La substitució natural. El canvi d’hegemonia. L’impuls republicà. Tant se val com es vulgui dir. ERC busca no cometre cap error en aquesta campanya i consolidar la seva solidesa electoral. D’aquí la precisió dels seus actes. Comptats i quirúrgicament seleccionats. Aquest dilluns al vespre n’ha estat una mostra de manual. Els republicans s’han plantat a la cèntrica Plaça Sant Domènec de Manresa, al Bages. A l’aire lliure. Sense complexos. Primer per vantar-se dels seus passats resultats a les espanyoles i per reclamar el vot per Oriol Junqueras a fi que “un pres polític guanyi les europees a Catalunya”.
ERC vol aprofitar l’incontestable domini electoral de la ciutat en les darreres eleccions espanyoles per demostrar qui mana en els tradicionals feus convergents. Una victòria amb 12.198 vots assolits. Gairebé cinc mil més del segon i tercers qualificats, JxCAT i PSC. Un trampolí que mostra el canvi d’hegemonia del sobiranisme, la nova forma que ha adquirit el catalanisme. No es pot obviar ni que Manresa té alcalde convergent i que a Manresa fou on David Bonvehí, ara president del PDeCAT, va fundar Convergents per la Independència. El Bages, fins i tot, en les pitjors èpoques, era un bedat del que els republicans bategen “espai convergent”.
Manresa, el Bages, amb un picapedrer orgànic com Lluís Oliveras, vol ser el mirall del que des de Barcelona veuen com “les comarques” o “el territori”. Abans en deien la Catalunya carlina. Ara ERC vol consolidar el seu domini electoral lluir un independentisme pragmàtic capaç de convèncer a Manresa i a Badalona. Un independentisme estratègic i “cool” que també serveixi per crear unes noves elits administratives i polítiques arreu del territori. Si bé la independència és un objectiu programàtic tampoc cal tornar a prendre mal. Per tant, ERC vol articular la taca d’oli que converteix la formació en un instrument “solvent” d’administració amb la consolidació de la república “over de rainbown”.
A l’acte hi ha assistit el candidat per Manresa,, Marc Aloy, un arquitecte de les classes mitjanes republicanes. Un candidat pensat per bascular entre el centre i la socialdemocràcia d’una ciutat mitjana i referent. També Diana Riba, la número dos de Junqueras i parella de Raül Romeva. Riba que dia a dia agafa més paper de candidata ha reblat el seu discurs de “farsa política del judici”. “Fem que a Catalunya guanyi un pres polític”, ha exclamat. Una acusació que li ha servit per advertir a l’Estat un “no heu pogut, no podeu i no podreu” molt aplaudit pel públic on hi seien veritables tòtems del partit que han estat ovacionats. En concret, com el regidor de Joan de Vilatorrada, i pallasso professional, processat per desobedència en posar-se un nas de pallasso davant la Guàrdia Civil o l’alcalde de Callús, Joan Badia, agredit per l’institut armat sense solta ni volta durant el Primer d’Octubre.
Ha tancat l’acte Pere Aragonès. A més d’exigir la presència d’Oriol Junqueras al debat, s’ha expressat en la mateixa línia que els darrers actes que clou. Sense estridències però reclamar una victòria per tal que es “repeteixi la història de 1931” en què gràcies a unes municipals es va proclamar la República. Aragonès ha fet proselitisme del nou evangeli republicà amb una posada al dia del discurs pujolià de és “català qui viu i treballa cada dia”. “Com diu Justo Molinero, els catalans neixem on ens dóna la gana”, ha exclamat Aragonès.
