Bergés insisteix que "l’1-O no va posar en perill l’Estat" com demostra el 155

L’advocat de Bassa desvincula la seva clienta de l’organització i nega la violència de la rebel·lió o la sedició

Ha tancat el torn d’aquest matí dels informes de les defenses, l’advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés. El seu informe s’ha basat en desmuntar pedagògicament amb la prova practicada la tipicitat dels delictes de rebel·lió i de sedició. “No hi va haver violència”, ha insistit, “per tant, no hi va haver rebel·lió”.  “L’1-O no va posar en perill l'Estat, va ser procés polític i jurídic”, ha recordat. Ha desvinculat la seva clienta de l’organització i de la despesa del referèndum. "Quina seria l'aportació essencial de Bassa? Sense aquesta participació, no es pot parlar d'autoria", ha reblat. Al capdavall, Bergés ha assegurat que tot el conflicte es va aturar amb el 155. Un procediment d’intervenció que ha definit, al·legant doctrina, que és un un “recurs normal”.

 

 

 

En aquesta línia, ha remarcat, a diferència de la fiscalia, que convocar un referèndum no és un delicte. Al capdavall, interpreta que s’intenta encaixar el que no és en un delicte. “Es va convocar un referèndum, no un llançament de gent contra la policia, no hi va haver un cop insurreccional, sinó un procés polític i jurídic”, ha emfatitzat. “No es va cridar a ningú a prendre les armes, ni a què fos violent, ni a atacar a la policia", insisteix l'advocat, que rebutja la conspiració per a la rebel·lió tal i com havia apuntat algun magistrat.

 

Per l’advocat, l’actuació de la policia no era “previsible”. La desproporció de l’actuació policial ha estat un element molt emfatitzat pel lletrat alhora d’emmarcar el seu caràcter gratuït. “No calia que l’Estat utilitzés la força en tenia prou  en no reconèixer el resultat del referèndum, com va fer el 9-N”, ha afegit. En definitiva, ha remarcat que no hi va haver ni força ni violència "capaç de doblegar la capacitat de l'Estat”.

 

 

Bergés s’ha escarressat a treure la seva clienta de l’algoritme de les acusacions. “L’únic fet imputable al Govern és la convocatòria del referèndum”, ha subratllat però ho ha distingit d’enviar la gent a lluitar contra l’Estat. La gent anava "convençuda per sí mateixa" a votar i que va ser una "decisió personal" i que ningú els va "incitar". “No hi ha ni u un missatge de Bassa ni dels altres acusats que cridés a la violència, extrem confirmat pel coronel Baena”, ha argüit.

 

Cop de peu a la legalitat

 

Bergés també ha criticat que la fiscalia "demani al tribunal que actualitzi el tipus penal de rebel·lió". "Això és un cop de peu al principi de legalitat, tampoc es pot sortejar la literalitat del tipus penal", ha manifestat.  A més, també ha incidit en dir que la DUI no era part "del pla inicial" sinó que l'objectiu era la independència pactada amb l'Estat.

 

Nega la sedició: "Va ser resistència passiva"

 

En el seu informe, també ha negat que existís sedició l'1-O. Segons ha dit, per haver-hi alçament tumultuari cap un "caràcter actiu" i, en canvi, qualifica el que va passar de "resistència passiva per retardar la diligència". El lletrat s'ha dedicat durant tot el judici a preguntar als policies i votants si els agents van acabar entrant i enduent-se material comissat i en tots els casos han explicat que sí. "En alguns moments, fins i tot ho van aconseguir en pocs minuts", ha apuntat.

 

"No es pot considerar alçament resistir-se a una dissolució", ha posat com a exemple. I ha dit que on la fiscalia hi veu "barricades" es tracta de "tres o quatre taules escolars mal posades que es retiren en segons". Per això, creu que són "mitjans insuficients" per evitar la pràctica de la diligència.

 

"No es va constituir la República"

 

Bergés ha assegurat que el Parlament no va votar la declaració d'independència perquè el que es va votar va ser la part dispositiva de la resolució, i ha emmarcat aquesta declaració en un "acte polític pacífic", que no va ser "executiu" perquè "no es va publicar al DOGC ni al Butlletí del Parlament". Així, ha negat que es fessin els passos necessaris posteriors a una declaració d'independència, com ara fer "comunicacions a cancelleries estrangeres o organitzacions internacionals".

 

Per això, ha conclòs que la República "no es va constituir" i Catalunya "no es va segregar" de la resta de l'Estat, i ha dit que la situació es va produir "arran d'una crisi constitucional que s'arrossega de fa anys". Bergés també ha remarcat que la DUI "no formava part del pla inicial", que passava per una "independència pactada", i ha assegurat que un referèndum podria tenir "un encaix en la Constitució". Per això, en tot moment s'ha referit al que va succeir a Catalunya com un "procés polític".

 

Nega la malversació

 

Bergés també ha negat la malversació. "Ni es paga ni es compromet patrimoni públic des del Departament de Treball", ha dit taxativament. El lletrat de Bassa ha afirmat que no va autoritzar cap despesa ni va signar contractes d'obres i que, a més, va rebutjar la factura d'Unipost que es gira al seu departament i que després es va anul·lar perquè el servei no s'havia prestat, tal com va confirmar l'administradora concursal de l'empresa.

 

 

Sobre el valor dels espais usats l'1-O, ha explicat que eren edificis que no es podien llogar, que la fiscalia va incloure espais que no eren titularitat de la Generalitat i que es va tenir en compte l'espai total de l'edifici i el valor que hauria tingut llogar-ho durant 24 hores. Així ho van argumentar els perits que va proposar aquesta defensa

 

Sobre la vaga del 3 d'octubre, ha dit que era un dret fonamental dels sindicats i que el Govern "no pot no donar tràmit a la convocatòria de vaga". "Va ser una convocatòria legal, tenia a veure amb els drets dels treballadors", ha manifestat, i creu que no es pot considerar "un esglaó de la suposada revolta" sinó un dret dels sindicats.

 

Mencionada "4 o 5 vegades" durant el judici

 

En el seu informe final, Bergés ha remarcat que, durant tot el judici, el nom de Bassa ha estat citat "4 o 5 vegades", i ha exposat diversos arguments per desvincular la seva clienta de les acusacions. Així, ha assegurat que l'exconselleria "no coneixia els informes de riscos dels Mossos" i no va participar en les reunions de finals de setembre amb els Mossos d'Esquadra ni amb altres convocades per l'expresident Carles Puigdemont. Per això, sosté que no podia preveure que l'1-O "passés el que va passar". També ha destacat que el seu nom no apareix en l'agenda Moleskine i que no hi ha cap tuit per cridar a "l'assetjament d'agents, l'ús de la violència o fomentar conductes intimidatòries".

 

Sobre els centres cívics on hi va haver votació l'1-O, Bergés ha dit que van ser "l'1%" del total, una "aportació insignificant i irrellevant", i que es van concedir autoritzacions per a fer activitats lúdiques els dies abans a 12 d'ells, "limitant-les expressament fins a les sis del matí, d'acord amb les recomanacions dels Mossos". Per Bergés, "no hi havia motius per negar" aquestes peticions, perquè "no tenien res a veure amb el referèndum", i que tampoc existeix "cap notificació" a cap director de centre on "es doni instruccions de cedir la direcció" del mateix.

 

A més, Bergés ha negat que l'Agència Catalana de Protecció Social sigui una estructura d'estat i, de fet, ha afegit que aquesta opció s'ha "difuminat" i ja va arribar "molt apagada" al judici. Fins al punt, ha afegit, que el tinent coronel Daniel Bena no la va mencionar quan va parlar de les estructures d'estat que estaven investigant, i que el mateix comandament de la Guàrdia Civil va respondre que Bassa no va donar cap ordre per a la base de voluntaris per al referèndum.

 

Per tot plegat, ha finalitzat l'informe demanant l'absolució de la seva client. "Bassa no porta a terme cap conducta que posi en escac el sistema, ni crida a impedir la practica de la diligència ni compromet el patrimoni públic. Res d'això va passar", ha sentenciat.

 

Comentaris (1)
I què? Fa 4 mesos
El 23F tampoc el va posar en perill, però va donar per sac una estona.