Viure de lloguer a Barcelona cada vegada és més exclusiu

L'augment dels preus de lloguer no s'atura i les solucions no arriben. Els estrangers amb rendes altes lloguen a preus molt superiors dels que un ciutadà mitjà pot pagar

 

La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha estat la darrera veu autoritzada en aixecar la veu i reclamar una solució per aturar la pujada del preu del lloguer a Barcelona. En un comunicat, la síndica ha assegurat que "la dificultat d'accedir a un habitatge digne és el problema més seriós i dramàtic a què s'enfronta l'Ajuntament" i ha demanat que les administracions competents facin els canvis en la legislació vigent que calgui perquè es pugui controlar i limitar el preu del lloguer.

El govern d'Ada Colau ha insistit molt amb la possibilitat d'implantar aquesta mesura, emmirallant-se en altres ciutats europees que l'han aplicat amb més o menys èxit, com Berlín. "Ens estem movent i estem treballant perquè hi hagi uns preus de referència de lloguer. Anem tots en la mateixa direcció, però portem un cert retard perquè la legislació no permet que els ajuntaments puguin regular en absolut els lloguers", lamenta el regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, en declaracions a El Món. El titular d'Habitatge reconeix, a més, que difícilment es podrà aplicar aquesta mesura a curt termini perquè la Llei 24/2015 de mesures d'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica que s'aprovarà al Parlament no la inclou.

 

Els experts no es posen d'acord amb si aquesta és la solució al problema. Óscar Mascarilla, doctor en Economia i professor de la Universitat de Barcelona, assegura que limitar els preus és una solució "inútil", perquè diu "hi ha moltes maneres d'esquivar aquestes limitacions i es crearia un mercat negre". Per a aquest expert en Economia i Polítiques Públiques la solució seria millorar el sistema de transport, concretament el de Rodalies: "A Barcelona no hi caben totes les persones que hi volen viure. Ens cal un bon sistema de Rodalies, una bona política de transport que connecti amb l'àrea metropolitana, com passa, per exemple, a París. D'aquesta manera els preus es desinflarien".

Quina és la dimensió del problema?

 

Els principals portals immobiliaris com Idealista o Habitaclia xifren l'augment del lloguer a Barcelona entre un 15% i un 22% en un any a gairebé tots els barris. El preu mitjà se situa aproximadament en els 16€/m2. Segons el Departament d'Estadística de la Generalitat, que fa els càlculs en funció de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL, el preu del lloguer mitjà a Barcelona és actualment de 12,07€/m2.

 

Però, què està motivant aquest augment? Dolors García, directora comercial del Grup Expofinques, explica que el principal motiu és l'"efecte oferta-demanda", on la demanda està molt per sobre de l'oferta que hi ha actualment. Afegeix, a més, que els immobles "són un valor refugi d'alta rendibilitat, d'entre el 5 i el 7%". Aquests valors, diu García, "contrasten amb la constricció financera actual i els baixos tipus d'interès amb els quals les entitats financeres estan remunerant els dipòsits dels particulars".

 

Óscar Mascarilla enumera dues causes. La primera, que a Barcelona la cultura de la propietat està canviant a causa de la inestabilitat laboral dels nous compradors: "Abans les feines eren més fixes i les parelles no es divorciaven tant. Tenia més sentit comprar. Ara cada vegada s'opta més pel lloguer per aquesta inestabilitat". En aquest sentit Dolors García puntualitza que també hi ha un altre model de família, la monoparental, que fa que l'aposta de la compra d'un habitatge sigui més complicada.

 

L'altre gran factor és el que Mascarilla anomena "Marca Barcelona", que fa que vingui cada vegada més gent a viure d'arreu d'Europa, gent que té un poder adquisitiu alt, sobretot si són treballadors de multinacionals, i que es pot permetre pagar preus més alts. "És gent més oscil·lant que no es planteja la compra". A això s'afegeix que s'està invertint molt en lloguer turístic.

 

 

En definitiva, l'oferta és limitada, la demanda és molt alta, i el poder adquisitiu de molts barcelonins no arriba per pagar lloguers tan alts, provocant el que s'anomena la gentrificació, és a dir, gent que marxa del barri on eren perquè s'ha encarit massa, i es desplacen a barris més econòmics o a l'àrea metropolitana.

 

L'Ajuntament, lligat de mans i peus

 

Malgrat els esforços de l'Ajuntament per pal·liar aquesta situació, el consistori és conscient que no es podrà aturar d'un dia per l'altre. Josep Maria Montaner apunta que una altra solució seria tenir més estoc d'habitatge social: "D'aquesta manera pots marcar un cert contrapunt dels lloguers i a més tens un estoc per reallotjar persones amb dificultats econòmiques. És la més eficaç però també la més lenta".

 

Mesures com l'increment dels ajuts al pagament del lloguer –s'ha ajudat unes 3.000 famílies­–, o la rebaixa de l'IBI per a famílies amb dificultats econòmiques han estat bones solucions per a un nombre limitat de famílies, però no solucionen l'arrel del problema. "Hauríem de poder controlar el lloguer abusiu i poder contraposar-se a la llei d'arrendaments urbans, que ha reduït els lloguers a 3 anys. Com a mínim haurien de passar a ser de 5 anys".

 

Comentaris