“L’acusació contra ella afecta els fonaments democràtics de tot sistema parlamentari”. Aquest ha estat el lema inspirador de la defensa de Carme Forcadell, l’advocada Olga Arderiu, en l’exposició del seu informe final realitzada aquest matí en la darrera jornada del judici del procés. La lletrada ha repassat la prova practicada per constatar que a l’expresidenta del Parlament se la jutja “per se qui és i no pas pel que ha fet”. Fins i tot, ha remarcat que és l’única acusada a qui se li posa el càrrec. Una utilització del que ha definit com “dret penal de l’enemic”.
“Després de 50 sessions de judici i 50.000 folis de sumari i no hi ha ni un wattsapp entre la meva clienta i el Govern o les entitats, i diuen que estava concertada, i com ho feia… per telepatia?”, ha recriminat amb ironia. Una manera d’allunyar la seva representada dels centres de poder de decisió del processisme. Per Arderiu, cap “document estrella de les acusacions” és imputable a Forcadell.
Pel que fa a la seva actuació com a presidenta, Arderiu ha exclamat que en una “Democràcia parlamentària no es pot permetre censurar debats polítics al seu Parlament”. “El lliure debat de les idees i la seva translació a actuacions constitueix l’essència de la política parlamentària”, ha reblat. “Sempre va complir amb la legalitat”, ha assegurat després de repassar fil per randa totes les iniciatives parlamentàries en les que va intervenir o se li imputen.
En aquesta línia, l’advocada de Forcadell explica que la llei del referèndum va entrar a l’ordre del dia dels plens del 6 i el 7 de setembre a petició de dos grups parlamentaris de l’oposició i que, per tant, va ser el ple el qui va decidir suprimir-ne els tràmits els dies 6S i 7S: no van ser la mesa ni la presidenta. Hi afegeix que tots els grups van presentar esmenes aquests dos dies; també sobre temes que ja s’havien debatut. Fins i tot, seguint el fil de la resta de defenses ha rebaixat el valor de la Declaració del 27-O. “No és cert, com diu la Fiscalia, que la declaració d’independència fos publicada al ‘Diari Oficial de la Generalitat’”, ha recordat.
Reglament, TSJC i inviolabilitat
Arderiu ha estat especialment detallista en buscar explicacions al Tribunal pel fet que els seus companys de Mesa seran jutjats pel TSJC només per desobediència i, en canvi ella pel Suprem. La lletrada ha evidenciat que amb la prova practicada, i sobretot, la no practicada Forcadell va actuar “de conformitat amb el reglament del Parlament en tot moment, respectant els drets fonamentals dels diputats i emparats en la inviolabilitat parlamentària“. Tot i la distinció, l’advocada hi veu una criminalització de la Mesa.
Una de les altres línies de defensa ha estat la inviolabilitat parlamentària. Un instrument que és una “garantia” i “no una excusa per cometre delictes”. Arderiu ha recordat que és una vàlvula per “protegir el principi d’autonomia i l’actuació lliure i independent de la cambra d’ingerències d’altres institucions”. “Que un Tribunal no pugui dir de què parla o no un parlament”, ha exposat.
Tot queda en família
Segons la tesi d’Arderiu, l’Estat no ficava el nas fins que va constatar que al 2015 hi havia prou majoria al Parlament per fer “efectiva la independència”. “Aleshores es comença a criminalitzar la Mesa del Parlament”, ha rememorat. En aquest punt ha posat el dit a la nafra de la politització del Tribunal Constitucional tot remarcant que la criminalització de la Mesa va començar amb Emilio Pérez de los Cobos com a president del TC, germà de Diego Pérez de los Cobos i militant del PP.
La “invenció” de la “violència normativa”
També ha carregat contra la fiscalia després que Fidel Cadena, en el seu informe final, afirmés que hi va haver una “violència normativa”. “Si han explicat els meus companys que és impossible encaixar els fets en la violència física o intimidatòria, ja no dic res de la invenció de la violència normativa, que no està ni al codi penal”, ha assegurat, tot retraient que ho argumenti aquells que “s’erigeixen com a garants de la legalitat”.
I ha qualificat de “curiós i impossible per al tipus penal” que la fiscalia situessin “l’alçament” el dia de l’aprovació al Parlament de la resolució del 9 de novembre del 2015, mentre situen la “violència diferida” en la tardor del 2017. Arderiu ha remarcat que es va presentar una querella contra aquesta resolució, però que no es va admetre a tràmit per part del TSJC.
