Una mina de talents

El pla Phoenix de desenvolupament industrial de la conca minera del Bages que impulsa ICL és un exemple de revolució tecnològica que, a més, ha permès recuperar enginyers que havien hagut de marxar de Catalunya

ICL desenvolupa a Catalunya un projecte pioner en el sector de la mineria | ICL

 

 

Un grup jove  format per un centenar d'enginyers treballa per canviar la fesomia industrial de tota la conca minera del Bages i consolidar aquesta comarca com un referent mundial de la sal i la potassa. Formen part del pla Phoenix que impulsa ICL, un projecte estratègic que revoluciona tecnològicament la mineria i que aporta millores substancials en les infraestructures, la logística i els mercats internacionals. El pla, iniciat l'any 2011 i que es preveu que finalitzi el 2020, comporta l'ampliació de la mina de Súria, la construcció d'una rampa de 5 quilòmetres fins a 900 metres de profunditat, la construcció d'una nova planta de sal vacuum, una nova terminal al port de Barcelona i també el tancament ordenat de la planta de Sallent i el trasllat de la seva activitat a Súria. Un projecte que requereix la millor tecnologia, però també els millors cervells. Malauradament, la crisi econòmica va empènyer molts enginyers de mines a abandonar Catalunya per cercar una oportunitat, sobretot en el sector de l'obra pública, en països on la mineria és potent, com Alemanya i Xile.  

 

 

 

 

Repatriar talents

 

 

ICL, coneguda abans amb el nom d'Iberpotash, va tenir clar que aquest projecte era una ocasió única perquè Catalunya recuperés part d'aquest talent expatriat. La companyia, que el 2014 es trobava en un moment d'expansió important, necessitava enginyers de mines joves, amb experiència internacional i amb idiomes. Però molts havien marxat. Calia trobar-los i engrescar-los per tornar a Catalunya i llançar-se a l'aventura d'un projecte pioner en el món de la mineria. Un win to win. I així va ser. "Amb l'ajuda de caçadors de talent, vam començar la cerca d'enginyers de mines desplaçats a arreu del món, a través de les xarxes socials i també amb l'ajuda del Col·legi d'Enginyers. Ens va sortir una llista d'unes 130 persones, i després d'estudiar els perfils i parlar amb ells, en van quedar una quinzena", explica a El Món en Joaquim Lavin, director de recursos humans d'ICL.

 

 
ICL tira endavant el projecte Phoenix a la conca minera del Bages | ICL

 

 

L'oferta de treball no només era atractiva perquè significava refer la vida a Catalunya, sinó, i sobretot, perquè era una oportunitat d'enrolar-se en un projecte punter de la mineria en el sector privat: "Els oferíem un projecte local amb vocació global, i el cert és que ens va costar molt poc convèncer-los", reconeix el Joaquim, que afegeix que "malgrat que són catalans expatriats, en alguns casos el retorn a casa els ha suposat un xoc cultural, perquè venen de països que treballen i es relacionen d'una altra manera". Per a ICL més enllà de la necessitat de cobrir places d'enginyers molt qualificats que aporten experiència internacional al pla Phoenix, la incorporació de sis treballadors expatriats "és també una satisfacció per haver pogut donar una oportunitat de tornar a casa als talents que havien hagut de marxar del país". Aquests treballadors s'han integrat a una plantilla de 102 enginyers, 46 dels quals són de Manresa, i molt joves, perquè el 43% té menys de 30 anys.

 

 

Amb el cor dividit entre Catalunya i Alemanya

 

 

La Montserrat Cort és una de les 6 persones que va apostar pel pla Phoenix. De fet, va ser ella qui va contactar amb la companyia catalana el 2015. "Necessitava esbrinar què hauria passat si no hagués marxat a Alemanya a treballar, tot i que en aquest país hi estava molt bé. De fet, allà he conegut la meva parella", explica Cort a El Món. Tot i la seva joventut, és nascuda l'any 1980, la Montserrat té un currículum de vertigen en el camp de l'enginyeria. Va començar treballant en voladures de l'AVE al País Basc contractada per Applus, però no la feina no era prou atractiva per a les seves inquietuds, i va fer les maletes en direcció a Alemanya. Duia sota el braç el projecte de final de carrera que va fer a l'Institut für Verfahrensentwicklung de Zittau. "El país em semblava atractiu, i a més, tenen una tradició minera important, que segur que m'obriria més portes de les que hi havia a casa aleshores", explica. El seu desig de dedicar-se tant si com no a l'enginyeria de mines era evident. Abans de trobar feina, la Montserrat va fer de cambrera i d'auxiliar en un hotel netejant habitacions. Fins que se'n va sortir. Això sí, fent un curs intensiu d'alemany, va entrar a treballar a K S Kali GmbH, on va encarregar-se de la millora de procediments de voladura. 

 

 

 

 

Ara és al Bages, amb "el cor dividit entre Catalunya i Alemanya", i amb el dubte de si es quedarà al país o si tornarà a Alemanya. Mentrestant, aporta el seu gra de sorra a la mina de Cabanasses, a Súria, al departament de mecànica de roques. No descarta que si millora el mercat de l'enginyeria a l'Estat, sigui la seva parella qui acabi essent un expatriat. I parlant de xoc cultural, la Montserrat reconeix que "la impuntualitat" és un dels nostres grans defectes. "Trobo a faltar molt la puntualitat alemanya, de vegades em costa molt entendre que la gent faci tard".

Sebastià Isart va tornar de Xile per dirigir la mineria a Catalunya | ICL

 

 

"Treballar a prop de casa? No hi ha color!"

 

 

El Sebastià Isart també és un expatriat. Ha treballat en companyies multinacionals del sector de la construcció i dels explosius, i es va traslladar a Xile per assumir la direcció general de la filial de la companyia Maxam. Fins que una trobada inesperada a Barcelona amb l'exdirector de mineria d'Iberpotash Juan Sánchez li va tornar a canviar la vida. Sánchez, que s'acabava de jubilar, li va proposar, ni més ni menys, que es postulés per ocupar el seu càrrec. I Isart ho va fer. "Vaig estudiar tres anys a Manresa i coneixia les mines del Bages i del Berguedà. Tenia molt bones referències de l'activitat al territori", diu Isart. La proximitat a la seva ciutat natal i el coneixement del projecte bagenc el van fer decidir. Sense por, amb il·lusió: "A Xile era el responsable d'una filial que movia 10 milions d'euros, tenia un centenar de persones sota la meva responsabilitat", explica Sebastià Isart, que ha aportat l'experiència de treballar en un país on la mineria de coure és un negoci gegantí. Avui és el director de mineria de les mines del Bages. "Treballar a prop de casa i en un projecte de futur? No hi ha color!", conclou.

 

 
ICL aporta a Catalunya 1.200 llocs de treball fixes i prop de 4.000 indirectes | ICL

Un sector de futur

 

 

L'aposta de la Montserrat i el Sebastià és sòlida. El Bages és una conca rica en sals potàssiques amb reserves per a més de 40 anys, la sal té 14.000 aplicacions industrials, i és la base essencial de la química, i la potassa és el principal fertilitzant natural per al conreu de cultius. A més, ICL és el sisè productor mundial de potassa i compta amb 12.000 empleats arreu del món, amb una facturació de 6,3 bilions de dòlars, cotitzant a les borses de Nova York i Tel Aviv. Catalunya és un dels projectes més importants de la companyia. Al país, l'impacte de la companyia és potent: 1.200 llocs de treball fixes i prop de 4.000 indirectes, 2,1 milions d'euros invertits en l'àmbit social a la comarca i una inversió anual de 9 milions d'euros en la gestió mediambiental de la seva activitat.

 

Comentaris