ERC serà clau a l’hora d’acceptar Puigdemont i Comín al seu grup a l’Eurocambra

L’Aliança Lliure Europea (ALE) afirma que no ha rebut cap sol·licitud i per ara evita posicionar-se

ERC serà determinant a l’hora d’acceptar Carles Puigdemont i Toni Comín al seu subgrup parlamentari a l’Eurocambra, segons admeten fonts de l’Aliança Lliure Europea (ALE) a l’ACN. Amb tot, el partit europeu on s’integra ERC matisa que de moment no han rebut cap petició formal de Carles Puigdemont o Junts per Catalunya i no es pronunciaran al respecte fins que això passi, un escenari factible tenint en compte que ALE és el grup que abandera el dret a l’autodeterminació a la Unió Europea i que el propi Puigdemont ha dit que seria un "missatge molt potent" que ell i Oriol Junqueras treballessin plegats en el mateix grup. En tot cas, l’opinió d’ERC seria determinant, asseguren, pel pes que els republicans tenen al partit europeu, que aixopluga gairebé una cinquantena de partits, com els escocesos de l’SNP o el gal·lesos del Plaid Cymru, entre altres.

 

En la mateixa línia, fonts properes al partit consultades per l'ACN remarquen que l'última paraula seria d'ERC perquè és el partit més fort a la formació europea, i l'entrada de nous membres es pot "vetar", especialment si provenen del mateix estat membre. Així va ser, durant anys, en el cas del PSM o el Bloc, que finalment van ser acceptats al partit.  Amb tot, algunes fonts també apunten que més enllà de les discrepàncies ideològiques, les relacions entre ERC i el PDeCAT a nivell parlamentari europeu han estat, tradicionalment, "bones". Així, apunten que durant les negociacions per l'expulsió dels demòcrates del partit liberal europeu es va suggerir, informalment, l'opció d'integrar-los al seu grup, tot i que mai es va tractar de forma oficial. 

 

Tres opcions que ERC i JxCAT comparteixin espai a Europa

 

D'acord amb les persones consultades, Puigdemont i Comín podrien sol·licitar unir-se al subgrup parlamentari d’ALE sense necessitat de ser membres del partit europeu. La decisió no dependria, en cap cas, dels Verds, amb qui l'Aliança Lliure Europea tradicionalment comparteix grup a l'Eurocambra, i seria presa exclusivament per ALE. Tot i això, l'entrada de Puigdemont podria generar friccions amb els ecologistes, on també s'integren els Comuns d'Ernest Urtasun, i on la tradició convergent de JxCat es podria considerar massa liberal a nivell ideològic. Caldria veure, però, si seria una qüestió tan inassumible pels Verds com per posar en risc la tradicional aliança entre tots dos, i que permet als ecologistes comptar amb un grapat d'escons més. 

 

En qualsevol cas, hi ha tres maneres en què ERC i JxCat podrien compartir espai a Europa: com a eurodiputats al grup parlamentari a l’Eurocambra, o com a membres del partit ALE o en tots dos espais. Per exemple, si bé l’SNP escocès és membre d’ALE i també és al grup parlamentari amb ERC, els nacionalistes flamencs de l’N-VA són membres de la formació a nivell europeu però en canvi seuen amb el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus a la cambra. Per ser formalment membre del partit, ja sigui a títol individual -Puigdemont i Comín- o com a formació, ALE hauria de demanar a ERC la seva opinió, ja que són membres de l’Aliança Lliure Europea exercint activitat també a Catalunya. Segons la normativa, l’opinió dels republicans sobre acceptar-los com a membres seria “vinculant” i hauria de ser comunicada en un màxim de trenta dies des de la consulta.

 

 

En l'última legislatura, ERC ha presidit el subgrup parlamentari d'ALE, amb Josep-Maria Terricabras com a líder. De fet, era el partit amb més pes al subgrup. Arran dels resultats de les europees, ERC amb dos eurodiputats i l'SNP amb tres seran els partits amb més pes del subgrup, tot i que els escocesos l'acabaran abandonant un cop es formalitzi el Brexit. També, amb ells, hi haurà una eurodiputada gal·lesa, del Plaid, així com l'eurodiputat de Bildu, que compartia llista amb ERC. JxCAT ha aconseguit dos escons, el de Puigdemont i Comín, de manera que la seva entrada al subgrup implicaria un augment significatiu de la representació, i per tant la consideració d'acceptar-lo també dependria, en bona part, dels equilibris interns. 

 

Comentaris