dels punts febles de la cadena del referèndum: la crisi de Govern del juliol de 2017. El revulsiu per superar el que Carles Puigdemont va qualificar “d’Operació Patrimoni”. Tres dels consellers cessats s’han enfilat a l’estrada de Manuel Marchena per explicar-se. Citats per Vox, que ha tornat a demostrar la seva imperícia, en els interrogatoris, els exconsellers d’Interior, Ensenyament i Empresa, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Biaget han excusat la seva sortida en motius personals però, finalment, se’ls ha vist el llautó.
Jané ha estat el primer i ha admès que va tèmer d’un escenari sense pacte. Ha fet un bon grapat de giragonses per dir que va agafar por d’una possible via unilateral. “Vaig tèmer que supòsit de futur que es produís una situació de no acord amb l’Estat”, ha remarcat Jané que ha rebut algun toc d’atenció de Marchena per dispersar el discurs.
Ruiz també ha anat per la mateixa línia. S’ha escudat en què la conselleria d’Ensenyament era “molt tècnica i de gestió” i que mai li van demanar cedir els centres escolars. L’exconsellera ha arribat al moment en què ha admès que amb “nens petits”, va marxar en albirar al saber ja data i pregunta un “augment de la tensió dialèctica”. Ruiz ha afirmat que a les reunions amb els seus homòlegs de l’Estat intentava vendre el referèndum, però que sempre es tancava la porta.
Baiget ha estat el més obert, fins i tot, el més resignat. Ha admès sense gaires contemplacions que Puigdemont el va cessar per “manca de confiança”. “El mateix dia que va sortir l’entrevista”, ha subratllat en referència a l’entrevista d’El Punt Avui on deia que temia pel seu patrimoni. Les defenses no li han fet cap pregunta. A Ruiz, només Francesc Homs. A Jané ja s’hi han afegit més defenses.
En la mateixa línia s’ha expressat Joan Vidal de Ciurana, exsecretari de Govern, que va aprofitar la crisi per plegar i retornar a l’activitat privada. Ha reconegut les reunions amb Josep Maria Jové però s’ha desvinculat del camí d’unilateralitat. De fet, aquesta ha estat una tònica general dels exconsellers. Tots van deixar el Govern quan aquest defensava el camí pactat.
Unipost, mediació i Aragonès
La resta de testificals han tingut càrregues de profunditat que han ajudat a les defenses, sobretot a Dolors Bassa i a Jordi Cuixart. David Badal, un dels tècnics del departament de Treball ha justificat que va retornar les factures d’Unipost perquè “sinó cada mes, cada dos, les factures s’havien de retornar per mal fetes”. El cap de Mediació dels Mossos durant el 20S, l’intendent Xavier Pastor, ha raonat que sí era “viable” la sortida per la porta de la conselleria d’Economia, a diferència del relat de l’acusació.
A més, Pastor, en consonància amb el sergent de la mateixa unitat, amb TIP 1903, ha defensat que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van fer tot el possible per ajudar a destensionar la situació i calmar els ànims. El vicepresident del Govern , Pere Aragonès, s’ha acollit al seu dret a no testificar perquè encara es pot mantenir la seva imputació en la causa oberta al Jutjat 13 de Barcelona.
