El presos avisen a Marchena que el judici acaba però el conflicte segueix

Els al·legats finals, emotius, demanen al Tribunal que “no agreugi el problema”

La història s’ha repetit al Tribunal Suprem. Un altre Govern de la Generalitat s’ha assegut en la sala de plens del monestir reconvertit en Palau de Justícia. Aquest dimecres ha acabat la vista oral del judici del procés amb els al·legats finals dels presos polítics. Discursos amb segell propi de persones engarjolades gràcies a una instrucció matussera i amb un clamorós caire polític.  Tots s’han dirigit al Tribunal reclamant a la sala que com a mínim no s’agreugi el conflicte. Han intentat despertar la consciència de la importància d’una sentència que pot marcar una generació política.

 

Cadascú amb el seu estil ha recriminat als aparells acusatoris les seves vel·leïtats polítiques i el seu perfum de revenja.  Els presos han coincidit en assenyalar que s’ha arribat al judici per la imperícia de la política, per la “mala política” i han demanat al Tribunal responsabilitat en dictar aquesta sentència. En els seus al·legats també han incorporat el futur dels drets fonamentals al sistema jurídic espanyol. Al capdavall, li han vingut a recordar que el judici pot acabar, però el conflicte polític segueix, i en les seves mans està no empitjorar-lo.

 

En una sala plena d’autoritats, amb el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès, els familiars directes dels presos polítics, les xarxes plenes de missatges i una expectació política i social a Catalunya, els protagonistes han estat conscients en més o menys mesura de la transcendència dels seus al·legats. Sense estridències. Amb emoció. Amb algun plor. Tots han aprofitat l’oportunitat de l’article 739 de la Llei d’Enjudiciament Criminal per recriminar el cost personal de la seva presó al poc rigor de les acusacions i a la duresa de la instrucció del Tribunal. També han admès que tot i els errors tots ho tornarien a fer. El magistrat Antonio del Moral no ha parat de prendre notes. Els fiscals Javier Moreno i Fidel Cadena miraven amb les espatlles enganxades a l'escó. Marchena ha escoltat i fred, després de 52 sessions ha pronunciat un sonor "moltes gràcies a tots" i l'esperat "vist per sentència". 

 

L'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras

L'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras

Junqueras i el retorn de la política

 

Ha començat el torn d’al·legats, Oriol Junqueras. Asserenat i breu ha recordat el seu pas pel Vaticà i ha recitat Petrarca per defensar al diàleg. S’ha presentat com a pare de família, professor i polític de vocació tardana.  “Cal retornar l'assumpte al diàleg i a la negociació i l'acord, mentrestant jo contribuiré a la democràcia, la convivència i el bé comú", ha demanat Junqueras.

 

Tot i reconèixer que tot polític pot cometre errors, ha dit que cal evitar la "mala política" que negui el diàleg, la negociació i l'acord. I ha retret que hagi estat la classe política la que ha traspassat la responsabilitat" al món judicial i s'ha adreçat directament als set magistrats que han de dictar la sentència. 

 

 

Romeva, l’odi i l’oportunitat

 

Romeva ha encetat la seva intervenció recriminant la “irresponsabilitat d’atiar l’odi” i ha pregat el retorn a la política. L’exconseller d'Exteriors  ha apel·lat a "tots els demòcrates" a construir una realitat on "no hi hagi judicis polítics". "Avui som nosaltres, demà pot ser qualsevol, a Barcelona o a Vallecas“, ha advertit.

 

De tota manera, Romeva no ha volgut perdre l’esperança i ha subratllat al Tribunal que té una “magnífica oportunitat pel bé de tots”. "Som polítics fem polítics res més ni menys", ha insistit. "Li han traspassat la responsabilitat de decidir”, ha advertit a Marchena.  "A la banqueta hi ha assegudes més de 2 milions de persones", ha contextualitzat Romeva per aconsellar al tribunal que “pot convertir la sentència en una resposta per seguir avançant des de la confiança, el respecte i el reconeixement de cadascú”.

Quim Forn, en el seu al·legat

Quim Forn, en el seu al·legat

Forn, Mossos i l’1-O

 

L’exconseller d’Interior portava escrit el seu al·legat. No s’ha entretingut i de seguida ha tret de l’equació als Mossos. “Van complir amb les ordres dels jutges i fiscals, van complir amb les seves obligacions de policia judicial”, ha remarcat. Ara bé, ha defensat el referèndum perquè “l’1-O va ser més que un referèndum". "No es votava contra res ni contra ningú sinó en favor de la  llibertat, de la democràcia i del dret a decidir amb plena consciència de voluntat i no abduit pel Govern”, ha aclarit als magistrats.

 

"Som aquí pel fracàs de la política, per la incapacitat de poder celebrar un referèndum que comptava amb el recolzament d'una majoria del Parlament", ha ressaltat Forn que ha negat una i altra vegada la violència. Forn no se n’ha estat de defensar que en el moviment independentista “el pacifisme no és una estratègia és una convicció”.  "Puc haver comès errors però en cap cas he compromès la seguretat dels ciutadans", ha explicat al Tribunal després posar el diàleg com la solució política.

 

L'exconseller de la Presidència Jordi Turull

L'exconseller de la Presidència Jordi Turull

 

Turull i la dignitat

 

Turull s’ha assegut a la taula per mirar la Tribunal i recriminar sense romanços l’acusació de la fiscalia. Ha defensat que el moviment independentista va més enllà “decapitant" els acusats per rebel·lió "no es decapitarà l'independentisme ni la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya". A més, creu que el Primer d’Octubre on alguns van veure "mirades d'odi" i "muralles humanes", ell hi va veure "milers d'ulls brillants d'emoció" i "muntanyes de dignitat democràtica”. Abans de cloure el seu al·legat, Turull ha avisat que continua ferm amb les seves idees.

 

 

Rull i Espriu

 

 

L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha pres la paraula al final del judici per defensar la possibilitat que Catalunya esdevingui una república "on sigui impossible que ningú estigui a la presó per defensar pacíficament els ideals". "Després de nosaltres sempre en vindran més, no hi ha suficients presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble, així de simple i així de transcendent", ha afirmat en un discurs sense papers i amb consciència de futur polític. "Estic aquí per quatre coses", ha recordat per repassar que li demanen 16 anys de presó per subscriure un full de ruta, per reunir-se, per avalar una decisió tècnica i una entrevista manipulada. Així mateix ha recordat que l'any 1978 Catalunya va ser el territori amb més suport a la Constitució, i en canvi en les darreres eleccions, un 49,7% de la gent va votar opcions independentistes. "Pregunteu-vos què ha passat?", ha inquirit Rull. 

 

Rull ha defensat el dret d'autodeterminació de Catalunya i ha posat l'exemple d'altres democràcies on sí s'ha permès un referèndum pactat. "Aquesta és la idea, els forts pacten i els dèbils imposen; votar no és cap amenaça", ha afirmat. Rull ha dit que té la "consciència tranquil·la" i ha lamentat que estigui empresonat i acusat per rebel·lió per no haver abandonat la política. També ha apel·lat directament el tribunal i els ha retret que li estan "impedint veure créixer" els seus dos fills però que els podrà explicar que és la “dignitat”.  Rull ha acabat amb Espriu: “Ens mantindrem fidels per sempre més al nostre poble”.

 

Sànchez i la consciència dels fiscals

L'expresident de l'ANC i diputat de JxCat Jordi Sànchez ha començat fort recriminant al Tribunal i a la justícia espanyola  "l'abús de la presó preventiva" que es fa a l'estat espanyol, "una enorme injustícia que hauria de canviar-se. Ha acusat a la fiscalia de fer-la anar per fer claudicar els presos. Sànchez ha demanat una sentència "no agreugi la crisi política", sinó que ajudi a resoldre aquesta crisi davant "la incapacitat" dels dirigents polítics. I s'ha dirigit als fiscals per desitjar-los el millor però per posar en dubte que "quan arriben a casa i apaguen la llum saben que no han fet el que tocava". "Tant de bo la seva sentència serveixi per ajudar a solucionar el conflicte", ha remarcat després de defensar a capa i espasa la mobilització del Primer d'Octubre. "Un cop d'Estat no es fa amb urnes", ha retret. "D'un conflicte polític territorial que la Constitució del 78 no dóna resposta, hem passat a un conflicte de drets i llibertats", ha recalcat. 

Carme Forcadell, en el seu al·legat

Carme Forcadell, en el seu al·legat Quico Sallés

Forcadell, estic aquí per ser qui sóc

 

De groc i sense papers. L'expresidenta del Parlament s'ha assegut davant del Tribunal per renyar-los. Sense embuts i sense romanços. "Què faig jo aquí i els meus companys de Mesa al TSJC?", ha preguntat amb tota la mala llet davant uns magistrats que no sabien quina cara posar. "Em jutgen per ser qui sóc no pas pel que vaig fer", ha criticat per assenyalar el Tribunal per l'esforç que s'ha fet per "visibilitzar-la" amb proves que s'han demostrat més que falses inventades.

 

"A mi ningú em va convocar a una reunió amb els Mossos, me'n vaig enterar en aquesta sala", s'ha queixat en referpència a a la famosa reunió amb la prefectura el 28 de setembre. També ha recordat que el Tinent Coronel Baena va haver d'admetre que havia tingut un lapsus en col·locar-la en una reunió que no va assistir. Ha al·legat la inviolabilitat parlamentària i ha demanat la "reparació de la seva situació". 

Dolors Bassa, en el seu al·legat final

Dolors Bassa, en el seu al·legat final Quico Sallés

Bassa: "La desobediència hauria estat presentar-se amb un programa i no complir-lo"

 Amb rosa groga a la solapa, l'exconsellera de Treball s'ha presentat ferma, com a "republicana, feminista i independentista". I ha carregat contra la fiscalia del transfons polític dels seus arguments. "Sóc innocent", ha sentenciat. Ha defensat al seva gestió com a consellera per a "tots els ciutadans". Ha argüit la seva opció pel referèndum perquè "la desobediència hauria estat presentar-se amb un programa i no complir-lo". I ha comminat al Tribunal a trobar alguna frase, comunicat o tuit on defensi la violència. "La meva llibertat serà la llibertat de les properes generacions", ha argumentat per sol·licitar la llibertat i esperar la "sentència a casa"

Cuixart defensa el seu al·legat final

Cuixart defensa el seu al·legat final Quico Sallés

Cuixart: "Ho tornaria a fer"

El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha fet el que s'esperava. Sortir a acusar, sense giragonses i ha recitar un al·legat d'lat voltatge polític. "Si la violència policial no va poder amb milers de persones l'1-O, algú creu que una sentència farà que els catalans deixin de lluitar pel dret d'autodeterminació?", s'ha preguntat Cuixart, que creu que els catalans ho "tornarem a fer, serenament i pacíficament".

 

A més, ha alertat que de la sentència en depèn "la qualitat democràtica de l'Estat" perquè, segons Cuixart, es jutgen drets fonamentals que són igual "a Barcelona que a Madrid". Per això, s'ha dirigit als fiscals per expressivament advertit-los que "sí, que fa una crida la mobilització permanent" i al dret a protestar, un retret que durant tot el judici li ha fet la fiscalia per haver-ho fet també el 20-S. Cuixart ha reconegut que no es penedeix de res i que ho tornaria a fer. Fins i tot ha agraït al Tribunal l'altaveu que ha suposat la presó per la reivindicació dels drets. 

 

Vila i el presentisme constitucional 

 

Despropòsit. Aquest ha estat el concepte utilitzat per l'exconseller Santi Vila, per definir la situació política que suposa el judici del procés. També ha reclamat als magistrats no caure en  "l'anacronisme o el presentisme" i que analitzin tot el procés independentista català en funció del seu resultat final, sinó pels fets concrets. Segons ell, fins "l'últim minut" es va estar negociant un possible acord legal, que passava per les eleccions anticipades, però una ministra li va admetre que no s'havien donat les "condicions de confiança". "Enlloc estava escrit que acabés com el 27 d'octubre", ha dit. Pel que fa al seu paper, ha dit que en tot moment va complir "l'esperit i la lletra" de la Constitució, que, segons el seu parer, hauria de permetre una "Espanya plurinacional".

 

Borràs i Mundó i les solucions

L'exconsellera de Governació, Meritxell Borràs, ha encetat el seu al·legat emocionada amb record pel seu pare finat just abans del referèndum. Ha definit que la situació actual és un exemple més de "supervivència de Catalunya". "Vindran nous polítics i l'anhel de decidir de Catalunya l'encaix dins a Europa (que no Espanya) vindrà", ha avisat  Borràs. Per la seva banda, el conseller Carles Mundó, ha estat breu amb joc ras i curt. "Mai és tard per les solucions", ha conclòs Mundó. 

 

 

Comentaris (2)
sigma Fa 13 dies
la justícia espanyola la pitjor del món. Podrem escriure si ens deixen... en algun diari tot el que pensem d'ella.
Marchena us ha tangat bé Fa 14 dies
Tots sabem que en un judici el dret a l'última paraula és un parany del legislador saduceu perquè l'acusat tiri per terra l'esforç del seu advocat. En aquest cas s'ha aconseguit, i mira que alguns defensors, i no miro ningú, ho han fet fatal.