Havia de ser un debat de tràmit. El de les europees de TV3. El darrer que es va celebrar va encumbrar la “senyora d’UPyD” com a gran protagonista de la nit. Però la Junta Electoral Central ha fet la feina previsible i ha transformat el debat en un extraordinari anunci pel seu enemic número U. De fet, per l’enemic públic número U de l’Estat, Carles Puigdemont i la seva candidatura per a ser eurodiputat. JxCAT ha plantat el debat en protesta i s’ha endut el titular. Els debatents s’han quedat parlant de Puigdemont fins que han desconnectat de l’audiència en parlar del canvi climàtic i del creixement militar de la Xina. Tot un debat sense ni una dona.
La decisió de prohibir la participació dels presos i exiliats polítics per part de la JEC ha estat aprofitada hàbilment per JxCAT. La formació ha enviat el seu director de campanya, Aleix Sarri que l’han vestit de candidat i arribat just de Brussel·les. Maquillat i a punt, el moderador, el corresponsal de TV3 a la Unió Europea, Xavier Coral, li han donat el segon torn de paraula. Sarri ha anunciat que marxava per impedir la normalització de la repressió i ha deixat un usb amb el minut d’or de Carles Puigdemont gravat. TV3 no l’ha volgut emetre en el debat, però sí en els informatius. Sí que han emès el d’Oriol Junqueras que també ha portat el seu suplent al debat, Jordi Solé.
Era el darrer episodi d’un debat entrebancat tècnicament que ha fet anar de corcoll la biosfera tècnica de la televisió pública. Els serveis de realització havien desplegat els seus millors efectius i equipaments per emetre un debat sense a penes delayed i amb un enquadrament tècnic que permetia l’agilitat de resposta dels candidats empresonats i exiliats. Tot se n’ha anat a norris. La decisió de la JEC no l’entenien ni els electricistes.
Sigui com sigui, Sarri ha marxat i la resta de candidats s’ha quedat. I han caigut en el parany electoral. S’han quedat parlant de Puigdemont. Esteban Gonzalez Pons, del PP, ha aprofitat per ficar cullarada en diferenciar la “dignitat de Junqueras” i l’exili en una “mansió de Waterloo de Puigdemont”. “Sembla un personatge d’Star Treck que s’expressa a través de pantalles”, ha reblat l’eurodiputat del president espanyol amant del plasma.
El candidat de Ciutadans, Jordi Cañas, ha continuat en el mateix relat però farcint-lo dels tòpics i arguments de la seva formació. “Si podem fer aquest debat és pel que el cop va fracassar”, ha sentenciat. Ha estat el primer en parlar de Veneçuela, abans fins i tot que el candidat popular. I ha estat infal·lible en acabar tots els arguments amb alguna cosa relacionada amb el procés. Tots dos han carregat contra l’independentisme que han definit com a “populista”, “supremacista”, “socis de neonazis” o “nacional populista”. “El nacionalisme és per a Europa, la guerra”, ha reblat González Pons.
Més prudent ha estat el candidat del PSC, Javi López, que si bé ha criticat l’independentisme per “saltar-se llei”. Ara bé, ha evitat ficar-se en esbarzers que ni va ni li venen. El socialista ha recordat que un milió de catalans van votar el PSC a les passades eleccions espanyoles i ha atacat pel flanc de l’extrema dreta a Ciutadans i PP aprofitant el comodí de Vox.
Urtasun ha treballat el debat amb professionalitat quirúrgica, amb les eines de l’experiència i un temperament diplomàtic. “Són temps per parlar de com aconseguim desjudicialitzar un conflicte polític, de com comencem a apostar pel diàleg”, ha remarcat. Ha demostrat tenir per la mà els grans debats de les esquerres de la Unió Europea i s’ha mostrat amb desimboltura les crítiques a l’extrema dreta.
Jordi Solé, d’ERC, s’ha quedat com l’únic independentista oficial i oficiós del debat. Ha gestionat el paperot com ha pogut mentre que els seus contrincants han estat condescent, una mena de reconeixement de la divisió eterna que busca l’Estat: Puigdemont fuig i Junqueras és més “digne” que està a la presó. Solé ha aprofitat el coneixement dels darrers dos anys al Parlament Europeu per sortir amb fredor dels debats.
Més enllà del Brexit, que l’unionisme ha comparat amb fruïció amb el procés català. Urtasun ha estat molt crític en aquesta comparativa. I Solé ha defensat que l’independentisme vol una Europa més forta. El canvi climàtic, els valors d’Europa o les polítiques socials -debats enormes que no tendeixen a minimitzar- o la política de defensa han esfilagarsat un debat que, sincerament, ha perdut nervi quan deixava de parlar de Catalunya, el procés o Puigdemont. L’expresident és red-bull pels unionistes. Per què serà?
El català a Europa
Els candidats s’han compromès a defensar el català a les institucions. La nota de color l’ha posada Gonzalez Pons que, en català, ha dit que defensarà les “llengües autonòmiques” com el “valencià”. Cañas ha contraatac assegurant que a Catalunya hi ha gent que “ha de reclamar que s’utilitzi el castellà”.
