Una testifical que ha estat tan esperada com breu però intensa. Aquest migdia s’ha enfilat a l’estrada del Tribunal Suprem en el judici del procés, l’exdirector general de la policia, Albert Batlle. El número tres de Jaume Collboni, a les llistes del PSC per Barcelona, ha defensat la figura del Major Josep Lluís Trapero -s’ha vantat d’haver-lo proposat ell mateix- així com el cos dels Mossos. “El Major era molt gelós de les seves funcions com a policia judicial, no hauria acceptat de cap manera cap ingerència política”, ha sentenciat. Per altra banda, ha admès que va plegar en la crisi de Govern de juliol perquè “se sentia incòmode”.
Batlle ha insistit en la seva “incomoditat” avant la “l’evolució” política del país per la convocatòria del referèndum del Primer d’Octubre i en cap cas, pel comportament de la policia catalana amb la convocatòria. De fet, ha subratllat l’actitud dels Mossos en l’escomesa de fer complir les resolucions judicials. També ha diferenciat els seus motius “personals, polítics i familiars” de dimissió dels del seu conseller Jordi Jané. Batlle ha recordat que, per exemple, la CUP li havia demanat la dimissió per algunes actuacions d’ordre públic. Una situació que incrementava la seva incomoditat.
“Vaig lliurar-li personalment una carta al conseller Joaquim Forn”, ha narrat. En una reunió d’un minut amb el nou conseller, que ja es coneixia des de l’època de tots dos a l’Ajuntament de Barcelona, Batlle ha dit que no van parlar gaire del cessament ni de l’1-O i tampoc van fer traspàs de poders. “Havia de ser lleial amb el nou conseller que tenia el perfecte dret a escollir el seu equip”, ha destacat. Així mateix, no ha tingut miraments a l’hora d’exposar la seva “inquietud” per la situació política al conseller Jané. Una preocupació que, segons Batlle, Jané “compartia”.
Els Mossos i Trapero, al marge de la política
“Cridi’m l’atenció si jo faig de policia de la mateixa manera que jo ho faria si vostè fa de polític”, ha assenyalat Batlle que li va dir a Trapero. Una manera de distingir els dos plànols que hi havia a la conselleria. Batlle ha precisat que no intervenia políticament en els operatius policials però sí que opinava, sobretot si se’n podien derivar responsabilitats polítiques. Segons ell, la responsabilitat del director general era avaluar les actuacions policials a posteriori, i, com a màxim, donar la seva opinió prèviament o mentre estaven reunits al centre de coordinació operativa en cas d’operatiu policial ampli, tot i que la “veu cantant” era dels policies.
L’única decisió que necessitava la seva autorització era la de l’ús de projectils de foam en manifestacions violentes, per les seves possibles conseqüències polítiques. “Només m’ho van demanar un cop i ho vaig autoritzar”. Seguint aquest fil, Batlle també ha recordat, a preguntes de Xavier Melero, advocat de Quim Forn, que l’Àrea de Mediació dels Mossos estava sota el seu comandament, aprobava els recursos econòmics necessaris per a les hores extres o els dispositius especials. També ha admès que ell va aprovar la petició d’armes llargues per al dispositiu antiterrorista. Una petició que es va aprovar el 2016.
Batlle ha destacat la “plena sintonia” que tenia amb la Prefectura dels Mossos però això sí, cadascú a casa seva. “Trapero era molt gelós de les seves competències i mai hauria acceptat cap ingerència política”, ha conclòs.
