Una de les qüestions processals més polèmiques en el judici pel Primer d’Octubre i pel 20 de Setembre ha estat el visionat dels vídeos. Les defenses no han deixat passar cap ocasió per elevar protesta a Manuel Marchena, el president del Tribunal, perquè ha impedit visionar els vídeos amb les testificals dels policies i guàrdies civils. Els advocats n’han fet casus belli i han anat de la mà per reclamar contrastar les imatges amb les declaracions dels testimonis que està previst que acabin el 20 de maig.
La decisió de Marchena de posposar els vídeos en la fase documental ha fet posar el crit al cel a les defenses. Els lletrats entenen que s’ha vulnerat el principi de contradicció. De fet, s’ha encetat un sonor debat jurídic. Per això, i segons membres de la defensa, Marchena ha proposat evitar un visionat en fred dels vídeos. És a dir, no veure totes les imatges pel broc gros, després de la feina que han tingut els equips de les defenses (Anna Bernaola o Àlex Solà) en quadrar tots els TIPs policials amb els vídeos que consten al sumari.
En aquesta línia, la proposta és que els advocats puguin fer un “parell de ratlles” (renglones) abans de cada visionat per contextualitzar. Una excepcionalitat atès que la prova documental és freda i d’emissió directa, i no s’aporta cap glossa en espera dels informes de les parts. Els advocats no les tenen totes amb la proposta apuntada per Marchena. Entenen que podria ser “l’abraçada de l’ós”. “El que podria ser una deferència cap a les defenses ens pot complicar la vida si ‘les ratlles’ serveixen per obrir debats sobre la pertinença o no de cada vídeo”, comenten fonts de la defensa en conversa amb el Món.
“Si a cada vídeo s’ha de relacionar amb els testimonis per crear convicció al Tribunal serà una tasca titànica i recargolada”, detallen les mateixes fonts. De tota manera, és feina feta. És per això que preveuen que les acusacions, que no han filat tan prim, facin una guerra de guerrilles processal obrint qüestions de pertinença per a cada vídeo cada cop que un lletrat el proposi i el contextualitzi.
Per altra banda, altres membres de la defense encara albiren una possibilitat pitjor i és que Marchena faci via amb els vídeos perquè el Tribunal considera que el judici no és sobre la violència policial. De fet, ja ho ha deixat entreveure en algun dels retrets a les parts alertant que el judici no és sobre la perícia o no del Cos Nacional de Policia o de la Guàrdia Civil i les seves actuacions durant la tardor de 2017 a Catalunya. “Recordem que no es jutja a la policia”, remarquen.
En qualsevol cas, els vídeos han de servir, per a les defenses, per acreditar una de les seves línies estratègiques principals. En tots els vídeos es constata que la policia va intervenir amb més força que la recomanable per a una oposició pacífica. En segon terme, que la resolució en els col·legis on es va intentar es va complir amb la confiscació de material. I un tercer punt, i encara més fonamental, és que la resolució judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya era “d’impossible compliment”. D’això sí que va el judici.
