El Suprem constata l’efecte de 'l'a por ellos'

Els vídeos de les defenses reflexen el resultat de la deshumanització de l’independentisme | Un “me duele España” ressona a la Sala

La 49 jornada del judici del procés ha consistit en la visió de les defenses del Primer d’Octubre. Un passi en sessió continua de vídeos desconeguts per gran part del públic espanyol i, pel que s’ha vist, dels magistrats. Alguns d’ells alçaven les espatlles i separaven l’esquena de la cadira en veure les primeres imatges triades per les  defenses. En algun moment, es posaven tots alhora les mans a la cara. Alguns dolguts i tots incòmodes.

 

El silenci més dens a la sala s’ha fet notar a la sala ha estat el d’un votant que es dirigia a molsuts agents antiavalots de la Guàrdia Civil a Dosrius que acabaven d’atonyinar votants amb un sentit “Me duele España, ¿cómo quieres que me sienta español haciendo esto?”. Hi ha hagut esglai. Els magistrats han pogut constatar com la immunitat de l’a por ellos, la frase que resum el procés de deshumanització de l’independentisme que fa anys treballa la biosfera política estatal. Hòsties, trencadisses, trets, cops de ulata i de porra i puntades de peu contra gent que cridava i tot, tot, per agafar les urnes que el CNI va assegurar que no hi serien.

 

 

Mentre les defenses dels presos polítics ensenyaven vídeos de les càrregues de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia arreu del territori, les parts acusatòries mostraven com les assumien.  Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena es mantenien amatents però emmurriats. L’advocacia de l’Estat, concretament Rosa Maria Seoane, distant i Elena Sáenz, nascuda a Catalunya, no ha mirat ni un sol vídeo de les bufetades com el seu col·lega de bancada el diputat de Vox, Javier Ortega-Smith. El també diputat de la ultradreta o es tapava la cara o abaixava el cap. L’altra advocat de Vox, Pedro Fernández, no ha deixat de somriure mentre clavava la mirada a les bufetades.

 

 

Les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Jordi Turull han treballat amb decimals, no com el nyap de la fiscalia. Han aportat els vídeos estudiats, contextualitzats, centrats i endreçats. Ningú no s’ha trepitjats. Imatges d’uns mateixos fets des de diversos angles combinats amb declaracions dels seus representants, de Carles Puigdemont demanant diàleg a l’Estat el mateix 26 d’Octubre i les imatges que s’han clavat al sostre de la sala de plens, la dels policies cantant “l’a por ellos” a l’autocar de trasllat a Catalunya.

 

 

Les actuacions a Barcelona, Callús, Castellgalí, Sant Iscle de Vallalta, Dosrius, Sant Martí de Sesgaioles, Roquetes, Sant Joan de Vilatorrada, Canyamars, Vilavella, Lleida, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Vallvidriera o La Ràpita, entre molts altres. Les veus dels concentrats se sentien cridant “Llibertat”, “Votarem”, “Vergonya”, “Assassins”, “som get de pau”, “som gent pacífica” o “fills de puta”.

 

Per la banda policial, només s’hi veien castanyots i clatellots a tort i a dret de manera gratuïta, sense preavís ni condescendència. Cap empatia. Com si fos de franc i agraït per la moral col·lectiva espanyola estovar independentistes catalans. Policies que actuaven tot i estar avisats de la presència de nens o de gent gran o que després d’esberlar les portes es trobaven amb escoles en silenci o gent aturada que observaven impassibles com confiscaven material sense aixecar cap acta. Imatges colpidores per alguns membres del Tribunal i molt incòmodes per a tots. L’insult constant per part de les elits polítiques a l’independentisme, la seva diabolització pensada i alenada per una biosfera mediàtica i política potent s’ha vist en imatges que valen mil vegades més que els informes de la Guàrdia Civil o desenes de reportatges de la premsa espanyolista.

 

 

 

Comentaris