Si una cosa pot sortir malament, no cal patir, sortirà pitjor. Primer axioma de la llei de Murphy que aquest matí s’ha complert al judici del procés. Ha estat en la tercera testifical del dia. S’ha enfilat a l’estrada el diputa eslovè, Ivo Vagl, i tot s’ha torçat. A les primeres de canvi, i en constatar com funcionava la testifical, la defensa de Raül Romeva que l’ha proposat s’ha espantat. Andreu Van den Eynde ha plantejat al Tribunal canviar d’idioma o traducció en veure els problemes que ha patit. El president de la sala, Manuel Marchena, ha contextualitzat i ha demanat a la traductora utilitzar l’anglès quan tingués problemes. En qualsevol, cas havia de parlar en eslovè i en cas de necessitat, l’anglès.
Alhora, la fiscal de sala Consuelo Madrigal, ha demanat considerar les preguntes de la defensa d’impertinents. Marchena s’ha empipat i li ha dit que això era feina del Tribunal. En tot el garbuix, el testimoni anava a les seves explicant les característiques de l’ideari pacifista de Romeva i la seva relació amb la causa catalana. De fet, ha clamat en favor del diàleg per arrenjar la relació entre Espanya i Catalunya. Marchena li ha pres la mida i li ha ordenat que “prescindís de valoracions polítiques sobre com cal arreglar un determinat problema polític”.
De retruc, Marchena ha renyat a Van den Eynde perquè si ja li semblava bé que el testimoni parlés del “compromís amb la pau” de Romeva, li ha exigit preguntes concretes. El lletrat de l’aleshores conseller d’Exteriors ha suat la cansalada per ordenar i escatir les seves preguntes. En torn de les acusacions, Madrigal ha coemnçat a furgar si havia fet d’observadora a compte del Diplocat o de la conselleria. Marchena li ha parat els peus i li ha recordat que segons l’article 708 de la Llei d’Enjudiciament Criminal no podia preguntar més enllà del marc pel que havia estat cridat per la defensa. Acabada la testifical, el tribunal ha respirat alleugerit. El testimoni ha lloat la trajectòria pacifista de Romeva i la seva feina d’eurodiputat.
