El judici del procés encara la darrera setmana i la previsió és que dimecres quedi vist per a sentència. Han estat quatre mesos de judici i més de 50 sessions per jutjar els 12 acusats d’organitzar el referèndum i declarar la independència el 27 d’octubre de 2017. Les acusacions no s’han mogut de la petició inicial de penes (amb l’excepció de Vox per a Santi Vila) i a partir de dimarts serà el torn de les defenses, que podran exposar davant del tribunal per què creuen que ha d’absoldre els seus clients. Un cop hagin fet els informes finals, els acusats tindran l’oportunitat d’adreçar-se al tribunal per últim cop i tindran un màxim de 15 minuts cadascun. En principi, tots en faran ús tot i que existeix la incògnita de què farà Joaquim Forn. Un cop acabat el judici, és previsible que els advocats tornin a demanar la llibertat dels seus clients.
El procés quedarà vist per a sentència el dimecres 12 de juny i a Catalunya partits i entitats ja preparen concentracions unitàries per a aquell dia. Hauran estat quatre mesos exactes –va començar un 12 de febrer- durant els quals Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó hauran assistit a més de 50 sessions d’un judici històric. El calendari amb què treballa el tribunal és que la sentència no es conegui fins la tardor.
La setmana tindrà, en principi, dues úniques sessions el dimarts i el dimecres i, en tot cas, es podria allargar al dijous si no donés temps de completar les fases pendents. Dimarts a dos quarts de deu la sessió arrencarà amb els informes de les defenses. Després d’escoltar els arguments de la fiscalia, l’advocacia de l’Estat i Vox, ara és el torn dels advocats defensors han tingut una setmana per preparar les seves tesis. Els lletrats hauran d’intentar convèncer el tribunal de per què creuen que ha d’absoldre els seus clients i no fer cas a les acusacions de les altres parts. El tribunal ha establert que cada advocat tindrà una hora per a cada client. Si en el cas d’alguns lletrats com Jordi Pina (que representa Sànchez, Rull i Turull) o Andreu van den Eynde (que representa Romeva i Junqueras), aquestes hores s’acumularan. Llavors, només quedarà una última fase: el torn d’última paraula.
Peticions de llibertat i pendents del trasllat
El més probable és que les defenses facin un últim intent i que, un cop acabat el judici, demanin la llibertat per als seus clients. Alguns advocats han demanat l’alliberament dels presos durant el judici. És el cas d’aquells que van concórrer a les eleccions generals –com Junqueras, Romeva, Rull, Turull i Sànchez- i també Joaquim Forn que ho va fer a les del 26 de maig per a l’Ajuntament de Barcelona (també hi concorria de nou Junqueras per anar al Parlament Europeu). Volien que els deixés sortir també per fer campanya. En tots els casos, el tribunal s’hi va negar.
Els magistrats també tenen sobre la taula pendent de resoldre la petició de la defensa de Jordi Cuixart que, després de conèixer l’informe del Grup de Treball de l’ONU sobre Detencions Arbitràries, va presentar un escrit demanant la seva posada en llibertat. A més, el tribunal també ha de resoldre (segurament ho farà un cop acabi el judici) si dona permís a Junqueras per anar el 17 de juny al Congrés per fer tràmits davant la Junta Electoral Central per assolir la condició d’europarlamentari. L’alcaldable de JxCat, Joaquim Forn, també ha presentat un escrit per demanar sortir de la presó amb un permís –i sempre sota custòdia- per ser el 14 i 15 de juny a l’Ajuntament de Barcelona.
Un altre dels temes que caldrà afrontar un cop acabi el judici és el trasllat dels presos a Catalunya. El trasllat el fa Institucions Penitenciàries –que depèn del Ministeri de l’Interior- i caldrà consultar al Suprem si té algun inconvenient perquè els presos puguin tornar a Catalunya o, si bé, ha de practicar encara alguna diligència. Aquest és el procediment que es va seguir el juliol passat quan es va fer el trasllat a presons catalanes, un cop l’instructor de la causa, el magistrat Pablo Llarena, havia acabat les diligències que creia necessàries.
