Ada Colau ha aterrat aquest migdia a Nou Barris. Un lloc on el PSC li va robar la cartera amb 11.000 vots de diferència a les passades espanyoles. Un ensurt d’infidels. La lluita de Colau, amb suport aeri de Pablo Iglesias, ha estat reclamar el retorn dels vots que el 28 d’abril van anar no només al PSC, sinó també a ERC. Per fer-ho, ha llistat les fites socials assolides en quatre anys i un eslògan contra tota l’oposició, però especialment a qui ha governat Barcelona: “Quan no es roba es pot gestionar millor”. Per cert, la mateixa frase que Gabriel Rufián li va etzibar a la candidata del PP pel congrés a Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo. ERC tampoc s’ha lluitat de la crítica. “No puc entendre com ha pactat amb la dreta corrupta de Catalunya i que ha fet les retallades”, ha afegit.
“No admetré lliçons dels responsables de la privatització, de les retallades, de l’especulació, de la bombolla immobilària, de regalar la ciutat durant quaranta anys als poders”, ha advertit Colau. La candidata a la reelecció ha carregat els neulers contra el “mandat de dretes” de Xavier Trias que va oblidar els barris i va prioritzar la “Diagonal i el Passeig de Gràcia”.
De fet, Elsa Artadi i Trias s’han emportat la pitjor part del pastís de les crítiques de Colau. Però la resta no se n’ha lliurat. “Quo vadis, PSC?”, s’ha exclamat per retreure que vulguin pactar amb Manuel Valls per fer “fora un govern progressista de la ciutat”. Colau també ha reclamat apoderats per evitar coses rares als col·legis electorals com que les paperetes es passin d’una banda a l’altra de les taules.
D’una coral al govern espanyol
Iglesias ha anat per la mateixa línia fent la comparativa amb les opcions que té de governar a Espanya amb Pedro Sànchez. L’energètica municipal, el dentista, el lloguer social, la recuperació de 57 milions que abans anàven al frau fiscal, evitar 17.000 talls de llum o un pla de barris de 150 milions d’euros ha estat el full de serveis que ha presentat Colau a la Plaça Angel Pestaña de Nou Barris, que estava plena com un ou, però sense aglomeracions. El tercer míting de campanya de Colau, portava artilleria pesada. Com a tel·loners de luxe l’han acompanyada el líder de Podemos, Pablo Iglesias, i un dels referents mediàtics del moviment, l’analista Cristina Fallaràs.
El míting ha començat amb l’actuació del Cor Rebel de Barcelona, un invent de màrqueting polític intel·ligent en temps de ‘branding? i xarxes. Una coral de rumba i quinto desenfadada i amb traça. Un parany per facilitar que els candidats s’enfilin a l’escenari per cantar Bella Ciao i esvalotar el públic. Ha obert el foc, Janet Sanz, la darrera mohicana de l’equip de Colau al consistori. Després ha estat el torn de Fallaràs, que ha utilitzat les seves dots televisives per acabar d’animar al públic. Amb un punt peronista, però amb duresa ha repassat els grans hits mediàtics de Colau: la retirada del bust del rei espanyol, el dentista públic o la lluita per l’habitatge públic.
Lucia Martín ha estat l’encarregada d’obrir el foc contra l’oposició amb més duresa. “Elsa Artadi es queixa dels lloguers i a mi em vénen ganes de dir-li hipòcrita”, ha exclamat. “Potser s’ha oblidat que el 2012 van pactar amb el PP perquè les grans immobiliàries no paguessin impostos i el 2018 per facilitar els desnonaments exprés”, ha retret Martin. En torn de Pablo Iglesias, -curiosment prudent- ha defensat Colau i ha pregat aquells que “han pogut votar a ERC i al PSC a les generals que s’ho repensin perquè Colay és l’única garantia de polítiques socials”. De fet, ha estat un símil amb el seu projecte espanyols. La idea contrària del Banc de Santander, la CEOE o la premsa econòmica a què Podemos formi part del govern de Pedro Sànchez és, per a Iglesias, la garantia que es faran polítiques “que protegeixen la gent”.
Iglesias i Colau, en l’acte de Nou Barris Jordi Borràs
