“Som unitats d’ordre públic, no massatgistes”. Aquesta és una de les definicions d’un dels agents veterans del pràcticament mig miler d’efectius que consta la polèmica Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, la unitat d’elit d’ordre públic de la policia catalana. Una frase que es contraposa al pòsit que deixa la marató de testificals al judici del procés dels seus homòlegs de la policia espanyola, els agents de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) o dels Grups de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil (GRS) que van actuar durant el Primer d’Octubre.
Els agents d’aquesta unitat, al igual que seus cosins de l’Àrea de Regional de Recursos Operatius, han evolucionat al ritme dels nivells de conflictivitat social. De fet, s’ha tornat la secció dels Mossos més vigilada i controlada pel poder polític i ha modelat les seves pautes d’actuació amb criteris socials i tècnics. La mediació i la contenció han estat tòniques generals sense descuidar que quan consideren que convè, estomaquen i disparen foam.
Tampoc no refusen la polèmica de les seves actuacions perquè “hi estem acostumats”. “No entenem com declaren els nostres companys de la Unitat d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia sobre les cares d’odi, insults, empentes… quan aguantar és la nostra feina”, apunta un dels agents en discreta conversa amb El Món. “Són una mica ploramiques”, retreu un altre dels agents amb uns quants triennis a la fulla salarial de serveis. “Sembla que no estaven gaire acostumats a situacions d’ordre públic dur”, comenta a El món un excomandament de la Brigada.
“Tinc la sensació que, per a ells, un Can Vies o una mani dura de les vagues generals de la crisi seria la fi del món”, conclou un dels efectius de la Brigada consultats per aquest diari. “Si l’1-O es van espantar com expliquen amb quatre crits i alguna puntada de peu, serien capaços de disparar un tret a l’aire en una situació d’alta tensió com les protestes davant la delegació del govern quan van detenir Puigdemont o van tornar a engarjolar el Govern”, comenten. “L’ordre públic a Catalunya és pota negra“, destaca un dels integrants de la Brimo amb centenars de serveis.
“Quan els escolto explicar i somicar sobre el que es van trobar als col·legis electorals… quatre crits, avis i insults… i diuen què era un infern, que era com el País Basc… penso que són uns flams“, conclou un dels excomandaments. A més, els efectius de la BRIMO consultats per aquest diari subratllen que a la vista de les actuacions dels policies espanyols per evitar el referèndum “hi ha molta distància en la manera de treballar”. “No tenen experiència com nosaltres en ordre públic”, remarquen. “Del que ells es queixen jo tinc la sensació que és habitual”, normalitza un dels agents.
Els efectius antiavalots de la policia catalana consultats sospiten que la poca traça de les unitats d’ordre públic de les policies estatals és, sobretot, per manca de pràctica i experiència. “Suposo que devien venir poques de la UIP de Madrid -les que tindrien més feina de manera habitual-, per què les que van venir de Sevilla o de Galícia quin ordre públic han fet?“, es pregunten.
On era la Brimo i la passivitat dels Mossos
Precisament una de les queixes dels testimonis del CNP i la Guàrdia Civil és la “passivitat dels Mossos” durant el Primer d’Octubre. Especialment incisives són les crítiques a què la Brimo no va intervenir. Des de Mossos recorden que les ARRO van intervenir 109 vegades durant el referèndum. La Brimo no es va utilitzar en l’operatiu directe dels centres de votacions. Aquell dia estava operativa el 70% dels indicatius. “També hi ha un 31 de setembre i un dos d’octubre” va recordar el comissari Ferran López al Suprem.
La Brigada Mòbil va mantenir una reserva operativa com estableix el protocol de seguretat i més en un nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista. Els antiavalots van protegir dues manifestacions que podien haver acabat com el rosari de l’aurora: una convocada per Falange i una anarquista. A més, es van mantenir les unitats de protecció habituals i les que Diego Pérez de los Cobos va demanar per a Hisenda, Delegació del govern espanyol o comissaries de policia o a la comandància de la Guàrdia Civil a Travessera de Gràcia a Barcelona. Així mateix, va estar cobrint el partit Barça-Las Palmas, on l’equip canari va sortir a jugar amb una bandera d’Espanya.
Pel que fa a l’acusació de passivitat dels binomis dels Mossos, els membres de la Brimo es mostren especialment empipats. “Els nostres companys van fer els que havien de fer, són especialistes en seguretat ciutadana no en ordre públic, una branca molt complexa i que qualsevol error es pot pagar molt car”, defensen. “Els GEI estan per una intervenció en un atracament o arrestar un gihadista armat, la Brimo i l’ARRO per l’ordre públic, i una patrulla, seguretat ciutadana”, argüeixen. “Si una patrulla de mossos veu un marrón, el que ha de fer és comunicar-ho i observar, una patrulla de CNP a Madrid faria el mateix”, sentencien.
