Les jornades del judici del procés d’aquesta setmana ha evidenciat la mandra del Ministeri Fiscal. Potser per un excès de confiança, potser perquè els fiscals de Sala del Suprem estan acostumats més al paper que a les vistes orals, o bé perquè han confós el procés sobiranista amb una trama gihadista, un grup internacional de narcotraficants o els vells judicis de l’entorn d’ETA on tot s’hi valia. La mostra més flagrant de la ganduleria de la fiscalia va ser quan Fidel Cadena i Jaime Moreno van procedir a ensenyar la seva prova documental basada en els vídeos.
La sopresa va saltar a la sala de plens del Suprem. La desorganització caòtica dels vídeos, la descontextualització de les imatges i el desconeixement profund dels togats de què significaven, quin dia o hora es van registrar i que volien expressar va deixar astorades a les defenses, alguns magistrats, al públic i fins i tot a la premsa. Però furgant en el sumari i a la vista de les carpetes que va anar dictant el fiscal Moreno queda clar perquè van cometre errors tan clamorosos.
La guia remesa també a l’escrit del tribunal alemany Quico Sallés
Els fiscals van seguir una guia elaborada pels analistes de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia que van signar els atestats de la policia. La llista consta en els annexos documentals de la causa, concretament, en el Tomo 8. La llista és hiperresumida i és la que Pablo Llarena, instructor de la causa va remetre al Tribunal alemany d’Schleswig-Holstein per tal que poguessin constatar la violència de la rebel·lió i que no va colar.
El llistat al que ha tingut accés El Món està dividit en set apartats: “Vídeos relacionats amb l’actuació dels Mossos d’Esquadra que reflecteixen la manca de col·laboració amb cossos i forces de seguretat de l’Estat”; “agressions a funcionaris policials”; “assetjaments a vehicles policials”; “setges i insults a dependències de la Guàrdia civil”; “escorcolls del 20S”; “talls de vies” i “estació de Sants i Girona”.
Cada apartat inclou una brevíssima definició i descripció dels fets amb la referència que estava inclosa en el pen-drive o DVD. “Vídeo intent d’alliberament detingut”, “Un vídeo una mica més curt d’un minut d’un home increpant funcionaris de la Guàrdia Civil”; “Una sortida de diversos vehicles seguints per una multitud immensa que els obliga a avançar sense poder parar-se”; “multiutud acorralant vehicles policials i llançant tanques”; “Brutals atacs d’independentistes a policies”; “discurs dels Jordis després de votar” o “arriben bombers” són alguns dels suggerents títols que van anar seguint els fiscals.
Per altra banda, en la segona part del visionat de vídeos també van seguir un altre annex documental de les gopro gravades pel Cos Nacional de Policia a les escoles de Barcelona. Una guia realitzada amb captures de pantalla per l’inspector en Cap José Vicente Fernández, de la Brigada de la Policia Científica de Barcelona. En aquest manual hi ha captures interessades dels vídeos, amb el temps de durada i també una síntesi descriptiva que despista sobre el veritable contingut.
Així, l’inspector en cap, tria imatges de les actuacions dels operatius Puma, Raya, Orca, Camel, Gamo i Reno que van actuar a Barcelona i Girona sense adonar-se exactament de l’edició que, precisament, es veu i se sent l’actuació de violencia gratuïta de les unitats antiavalots que va retratar els responsables de l’única violència que es va viure durant el Primer d’Octubre a Catalunya.
Imatge de la llista de fiscalia amb els vídeos Quico Sallés
