L’any 1891 es fabricava un dels primers vehicles elèctrics en sèrie als Estats Units. Dues dècades després, circulaven 30.000 cotxes que havien sortit d’una cinquantena de fàbriques. Tenien un futur prometedor, net i econòmic. Però els motors de combustió tenien més prestacions, un factor que, sumat a raons geo-estratègiques del mercat del petroli, van fer que el motor elèctric es quedés a mig gas. Vuit dècades després, el vehicle elèctric va intentar una nova aventura comercial, però va tornar a fracassar, aquesta vegada, per la baixa capacitat d’emmagatzematge d’electricitat, que feia aquests cotxes molt poc autònoms. Però la llavor estava posada. La progressiva consciència de la societat per lluitar contra el canvi climàtic i avançar cap a un futur verd, a més de l’esgotament progressiu dels combustibles fòssils, comencen a donar una nova oportunitat a la mobilitat verda. De fet, la UE planteja per al 2050 un escenari d’emissions zero en vehicles, és a dir, que tota la flota haurà de ser elèctrica.
La crisi de Nissan, que ha anunciat que tancarà la planta de la Zona Franca de Barcelona a finals d’any –actualment estava a un 30% de la seva capacitat productiva- i deixarà 3.000 persones al carrer i posarà en escac la feina de 20.000 més que treballen a la indústria dels components a Catalunya, pot ser una oportunitat per començar a bastir una nova orientació de la indústria automobilística al país. Actualment ocupa 140.000 persones en treball directe a les plantes de fabricació (amb la decisió de Nissan només quedaria SEAT) i a la indústria auxiliar. Representa el 10% del PIB català. Pel que fa a l’Estat, les disset plantes de producció generen dos milions de llocs de treball i també sumen el 10% del PIB espanyol.
[r:1]
Actualment, els fabricants europeus de vehicles comercialitzen un centenar de models elèctrics -el 2019 es van vendre 579.000 vehicles elèctrics a la UE- i a nivell mundial, aquesta opció verda només representa el 2,5% dels vehicles en circulació. Per tant, hi ha molt camp per córrer.
Un dels primers cotxes ele?ctrics, fabricats a finals del segle XIX
Si bé la Generalitat i l’Estat no donen per perduda la fàbrica de Nissan a Barcelona i volen continuar negociant amb el consorci Nissan-Renault, el cert és que el gegant japonès ha pres la decisió de retallar la plantilla mundial en un 15%, i en els seus plans està tancar la fàbrica catalana. Els sindicats, per la seva banda, recriminen a les administracions que no hagin tingut un pla d’industrialització que evités el declivi de la planta de Nissan, que ha anat perdent progressivament producció.
El sector en transició
De fet, l’anunci de Nissan no ha estat una sorpresa per a ningú. “Una producció del 30% de la capacitat d’una fàbrica és insostenible, més encara en un sector que es troba en transició entre la fabricació d’automòbils convencionals i els elèctrics. I la gota que ha fet vessar el got ha estat la Covid-19, que ha parat en sec la producció i el consum”, analitza en declaracions a El Món el president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC), Josep Maria Vall.
Però per al sector, la decisió de Nissan es pot llegir també com una oportunitat per començar la reconversió cap al món elèctric. “Hem de seguir treballant per trobar una sortida a la planta de la Zona Franca, continuar parlant amb Nissan-Renault i veure quines possibilitats té Renault –que controlarà l’àrea de negoci d’Europa- d’invertir a Catalunya, tot i que la intenció d’Emmanuel Macron de relocalitzar la indústria automobilística a França no ens ajuda. En tot cas, s’ha de continuar parlant amb altres fabricants que puguin tenir interès, com els xinesos, amb qui l’Estat i la Generalitat ja hi han tingut converses”, afegeix Vall. De fet, confirma els contactes des les administracions públiques i del sector de l’automòbil català amb “fabricants xinesos que són punters en cotxe elèctric, i pot haver-hi interès d’alguna empresa en aquest sentit”. A més, per les característiques de la planta de la Zona Franca, amb una capacitat de només 200.000 vehicles a l’any, pot ser més atractiva per a fabricar elèctrics, amb menys volum anual. A això cal afegir-hi la bona ubicació de la planta: “A Barcelona, a prop del port i amb 3.000 persones amb un gran talent que no es pot perdre. Hem de treballar plegats per atraure inversions al nostre país”, conclou Vall.
Treballadors concentrats a les portes de la planta de Nissan. ACN
A més dels inversors xinesos, Vall no descarta SEAT: “Està plantejant quins models farà en el futur i quins cotxes poden tenir a Catalunya. La situació és molt diferent, però realment SEAT pot ajudar també a la reconversió d’aquesta planta industrial de Nissan incloent-la en els plans de futur que tingui”.
A parer del president del CIAC, la indústria automobilística catalana pot rebre un “impuls amb l’electrificació”, i creu que “Catalunya ha d’aprofitar-ho, precisament perquè tots els fabricants aniran cap a aquests models. Ha de ser un país atractiu per als inversors d’aquest sector. I per què no podem ser un nou clúster?”, conclou. Ara bé, remarca que si bé Catalunya podria buscar futur en els elèctrics -Nissan fabricava una furgoneta elèctrica, però no ha tingut acceptació al mercat-, calen també inversions en infraestructures de recàrregues de bateria, que “encara no està prou formada i hi ha dubtes, però en els propers cinc anys s’ha de viure una transformació total cap al cotxe elèctric”. En aquest sentit, Vall apunta que “les oportunitats han d’anar acompanyades de suport econòmic a les reconversions per part de les administracions”.
