ERC busca consolidar-se a la metròpoli en terra d’Albiol

Els republicans fan proselitisme “republicà” al barri de Bufalà de Badalona

Plaça Antònia Boada. Barri de Bufalà, Badalona. Lloc d’especial interès per ERC. Si es fan números respecte les darreres eleccions espanyoles, els republicans poden donar el cop en un territori polític simbòlic. Amb un cens de poc més d’onze mil persones, el PSC va obtenir un total de 2282 vots, Ciutadans 1078 i el PP 420, a menys de cent de diferència sobre els 336 de Vox.  En Comú Podem i ERC van obtenir 1798 i 1767 respectivament.  Per això, en la propera contesa electoral de municipals i europees ERC ha fixat el rumb.

Els seus spin doctors, entrenats per la victòria de les espanyoles, afinen el tret.  La conjunció de les esquerres sobiranistes amb Dolors Sabaté al capdavant, podria tornar a fer un sorpasso republicà a la tercera ciutat de Catalunya i recuperar un cap de pont clau. Al capdavall, és un territori per reconquerir. A un any d’aquestes eleccions, el PSC va obtenir l’alcaldia a través d’una moció de censura a Sabaté, esperonada per Xavier Garcia Albiol. L’onada de les espanyoles podria enfilar els republicans a la tercera ciutat de Catalunya, el tresor més cobejat pel PSC, PP i Ciutadans. "Pot venir d'un sol vot", asseguren a ERC. 

Badalona seria un cop de força fonamental. Si la calculadora de Calàbria funciona com imagina el seu algoritme estratègic, Barcelona podria passar a mans d’ERC amb l’exsocialista Ernest Maragall. Si el sobiranisme republicà reconquereix Badalona, amb una independent que prové del món d’Òmnium, ERC blindaria el flanc del nord. Permetria treballar per fer el salt a l’Hospitalet del Llobregat i començar a esmerçar esforços en les fortaleses socialistes de l’àrea metropolitana.  El botí més esperat de l’anhelada hegemonia independentista, ara rebatejada com a republicana.

L’acte d’aquesta tarda a Bufalà ha estat un exemple de quin vol ser l’estil republicà de fer política i assolir les quotes de poder que consolidin la formació com un partit d’ampli espectre. El míting ha estat clar. Tranquil·litat i bons aliments. L’economista xaman de l’esquerra, Arcadi Oliveras; el sobiranisme esquerrà de classes mitjanes benestants com el badaloní Oriol Lladó o un nom de compromís social com Sabaté. ERC, a l’àrea metropolitana, obvia JxCAT. No és l’adversari. A molts llocs s’acosta a l’extinció. Si s’hi han de referir mostren el seu més absolut respecte al que anomenen “espai convergent”.  Als llocs on poden fer frontera, fan valer la marca ERC registrada fa 88 anys. Una prova del cotó de l’estabilitat davant la polisèmia dels hereus convergents.

 

ERC, a Badalona, posa en pràctica el pla d’atac contra el PSC, però sense fer-ne sang. “Desescalar”, en diuen.  Però sobretot contra la dreta. El magma identitari i dretà que catalitza en el triumvirat del PP, Cs i Vox li deixa una autopista. Un espai on també s’hi poden colar els progressistes socialistes que no vol tantes fotos ni amiguismes amb la dreta de bandera de toro i cútter que arrenca llaços o s’empipen amb les vel·leitats de la socialdemocràcia amb els que fan peuets amb el racisme. Als socialistes que als que Josep Borrell posa vermells. Sabaté ha fet el pes. Republicanisme i groc. “El que ens divideix no és ser independentista o no, sinó la pobresa”, ha sentenciat Sabaté davant unes tres-centes persones.

Per a reblar el clau, ERC també ha portat a Badalona el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. El nou tòtem, juntament amb Roger Torrent, de la nova ERC que no vol sorolls. L’Esquerra de la gestió exemplar, un pèl burocràtica però efectiva. La que fa bondat i escora cap a la hiperventilació, l’independentisme que considera legítima la confrontació sense quarter contra l’Estat. L’independentisme que considera Carles Puigdemont l’únic que ha guanyat la partida a ERC. Aragonès ven la gestió ‘virtuosa’ d’un Govern per tal “d’ampliar la base”. ERC té estratègia i se’n vol vantar.

 

Comentaris