Cridats a les urnes per decidir el futur dels municipis i d’Europa

Colau, Maragall, Puigdemont, Junqueras, l’auge dels socialistes a Espanya i un possible canvi a la Comissió Europea: les claus d’aquest 26-M

Que 20 sigui el mínim comú múltiple de 4 i 5 fa que aquest 2019 els catalans tornin a estar convocats, dues dècades després, a votar en una mateixa jornada el futur d’Europa i del seu municipi. El darrer cop que això es va produir va ser l’any 1999, unes eleccions on el PSC de Joan Clos va guanyar l’alcaldia de Barcelona i on la dreta va vèncer a Europa.

Si bé els catalans podran dipositar aquest diumenge dues paparetes -la blanca per les municipals i la blava per les europees-, a molts llocs de l’Estat espanyol els seus ciutadans podran afegir-hi una tercera: la de color marró, que servirà per les eleccions autonòmiques que a moltes comunitats se celebren alhora amb les municipals.

 

L’auge dels socialistes a Espanya i el mapa del 28-A

Pedro Sánchez saludant a militants i simpatitzants davant la seu de Ferraz

Pedro Sánchez saludant a militants i simpatitzants davant la seu de Ferraz

Està per veure, doncs, si el mapa electoral que va deixar el 28-A a l’Estat espanyol va ser una prèvia d’aquest 26-M. Si fos així, el PSOE haurà aconseguit, en només un mes, una gran victòria: guanyar les eleccions generals que molt probablement mantindran Pedro Sánchez a la Moncloa i tenyir de vermell la majoria de governs municipals i autonòmics de l’Estat espanyol.

 

Colau i Maragall es disputen Barcelona

Totes les enquestes confirmen que hi haurà una pugna molt ajustada entre l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el candidat republicà a l’alcaldia de la capital catalana, Ernest Maragall. Esquerra Republicana té l’oportunitat de consolidar el seu èxit el 28-A en fer-se amb el control de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que Colau lluita per repetir legislatura com a batlle de la capital catalana.

Queda per veure -més enllà de qui guanyi les eleccions barcelonines- quins pactes es duran a terme per formar govern a l’Ajuntament. També existeix la possibilitat que el vencedor decideixi governar en solitari. I si això fos poc, darrerament s’especula sobre la possibilitat que acabi havent un pacte entre Colau i Maragall.

Més enllà de la governabilitat de l’Ajuntament de Barcelona, hi ha el dubte de quines candidatures es quedaran fora del consistori i quines entraran per la mínima. Es troben en aquesta corda fluixa la CUP, liderada per Anna Saliente; Barcelona és Capital liderada per Jordi Graupera; i el PP, liderat per Josep Bou. Les darreres enquestes situen aquestes tres candidatures entre zero i tres regidors.

foto 3502249

Acte central de campanya de la candidatura Barcelona És Capital-Primàries durant la intervenció de l'alcaldable, Jordi Graupera

Carmena, igual que Colau

Pel que fa a Madrid, l’actual alcaldessa de la capital espanyola, Manuela Carmena, lidera totes les enquestes que s’han fet fins ara i la seva victòria sembla pràcticament assegurada. El que no té assegurat, però, és repetir com a alcaldessa perquè existeix la possibilitat que els seus adversaris sumin suficients regidors per tal de renovar el consistori de la ciutat.

 

El president i el vicepresident legítims, rivals a Europa

Rivals el 21-D, rivals el 28-A i rivals aquest 26-M. Després dels fets de setembre i octubre i de l’empresonament i exili del Govern legítim, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han passat a ser rivals polítics. El republicà mai no ha volgut repetir la llista unitària que va suposar Junts pel Sí i això ha fet que, essent tots dos uns símbols de l’independentisme, hagin liderat les darreres eleccions al Parlament, al Congrés i ara a les municipals i a Europa.

 

La primera batalla la va guanyar Puigdemont. Contra tot pronòstic, el president a l’exili es va imposar a l’últim moment i el 21 de desembre de 2017 va ser la llista independentista més votada al Parlament, tot i que ERC hagués liderat totes les enquestes. Aquella victòria no li va servir al líder de Junts per Catalunya per revalidar la seva presidència a la Generalitat. Va haver pugnes amb el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, i amb la repressió exercida per l’Estat espanyol. El resultat: Quim Torra és president i cap dels seus consellers és membre del Govern legítim.

Antoni Comín parla amb Carles Puigdemont en presència d'Oriol Junqueras, a l'inici d'un ple del Parlament l'abril de 2017

Antoni Comín parla amb Carles Puigdemont en presència d'Oriol Junqueras, a l'inici d'un ple del Parlament l'abril de 2017

A la segona batalla va sortir victoriós Oriol Junqueras. Esquerra va vèncer de manera sobrada el mes passat i Catalunya es va tenyir de taronja republicà a les eleccions espanyoles del 28 d'abril. Puigdemont no era candidat en aquells comicis. El representant de JxCat era Jordi Sànchez, pres polític que comparteix judici i centre penitenciari amb Junqueras.

Aquest diumenge hi haurà desempat. Tots dos -Puigdemont i Junqueras- es presenten a les eleccions europees. Una de les curiositats d'aquesta campanya és que l'exconseller Toni Comín ha decidit presentar-se de la mà de Carles Puigdemont i no d'Oriol Junqueras, quan a les eleccions del 21-D va fer-ho amb ERC. Fins ara, les enquestes pronostiquen una victòria de Puigdemont. El que no està gens assegurat és que l’Estat espanyol permeti que cap dels dos pugui arribar a entrar al Parlament Europeu.

 

Timmermans: “De Tsipras a Macron”

El vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans

El vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans

És el lema del vicepresident primer de la Comissió Europea i el candidat del partit socialista a presidir aquesta institució en aquestes eleccions. La gran coalició europea entre populars i socialistes es troba en perill en aquests comicis, i és possible que tots dos no sumin majoria. Per aquest motiu Frans Timmermans ha indicat que està obert a fer un pacte que aglutini els espais de centre que a Europa representa el president francès, Emmanuel Macron, als que capitanitza l’esquerra de Tsipras.

 

Comentaris